Una bona amiga, la Montse, em va enviar fa uns dies un correu. Avui hi he pensat desprès de que la ministra d’”Igualdad”, Bibiana Aído hagi provocat un enrrenou amb el seu “miembra”.
El correu de la Montse, m’explicava que quan en castellà diuen ‘perro viejo’ i ‘mosquita muerta’ nosaltres diem ‘gat vell’ i ‘gata maula’.
La sort màxima de la rifa és un masculí ‘el gordo’, allà, i un femení, ‘la grossa’, aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui ‘Virgen’ i nosaltres que sigui ‘Mare de Déu’
Ells paguen ‘impuestos’, que ve d”imponer’, i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’. Ells són desvergonyits del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que usen uns “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents catalans, són, només, uns “poca-vergonyes”.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ‘madera’ quan nosaltres toquem ‘ferro’.
Allà celebren cada any les ‘Navidades’ mentre que aquí amb un sol ’Nadal’ anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un ‘bon dia’ i una ‘bona nit’ cada
vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días’ i ’buenas noches’ diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot, “dar besos, abrazos, pena, paseos … ” mentre que
als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets ‘fer petons, abraçades, pena, un tomb…’. Allà diuen ‘¡oiga!’ quan aquí filem mes prim amb un ‘escolti!’ Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen ‘morenos’ i nosaltres ‘rossos’, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen, vulgarment, ‘almeja’ i aquí ‘figa’, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells “hablan” -i fan!- aquí ‘enraonem’, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú ’adiestran’ i aquí ‘ensinistrem’.
La llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no
únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
La Montse s’ho ha currat. Oi que sí?
