VISIONS PERSONALS

Fèlix Millet va reconèixer que havia posat la mà a la caixa. Ho va dir públicament. Per tant ell mateix reconeixia la culpa. Milions d’euros desapareguts, fosos o en comptes bancàries que no toquen. Era tant diafàna la declaració que, avui, encara no entenc com és que el jutge no ha dictat per “alarma social” alguna mesura cautelar.

Ara hem conegut que el mecenatge de Millet era generós, molt generòs. Ha donat diners per nobles causes i també  per eixugar dèficits de partits desapareguts o per ajudar fundacions de partits polítics.

Una d’aquestes fundacions,  la  Trias Fargas, vinculada a CDC ha rebut al voltant de 600.000 € en els darrers deu anys. Eren diners destinats a  promocionar activitats culturals diverses com cicles de xerrades, actuacions, llibres, etc. Diners auditats, declarats a Hisenda i que van servir per la funció que s’havien concedit.

Acabo d’escoltar al Telenotícies de TV3 la politització del cas. El PSC demana que la Fundacio Trias Fargas retornin els diners i IC diu que es cínic que CDC digui que són diners legals. 

Volen ambdós partits autoanomenats “d’esquerres”, desviar l’atenció de dos temes que els couen: els milions d’euros gastats en informes inútils i el gris debat de política general que va evidenciar que Catalunya està dirigida des de la inconsistència.

Fèlix Millet tenia una dèria especial pels bitllets. I per aixó  cal jutjar-lo .

Ara bé,  intentar considerar a tothom que ha tingut relacions amb el Palau de la Música com a delincuents i escampar ombres arreu només pot demostra el nerviosisme que hi ha al carrer Nicaragua, seu del socialisme català.

Demanar a uns la puresa virginal mentre tú t’has gastat milions d’euros en encàrrecs a amics és no veure més enllà del nas.

Informes per cert que serveixen  per saber cara al futur de la humanitat algunes cosetes sobre la cloïssa brillant (27.930 euros), sobre el ratpenat nan(2.328 euros), un de 37 pàgines sobre la cultura xinesa (150.000 euros) o aquell altre que  va costar 11.600 euros i que va fer el destituït secretari de la Fundació Orfeó Català, Raimon Bergós, per un informe sobre les bones pràctiques administratives

Estic d’acord amb Artur Mas: Que hi hagi actes delictius vinculats al món del Palau de la Música no vol dir que tot el que hagi fet el Palau i l’Orfeó Català sigui delictiu. Se n’han fet un tip, de fer coses bones! Si no som capaços de traçar una línia correcta entre el bé i el mal, com a societat estem perduts.

quim nin

Posted on October 4th, 2009 by Quim
Filed under: Les meves dèries