Ahir, com cada any, a 2/4 de 10 del matí ens vam aplegar al cementiri vell d’Albinyana, per retre homenatge a les víctimes de la guerra civil. A totes les víctimes.
I ho vam fer amb ofrenes florals, la presència de la nostra polícia, amb la música del Cant dels Ocells i el cant plegats del Segadors.
Destaco del parlament que vaig fer aquests fragments:
Aquest any la diada té moltes particularitats. Des de la celebració del centenari de l’estelada, fins a la comprovació de que hi ha unitat política en la demanda d’un nou finançament per Catalunya que posi fi a l’espoli que patim. I també necessitem dir clar i ben alt que volem més recursos pel món local. Ahir mateix els alcaldes de Catalunya de tots els colors polítics ,davant del president de la Generalitat, van aprovar un manifest on es : Dona suport al Govern de la Generalitat en el seu procés de negociació amb elGovern espanyol pel nou finançament de Catalunya i, una vegada aprovat elmodel de finançament autonòmic, és demana la creació d’una Comissió mixtaGeneralitat-Governs Locals per tractar de manera específica el finançamentdels ens locals. Davant aquest panorama quin sentit hem de donar a l’ONZE DE SETEMBRE d’enguany. Jo crec que el que ha tingut sempre: el festiu i el reivindicatiu i també el record a una determinada voluntat d’entendre el món.Quan va caure Barcelona, el 1714 no només era una lluita entre els Borbons i els Austries. Era una lluita entre una concepció del món en piràmide, centralitzat, amb un sol rei, davant d’una concepció del món en xarxa, on cadascú es governi amb respecte a la seva identitat. Un explico breument un fet que ens ha de servir d’esperança. L’11 de Setembre de 1714 van caure Barcelona per la zona del barri de la Ribera i la zona del Born. En aquell indret, els guanyadors van fer enderrocar les cases per constuir una Ciutadella per controlar la ciutat. Avui prop de 300 anys després a la Ciutadella hi ha el Parlament de Catalunya i les cases enderrocades han tornat a sortir a la llum al mercat del Born i seran objecte d’un museu. Sí, es cert: uns van guanyar, però, nosaltres com a catalans NO VAM PERDRE. Avui tots i totes hem vingut aquí al cementiri vell d’Albinyana com a patriotes, com a gent que estima aquest poble, aquesta comarca i aquest país. Venim aquí perquè no volem oblidar ni amagar la història. Ans al contrari, si fem un homenatge a les víctimes de la guerra civil, i tal com us ho he comentat altres anys - perquè entenc que les guerres són inútils i estúpides i que no hi ha mai ni guanyadors ni perdedors. Tots esdevenen víctimes. Acabo amb un missatge d’esperança en el futur: Tinc molta confiança en les possibilitats del meu poble, perquè cònec la vàlua de la seva gent. I se que molts, sobretot vosaltres els més joves que ara lluiteu per enriquir el patrimoni cultural local, sereu un digne relleu de les generacions que ens han precedit.Que la Diada d’avui sigui doncs un exemple de compromís. Fem del nostre servei i estima a Catalunya una opció de vida.”
A maig matí, esmorçar amb la gent gran de les Peces i a la tarda-vespre, fins que la pluja va fer retornar la gent cap a casa, més d’un miler d’ànimes vam anar fins al polisportiu d’Albinyana per tal de participar a la tradicional botifarrada popular.
Un any més la Diada ha posar en evidència el sentiment de catalanitat que niua en el nostre municipi.
