VISIONS PERSONALS

A Bellveí, llegeixo avui al Diari, que hi ha polèmica perquè es va penjar el dia dels Sants Innocents una llufa a la sala de plens. Es va posar en el lloc on hi havia d’anar col·locat el retrat del President Montilla.  Han sortit els defensors del partit de l’actual president de la Generalitat, dient que això no té nom, que es una falta de respecte…. Es crítica a l’alcalde perquè  fa una innocentada.

Mentrestant, dijous passat es va fer a TV3 una edició especial del Polònia amb una versió  dels Pastorets. El cardenal i arquebisbe de Barcelona després del programa emet un comunicat queixant-se de com es tracta el tema del naixement de Jesús. L’endemà al pobre cardenal li plouen crítiques per tot arreu, surt fins hi tot en portada del Periódico,  per haver gosat dir la seva sobre un tema de “teatre popular”.  Se’l crítica perqué opina. Inàudit!!!!

Ahir al migdia m’expliquen uns pares que estan disgutats amb l’escola de la seva filla de 7 anys. Va a un centre públic del Vendrell i entre els papers dels deures d’aquestes vacances hi havia un full que deia com era la màgia del “Caga Tió”. Sí, sí, tot ben explicadet destrossant la il·lusió dels nens i nenes d’aquella classe. Amb només 7 anys…

Aquesta es la societat que vivim avui.  A mi, particularment, no m’agrada.

Avui torno a veure a la premsa la notícia que el Logis Penedès no es construeixi a l’Arboç ni a Banyeres i que es posi dins l’IDIADA.

Ho considero una rucada. Sí, sí, així tal com sóna.

Aixó és pot dir sino és té un coneixement del que si fa a l’IDIADA. Al contrari, si sabent que si fa es manté aquesta posició ho considero senzillament un disbarat.

L’IDIADA és una empresa amb expansió. La facturació dels darrers anys mostra un increment del 136% entre 2001 (21,8 milions d’euros)  i 2006 (51,5 milions d’euros). En matèria de R+Dhi ha destinat en els darrers 5 anys un 2,88 % de la facturació molt per sobre del que és habitual a les empreses catalanes. Per exemple amb clients catalans (Seat i Nissan bàsicament) han passat de facturar 9,6  milions d’euros el 2002 a 16,9 milions el 2006.

Durant el 2006, un 29,9% de les seves compres es van adreçar a empreses del Baix Penedès,  mou unes 26.000 nits d’hotel a l’any, el nivell formatiu de la ocupació que hi treballa té  en un 45 % titulació universitària.

Algú amb responsabilitat vol malmetre tot aquest actiu que genera valor afegit a l’economia catalana, innovació en el sector de l’automóbil, dinamisme tecnológic?

Aposto per l’IDIADA sense interferencies. Cadascú s’ha de dedicar al que sap fer. I la logística no pot viure en el mateix lloc físic que els laboratoris i pistes de proves que requereixen confidencialitat.

Cear cortines de fum sobre una indústia que considero de vital importància per la nostra comarca i pel propi país per desviar l’atenció del debat del CIM em sembla d’una ingenuitat clamorosa.

Però es veu que ara estan de moda els comentaris “frikis”. Que hi farem. Els aguantarem.

quim

Avui és Nadal.

Dia d’alegria. Pels que creuen i pels agnòstics o ateus. Dia de reflexió.

Dia de viure en companyia.  Dia de compartir, de reviure tradicions i projectar il·lusió.

El missatge és conegut. Però cada any es renova. Aquesta és la força del NADAL.

 Sincerament, rebeu un desig de passar un Nadal de debó al costat de les persones que estimeu.

quim 

Aquest matí de diumenge abans de Nadal he rebut un SMS curt. Deia: Ha mort Miquel Roso d’un infart.

Fa molts anys que coneixia al Miquel. Abans de venir a Calafell, primer a la ràdio, on ara n’era el director després de la seva etapa com a regidor a l’Ajuntament per ADMC.

El vaig conèixer quan compartiem tasques radiofòniques. Jo a Ràdio El Vendrell i ell a la Cadena Ser. Recordo els seus programes musicals a EAJ 35 Ràdio Penedès de Vilanova i la Geltrú. En aquells temps ens vam conèixer gràcies a l’amic comú, el Joan Enric Vidal.

El seu adeú m’ha fet venir a la memòria a altres polítics que aquest 2007 ens ha deixat de manera sobtada: el Joan Nin del Montmell o el tinent d’alcalde tarragoní, Josep Lluís Navarro. 

