VISIONS PERSONALS

Aquest matí hem aprovat el pressupost de la Diputació pel 2008. Ho hem fet per unanimitat de totes les forces polítiques.

Particularment n’he sortit del debat molt satisfet. Veure com amb diàleg pots sumar al consens a PSC i ERC, en un objectiu comú de servir als homes i les dones dels nostres pobles és una bona notícia. I ho hem fet sense perdre la posició particular de cada formació política en el camp del combat de les idees.

Com a alcalde de poble petit n’he sortit doblement satisfets. Per un costat arribaran més diners als municipis. El PAM ha passat de 36 milions d’euros en els darrers 4 anys a 45 milions en aquest quadrienni. Aixó vol dir que els pobles veurem millorat el finançament de les obres públiques.  S’han augmentat també les línies d’ajuts als municipis. I també hem ampliat la xifra d’habitants per poder obtenir ajuts: de 2.000 habitants a 3.000 habitants.

Bones notícies per acabar aquest darrer dia de novembre.

quim

Avui hem acabat els tres debats que sobre el Pla Territorial s’han fet a Calafell a instàncies del Consell Comarcal del Baix Penedès.

La sessió d’avui m’ha deixat un mal regust. No m’ha agradat la picabaralla entre l’alcalde de Banyeres i un veí de l’Arboç que es alhora president del Col·legi de Farmàceutics i vicepresident de la Cambra de Tarragona.  M’ha sobrat el to. I l’excés verbal.

I les sessions que? Doncs molts tècnics carregats de bones intencions, amb un discurs ben aprés però que s’arronsaven d’espatlles quan els demanaves el posicionament polític  sobre l’explicació de la càrrega ideològica que conté el Pla Territorial.

Ho he dit avui i ho repeteixo aquí: El tema de la suposada retirada dels 10 milions d’euros pel LOGIS o CIM és estràtegia o tàctica? La retirada de l’actual projecte de CIM és cojuntural o es estructural?

Em sembla que ens cal una sessió més. Perquè hem de poder dir, mirant als ulls dels responsables inspiradors del pla, quina comarca volem. Res més senzill. I ho hem de fer sense persones interposades que facin de correu del que veuen.

quim

Dimecres al vespre a la sala de plens de l’ajuntament albinyanenc vam celebrar una sessió ordinària del Consell d’Alcaldes del Baix Penedès.

Era la primera vegada  que Albinyana en aquesta legislatura acollia al conjunt dels responsables municipals.

El Consell d’Alcaldes és una eina necessària. Permet aportar una visió local als problemes globals de la comarca. Ajuda a una bona relació entre polítics de diferent opcions polítiques. I permet, sense crispació, posar en comú i fer aportacions particulars a diferents temes.

En la darrera sessió vam tractar sobre el paper de l’Administració Oberta de Catalunya, de donar un ímpuls diferent a la trobada comarcal d’avis i del servei d’assistència telefònica per a la gent gran.

quim

Aquesta setmana,  he rebut una lliçó que em costarà oblidar. La vaig rebre en el decurs d’un dinar amb l’exalcalde de Vitòria José Ángel Cuerda.

Cuerda va ser alcalde del PNB des de 1979 al 1999. Ara amb prop de 74 anys es dedica a donar conferències i a treballar dins el consell social de la Universitat de la seva ciutat.

Vam compartir taula perquè Cuerda va venir a impartir un parell de conferències a Tortosa i a Reus sobre participació ciutadana. Un tema que domina i l’apassiona.

Al llarg de la conversa amb ell  ens va fer pensar sobre el paper de la ciutadania avui. Ens deia que “el pueblo se ha vuelto público”. En lloc de ser un agent actiu “el pueblo mira, observa, se distrae però no actua”. I té tota la raó.  Ell, ens deia que cal observar la societat con “ojos de àguila” amb visió panoràmica en lloc de fer-ho només com “los ojos de una gallina ponedora”.

Ens va explicar amb detalls la crua situació del País Basc. De la lacra que viu aquella societat. I ens va dir que preferiria mil vegades els “esvorancs” i els “tunels ensorrats” de Catalunya a la “normalitat anormal del seu poble”. Una afirmació per pensar-hi…

Dimarts al vespre, l’Artur Mas va explicar a Barcelona com hem d’adaptar el catalanisme als nous temps.

La història del catalanisme ha estat un història d’éxits. Els propòsits fundacionals s’han complert. Però ara cal definir en una societat que canvia ràpidament que ha de fer el catalanisme com a motor de canvi i transformació.

De la conferència de l’Artur, per cert tocant el moll de l´os dels problemes reals i plantejant respostes als reptes presents, em quedo amb el “dret a decidir” i amb el concepte de “nació plena”.

Construir “la nació plena” considerant que és el catalanisme “el qui s’ha d’ocupar de l’ànima de la nació”. Una nació on molts catalans, “nascuts aquí o fora d’aquí, s’han identificat amb el país per l’orgull que han sentit en pertànyer a una comunitat que es distingia per la seva capacitat de fer les coses millor”.

Aixó és senzillament el full de ruta per arribar ben lluny.

Tenim dret a decidir, tal com ho va planteja l’Artur en “els temes que més uneixen els catalans i no sobre els que més els divideixen”. Entre els temes que Mas planteja hi hauria: l’Estatut vigent, les infraestructures (aeroport, xarxa de carreteres, xarxa ferroviària), l’administració dels nostres propis recursos econòmics (concert econòmic).

Per aixó dissabte vinent, a les 5 de la tarda, aniré a la convocatòria de manifestació que sortirà de la Plaça de Catalunya  de Barcelona, organitzada per la Plataforma pel dret de decidir: www.decideixodecidir.cat.

