VISIONS PERSONALS

Que les coses no van bé, crec que ja ho sabem tots.

Fins i tots aquells polítics que s’han passat mesos negant la crisi dient que només era “una dessacelaració de l’economia”. Ara la crua realitat els ha de fer baixar del núvol on s’havien instal·lat.

I és que les comarques de Tarragona han obtingut un “diploma olímpic” amb les dades de l’atur del mes d’agost.  La quarta provincia de l’estat espanyol en augment percentual del número d’aturats, només superada per València, Castelló i Girona.

Cada día, en el conjunt de les nostres comarques, hi ha 80 persones, sí sí, 80 persones que es recol·loquen a les llistes de l’atur. I aixó en el mes d’agost. Veure’m com seran les dades de final d’any.

Volem mesures concretes i reals. No fer volar coloms ni desviar l’atenció. La gent vol saber com ho farà el seu patró per pagar-li la nòmina, l’empresari vol saber si els ajuts arribaran a temps abans de tancar definitivament les portes del negoci, els mortals volem saber com pagar la hipoteca que s’enfila cada dia més…

La política no són declaracions. Ni mirar cap una altra banda. 

Ara més fets. I menys paraules. I tothom, dirigents polítics espanyols i catalans inclosos,  sabent que el temps que vivim és el de les vaques primes. Que les grasses ja s’han acabat. I pel que es veu trigaran a tornar.

quim

D’aquesta festa major albinyanenca recordáré alguns moments, durant força temps.

No poder fer castells després del bon pregó que ens va oferir el Josep Maria Guitart, ni viure el concert de rock, ni el ball de dissabte per culpa de la pluja feia anys que no ho veíem.

El que sí recordaré es veure tot el jovent local treballant amb il·lusió per un projecte concret: fer realitat el Nyctalus (un rat penat) de foc.

Les ganes que han posat durant tota la festa major per donar un bon servei a tots els actes i la pinya total entre tot el jovent per portar a terme la seva bestia de foc és, al meu entendre, la imatge de la Festa Major 2008.

Les samarretes negres amb el “Ja s’acosta” han visualitzat el que, estic segur, passarà: El Nyctalus es passejarà pels nostres carrers l’any vinent.

Tinc en la meva condició de  responsable públic, moments on em sento molt orgullós de poder servir a la nostra comunitat. Molts moments d’aquestos els he viscut des de divendres al vespre amb l’exemple donat pels  joves on en aquesta festa major ens han donat moltes dosis de la  millor vitamina possible  per pensar que conceptes com l’esforç, la solidaritat, la confiança i l’estima a una terra i a les seves tradicions tenen molt de futur a casa nostra.

quim

Avui divendres encetem la festa grossa d’Albinyana. Com cada any ho farem amb el pregó, que en aquesta ocasió anirà a càrrec del bon amic Josep Maria Guitart. El Josep Maria és un puntal en moltes de les manifestacions culturals del poble. Dirigeix des del primer dia la coral de la Passió, va composar l’any 2002 la sardana dedicada a Albinyana i sempre está a punt per col·laborar en el que se li demana.

Amb el pregó, com sempre gralles -enguany la cercavila la faran el grup local que vam estrenar l’any passat- i després castells amb els Nens del Vendrell i els Nois de la Torre. I per acabar el dia el concert jove. El cartell d’enguany té un component folk claríssim amb Baeturia i la Carrau, per acabar amb un revival dels grans temes rockeros amb el grup Zapping.

I dissabte, els actes centrals amb processó, la solemne missa, les matinades, el ball, les sardanes i l’espectacle infantil. Per diumenge el tradicional concurs de pintura més activitats pels menuts i més ball. I dilluns per arrodonir la festa, la cursa popular, el sopar a la Societat i l’esperada cantada d’havaneres a la Plaça Major, enguany amb el grup Port Vell.

La nostra festa té components de tradició i de modernitat. La present edició els joves s’encarregaran de les barres del concert i del ball per tal de recollir fons per la primera bestia de foc del municipi: el Nictalus (o rat penat) que espero veure tirant foc a la festa major de l’any vinent.

Si ens voleu acompanyar sereu ben rebuts.

Dinava a Reus quan em comenten l’accident aeri de Madrid. El primer SMS diu que hi pot haver morts.

Ara, a les nou de la nit, la xifra supera els cent quaranta.

Es en aquests moments difícils quan t’adones de la feblesa de la nostra condició humana. De la magnitut de la tragèdia. De sentiment profunds. De solidaritat.

No coneixiem els que han deixat la vida a la pista de Barajas. Però els sentim com si fossin de la família. Com a veïns del carrer. Com a ciutadans del mateix poble.

Aquesta festa major de la Bisbal m’està resultant, a nivell personal,  molt interessant.

Com sabeu, tinc vincles familiars i arrels profundes amb el municipi bisbalenc. Des de fa molts anys hi passo cada 15 d’agost. I és que no se anar a cap altre lloc el dia de Santa Maria que no sigui a veure els millors castells a la plaça més castellera sense colla pròpia.

Ahir no va ser l’excepció. La Teresa, ens va tornar a convidar a anar dalt del terrat on durant tant anys hàviem acompanyat al sempre recordat Joan Poch, comentant aquesta entranyable actuació castellera. 

Hi ahir ens vam tornar a aplegar el Benet, el Joan Plana, alguns dels membres italians de l’esbart de Sabaudia i el tinent d’alcalde de Valls, i membre de la Vella, Albert Batet.

Bona diada dels verds i dels Joves de Valls, destacant un pilar de vuit carregat pels de Vilafranca. Emoció a tope en veure aquesta construcció que vaig seguir al costat de L’Ester, la muller del David Miret, el cap de colla vilafranquí i de la seva germana gran, la Teresa Maria.