Perdré una persona d’un dia per l’altre és un cop dur. Avui hi ha molta gent al Baix Penedès, més enllà d’ideologies polítiques, que lamenta que el Miquel ens hagi deixat.

Descansi en pau.

Aquest migdia hem acabat el petit programa d’actes preparat per recaptar fons per a la Marató de TV3.

Han estat una mica més de 1.000 € els diners recollits. Però més enllà de la xifra el que més en commou ha estat la solidaritat de molta gent: Els avis de Bonaterra, la Societat d’Albinyana, la bona gent que hi havia aquest matí a l’església de les Peces, o els sacrificats caminadors que han fet tot el recorregut aquest fred matí de desembre. Estic content de la bona feina de molta gent, començant per les regidores de l’ajuntament,  la Carlota Baldrís que ens ha ajudat en el petit concert de la soprano Margarida Buendia i del pianista Andreu Guasch,  mossèn Ignasi, el Felipe i la seva junta, els venedors del cartrons de les rifes, i de tans bons amics i amigues que no fallen mai en aquesta convocatòria.

Tots ells han bategat amb força. De tot cor, moltes gràcies.

L’IDIADA  marxa de la comarca?

Ahir al matí un periodista del Diari Baix Penedès em va trucar per dir-me que en sabia sobre  aquest rumor. Vam convenir que semblava més una inocentada que una possibilitat.

Fa pocs dies vaig tenir ocasió de saber els plans de  futur d’IDIADA amb el seu director general, Carles Grasas. Em va explicar el creixement que volen experimentar en els propers tres anys, la seva voluntat de ser una de les primeres enginyeries del món, la necessitat de preservar la confidencialitat de les instal·lacions com a actiu per a fer les proves automóbilistiques.

Alguns han fet córrer aquesta falsetat. Diuen que hi faran un aeroport. Fa anys també es va dir que dins l’IDIADA hi aniria un abocador.

No cal patir. IDIADA és queda. Té molt bona salut i les coses li van bé.

Els que han escampat aquesta  mentida, val més que en comencin a rumiar-ne una de nova. Aquesta no ha colat.

Aquest matí he escoltat per ràdio una entrevista a un dels “pares” de la Constitució vigent. Era al Sr. Gregorio Peces Barba. L’entrevistador li ha dit si eren conscients que triant el dia 6 de desembre com a data per celebrar la carta magna el que feien era facilitat un pont laboral, donada la festa del dia 8 de desembre. I ell ha dit, ras i curt, que sí. Que eren molts conscients.

El dia 6 de desembre és el primer dia de les festes nadalenques. És la primera festa laica. Amb poca virtualitat a tot arreu. Si ens queixem de la poca reivindicació de la Diada Nacional, els que sempre és posen la Constitució a la boca haurien d’estar molt preocupats. Però no ho estan . Al contrari.

Ells saben que el seu patriotisme passa perquè la gent aprofiti el  6 de desembre per visitar grans superfícies sense gastar gaire, passejar com un ramat, veure un minut i mig al Telenotícies com ha anat la trobada madrilenya de cada any i per viatjar.  I nari nant, nari nant, nari nant….

quim

Un dels fets que ens recordem la proximitat de les festes nadalenques és la Marató de TV3.

Enguany la lluita és contra les malalties cardiovasculars. Aquesta iniciativa solidària és viu també al nostre poble. Enguny es repartiran activitats entre els propers caps de setmana: ball solidari, una caminada popular, un concert són algunes de les coses preparades.

Espero, com cada any, la participació de molta gent. La causa és noble i es mereix que tots i totes hi aportem el nostre gra de sorra.

quim

Sí. Dissabte passat ens ho vam passar molt bé. Cívicament, sense cremar banderes, sense crits, ens vam manifestar. Estem emprenyats per com ens tracten. Pel despreci que rebem. Per dir-nos insolidaris quan som dels que més aportem. Per amagar-nos les balances fiscals. Per la poca qualitat dels serveis públics (trens, energia elèctrica, …).

Feia goig passejar amb gent com tú. Senzilla. Molta gent gran i molta gent jove. Molts infants amb cotxet amb els seus pares i mares contents. I el color de les pancartes. I el sentir-te ciutadà d’un país normal. Convivencial. I mentre el poble erem al carrer, alguns amagaven el cap sota l’ala.  Quina llàstima.

El dret a decidir és nostre. I dissabte vam decidir que era l’hora de dir Prou.

quim