La conferència del passat dimarts marcarà un abans i un desprès. És només el punt de partida d’una història que, no ho dubteu, ens portarà “més lluny”.

quim

Dimarts a la tarda vaig assistir a una sessió del debat del pla territorial del Camp de Tarragona, convocada pel president del Consell Comarcal a Calafell.

Hi vaig anar i vaig parlar  en tant que diputat a la Diputació de Tarragona, al igual que el company del grup del PSC, Josep Guasch. I així ens vam presentar tots dos.

La meva postura com a alcalde d’Albinyana ja la vaig deixar ben clara en el Consell d’Alcaldes extraordinari convocat a instàncies dels batlles de La Bisbal, Sant Jaume dels Domenys, L’Arboç, Banyeres i Llorenç.

Sé que a vegades és fa difícil que algú entengui qui rol tens a cada moment.  Però el que tinc molt clar és que puc manifestar una opinió a vegades com a veí, altres com a alcalde i altres com a responsable polític de CDC al territori, o com a diputat.  I ha de ser així per no barrejar els termes ni els nivells de responsabilitat. No vull que es malinterpreti el que dic i en qualitat de que ho dic.  Si hi ha qui no té prou capacitat per discenir aquests aspectes és que cal que li graduin les ulleres.

En el tema concret del CIM, vaig fer arribar  dimarts en el marc d’aquell  suposat “debat” la postura que he mantingut en tot moment: La Generalitat no ha assolit el consens territorial per implantar-lo. Cal que es repensi el projecte. I no em valen les comparacions amb l’arribada de l’IDIADA, perquè llavors els alcaldes dels municipis afectats, Heribert Ventosa a la Bisbal, Avelino Menéndez a Banyeres, Antoni Mellado a Albinyana i Pere Martí Benach a Santa Oliva hi van donar un suport sense escletxes.

Parlant és pot arribar a una entesa? Sí. Ho crec. Però partint de zero. Sense apriorismes. Sense imposicions. Sense aplicar l’”ordeno y mando”.  De la reunió de dimarts passat no vaig deduir-ne massa voluntat d’arribar a acords per part dels responsables de CIMALSA que son els que impulsen el projecte.

 Veurem en els propers temps si van pendre bona nota del sentiment majoritari que hi ha avui al Baix Penedès en relació a aquesta imposició.

“LA NACIÓ CATALANA DIU PROU! TENIM EL DRET DE DECIDIR SOBRE LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES!”

Aquest es el lema de la manifestació que es farà a Barcelona el proper dissabte dia 1 de desembre a les 5 de la tarda.

Sortirà a les cinc de la tarda de Plaça Catalunya i avançarà fins a l’Estació de França recorrent Via Laietana, té per objectius proritaris plantar cara davant la greu damnificació que està patint la ciutadania catalana amb el caos viari; i exigir el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals, i la recaptació i gestió de tots els impostos des de Catalunya

Hi hem d’anar tots i totes.

El ple de l’Ajuntament d’Albinyana va aprovar  el passat dia 29 d’octubre, amb els vots favorables de l’equip de govern, la modificació de les ordenances fiscals que s’aplicaran durant l’any 2008. D’entrada l’Ajuntament no aplicarà cap augment a la taxa pel subministrament d’aigua, el preu de la piscina municipal, les llicències d’obres, les plusvalues, l’IBI d’immobles rústics, la taxa del cementiri local o el clavegueram.

Les variacions són:

IBI: passa del 0,59 al 0,64 a aplicar sobre el valor cadastral.

Impost de circulació s’aplicará un coeficient del 1,31 als turismes, camions i motos. No s’augmenten ciclomotors, tractors i furgonetes.

Transport: El bitllet senzill  valdrà 1,20 € (ara 1,10) i l’abonament de 10 viatges 9 € (ara 8,5)

Llar d’infants: S’apuja a partir de gener l’IPC. De 105 a 108 €/mes.

Menjador: S’aplica el preu aprovat per la Generalitat per aquest curs escolar.

Escombraries: Augmenten 2 € al mes. Un habitatge pagarà 60 €/semestre quan ara en paga 48. En total un 25% d’augment per cobrir les despeses d’eliminació de les tones recollides i el major volum de brosses motivat per l’augment de població.

Ajuts i bonificacions:

També n’hi ha.

§  

       Durant aquest curs escolar,  l’Ajuntament es fa càrrec del 50% del cost dels llibres escolars dels alumnes del CEIP Joan Perucho. Les sol·licituds es poden presentar a les oficines municipals d’Albinyana, Les Peces i Bonaterra  fins a final de novembre. També hi ha ajuts, en funció de la situació econòmica familiar, per a alumnes que estudien ESO.

• Es bonifica al 100% de l’impost de circulació dels vehicles històrics i els de més de 25 anys de la seva fabricació.
• Es bonifica el 95 % de la plusvàlua  si es produeix per causa de mort de pares cap a fills, cònjuges o descendents i quan  l’habitatge és per viure-hi de manera permanent.

I la novetat: les persones majors de 65 anys amb ingressos inferiors a 600 €/mes tindràn el bus gratuït. I les que superin aquesta xifra continuaran tenint un abonament de 10 viatges per només 4 €. (com els darrers quatre anys)

Com pots veure he canviat de cara. El blog que tenia fins ara li ha passat el mateix que a les obres de l’AVE. Anava farcits d’esvorancs (vull dir spams), lent (com els embussos que hi ha abans d’entrar a BCN cada matí) i hem decidit amb el bon amic i millor informàtic, Òscar Pascual, fer un canvi radical.

I és el que cal fer a vegades. Tallar ras i curt amb el que va malament. A diferència del que passa amb el tàndem Maleni-Morlans.

Espero que m’acompanyeu amb la mateixa fidelitat que fins ara.

quim