Però, a part de la cita castellera, aquests dies he pogut parlar amb molts veïns de la Bisbal. Tots m’han comentat aspectes de la vida local. Hi ha ebullició popular. Hi ha una certa tensió social.  I això dins la festa ha tingut el seu reflex en els versos dels Diables bisbalencs que a la vigilia van destapar les essències dels fets esdevinguts els darrers mesos al municipi.

M’han arribat a les mans  papers escampats per les cases amb rèpliques i contràrepliques. M’han aturat els de “Baix” comentant aspectes dels de “Dalt”.  He vist els senderistes que gràficament exposen quina és la seva visió de les coses.

I és que a la Bisbal passen coses. Només cal parar l’orella i obrir els ulls.

Ha quedat demostrat que el 9 d’agost no hi ha un nou sistema de finançament per Catalunya.

El PSOE es riu de l’Estatut. Tot i que és una llei votada a les Corts Espanyoles, i ratificada pel poble català.

No entenc gaire aixó de demanar noves propostes per negociar. El govern central ha d’afluixar la mosca, seguint la lletra del que diu el propi Estatut.

Al final, tindrà raó en Xavier Sala Martín, quan deia que calia enviar a Madrid els mossos d’esquadra en lloc de consellers d’economia. Perquè els mossos podrien fer complir la Llei.

Amb tot aquest tema del finançament, fins avui, ha quedat clar que “Si guanya Zapatero, Catalunya hi perd”.

Aquest cap de setmana ha estat el primer cap de setmana de festa major al nostre municipi.

Magnífica organització de la festa major de Bonaterra II, on cal felicitar als joves. També molt bé els cuiners del “cochinillo” que s’ha convertit en un dels millors actes de l’estiu. I molt bona feina de la tripleta de regidores de l’actual govern municipal. Moltes gràcies per la bona tasca.

Bones sensacions també al sopar pro obres de l’església de Les Peces de dissabte al vespre, amb l’assistència del bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí i Alanis i de mossèn Ignasi Cabré.

I avui diumenge una molt bona festa del batre a Cabra del Camp, on he compartit taula amb els regidors i l’amable alcalde  del poble, Andreu Farré, altres alcaldes de l’Alt Camp i Conca de Barberà, amb el líder sindical Pep Riera, i el cantautor i gastrònom Pere Tapias. Recuperar i mantenir aquesta festa de com es feien les tasques del camp els nostres pares i avis  anys enrera és tot  un encert. Després de vint anys, vaig veure les ganes de continuar de la gent de Cabra i vaig notar que com a poble han trobat amb el sembrar, segar i batre un element molt potent d’identitat col·lectiva.

Després de la festa, ara toquen uns dies de descans.

En aquesta setmana propera hi haurà moltes novetats, com per exemple canvis d’alcalde a Torredembarra i Duesaigües i més festes d’estiu al poble com el sopar dels amics del Carrer LLobregat.

D’aixó i d’altres coses us en parlaré el proper diumenge. De moment, descansarem durant una setmaneta.

Bon estiu.

quim

ERC ha donat mostres evidents que creu amb la família.

I no ho dic perquè gestioni l’àrea de Acció Social del govern català. No és pas per això.

Ho demostra el vicepresident Josep Lluís Carod quan fa un decret i envia el seu germà Apel·les com “ambaixador” de la Generalitat a París. Aixó es demostar confiança. Primer els de casa.

Sí nois. Aquesta és la política de mans netes. Aquesta és la coherència.

Ja sabem que pel tripartit la família és el primer: Per exemples, tenim  el PSC que té de director general un germà d’un conseller 0 Iniciativa que té d’assessora de l’Oficina de Comunicació la filla del conseller Baltasar.(amb un sou de més de 60.000 €)

I després, uns quants  ens queixarem que la família està desatesa!!!

Aquesta setmana, entre les moltes activitats desenvolupades a la Diputació , he assistit a la signatura  d’un parell de convenis.

L’un es per gestionar una part dels fons europeus FEDER, per import de 10 milions d’euros en projectes adreçats a la competitivat i a les noves tecnologies. El va signar el conseller de Governacíó Jordi Ausàs i el president de la Diputació Josep Poblet.  L’objectiu del conveni es sumar esforços per impulsar les nostres comarques.

L’altre ha estat amb la fundació Pau Casals, per tal de difondre el museu de l’il·lustre músic vendrellenc. El llegat de Casals és un tresor que tenim a l’abast just a la platja de Sant Salvador. Aquest català universal és un exemple  de trajectòria impecable de servei a la música i a Catalunya.

Dos convenis diferents però necessaris.

quim

Ahir i avui dissabte he notat intensament el perfum de la Festa Major.

Ahir, a Bràfim, on vaig tenir l’honor de ser el pregoner de la festa grossa d’aquest municipi de l’Alt Camp.  Acompanyat de l’alcalde, el bon amic Juanjo Raventós, vam gaudir de l’essència d’una festa tradicional. Amb un concert a la fresca després del pregó i amb un castell de focs per tancar els actes fins el ball de nit de cloenda dels actes del dia del patró.

En el pregó vaig reivindicar l’estima pel patrimoni cultural propi, per la nostra identitat i per la introducció del civisme com element garant de la necessària llibertat en tota activitat -també en una festa major- 

I avui, he tastat el tipisme de la festa major del Vendrell.

 A la Plaça Vella atapeïda de gent, he escoltat els versos directes i corrosius dels Diables i he gaudit de la bona actuació castellera dels Nens del Vendrell, que han arrodonit un 5 de 7, una torre de 7 i un 4 de set amb el pilar. Bon ambient, calor i moltes ganes de fer festa.

Aixó es l’ambient de festa. Un perfum característic que no hem d’abandonar mai.

quim