VISIONS PERSONALS

El Zapatero és un bon venedor. Ahir i avui tothom parla de la seva promesa de donar 400 euros el proper més de juny si torna a ser president.

Em sembla que els donará a tothom, el voti o no. Doncs, com que jo tinc números per rebre’ls, m’he parat a pensar una estona i he pensat que no els vull. Els meus 400 euros que se’ls quedi. A canvi de, posem per cas,

a) Rebre gratis l’ADSL els propers 4 anys (per cert augmentant la velocitat)

b) Tenir sense cap cost els llibres de text i el material escolar del meu fill.

c) Em podría treure el “cèntim sanitari” que em cobren cada vegada que vaig a omplir el dipòsit del meu cotxe

d) Que no em cobres els peatges de les autopistes quan he d’anar a municipis d’una mateixa comarca …

Ara bé, si el ZP torna diners és perquè abans els ha recaptat. És a dir, em torna el que abans ja m’ha pres. Carai, quina generositat!!!

I és que ja m’ ho diuen, amb promeses així hem de ser tots “optimistes”… o engegar-los a pastar fang.

quim

L’éxit d’ahir de la primera trobada de plaques de cava que es va fer a la Societat d’Albinyana (felicitats a tota la junta d’ara i la d’abans), la preparació de la primera xatonada popular pel 10 de febrer, la convocatòria dels Tres Tombs a les Peces pel diumenge 17 també de febrer, i els assaigs de les Pàgines de Passió que tornaran a meitats de març demostren la vitalitat del nostre municipi.

Al meu entendre, el més  important d’aquesta dinàmica és que la majoria d’iniciatives sorgeixen des de la base:  de particulars i d’ entitats. Aquesta és la força real de la societat civil. La que cal esperonar, ajudar i mantenir.

Espero que per molts anys puguem treballar plegats per aquesta manera d’entendre el municipi.

El fitxatge del “Manolo” Pizarro com a número 2 del PP ha estat la notícia més comentada de la setmana.

A mí, m’esgarrifa pensar que aquest presumptuós personatge pugui arribar a ser ministre d’Economia.

Encara tinc fresc en el record com defensava ENDESA davant l’OPA de Gas Natural. Ho feia contra els catalans i amb la Constitució a la mà.

Però, el que més em preocupa d’aquest bufanúvols és la resposta que ha donat a uns periodistes a la  pregunta de si els 12 milions d’euros que va cobrar per la seva sortida d’Endesa eren molts o pocs.

Ha dit -sense posar-se vermell- que “no se si són muchos o pocos”.

Que aquest Pizarro no sápiga si 2.000 milions de les antigues pessetes són molts o pocs diners em sembla que es tractar d’imbécils a els milers i milers de persones que en aquest estat ho tenen magre “Para llegar a fin de mes”, com diu el lema de precampanya de la seva nova casa.

quim

Fa uns dies vaig rebre per correu  l’Info Catalunya nº 13 que edita la Generalitat de Catalunya. Es el corresponent al Desembre’07 i venia acompanyat de la Guia de la Salut.

Sempre m’ha semblat molt bé informar a la població del que es fa o es preveu des de les administracions. Però no és del contingut que vull fer el comentari. Sinó de l’adreça del sobre.

Hi posa “JOAQUIM NIN BORREDA I ALTRES RESIDENTS EN AQUEST DOMICILI”.

No hi surt  el concepte de família.  Resulta que els que viuen amb mí, són a efectes del govern del meu país, uns residents que tinc a casa.

Doncs no. Ho lamento. M’agradaria que quan el govern de la Generalitat enviï una propaganda a qualsevol casa del país hi  posés el nom de tots els destinataris o bé que hi surti el concepte de família. Perquè a casa meva no hi tinc residents….agradi o no als actuals editors de l’Info Catalunya.

I si els hi fa angunia posar família, quan m’enviïn alguna informació adreçada a tots els de casa  que hi escriguin, tal com diu el diccionari ” Joaquim Nin i la unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat”.

O bé directament, “Joaquim Nin i els seus okupes”.

quim

Avui al matí, tots els alumnes d’Albinyana s’han tornat a trobar en el mateix centre escolar. S’ha acabat la separació entre infantil i primària. Ara tornem a estar junts.

Hem estrenat totalment el nou CEIP. Per a mi, i tota la gent que hi hem treballat per fe-ho possible, serà una jornada que recordarem. Sabem que, sense cap dubte, haurem fet viable la millor inversió social que s’haurà fet fins avui al nsotre municipi. Amb bona entesa entre la Generalitat i l’Ajuntament.

El nou centre escolar és modern. Ben dissenyat, amb tot el necessari perquè tots hi surtin guanyant: mestres, pares i mares i, bàsicament, els alumnes.

He volgut estar present en l’obertura de les portes el  primer dia. I he vist la cara de satisfacció dels nens i nenes. Dels de P-3 fins els de 6è.

Aquesta tornada a escola després de les vacances la recordaré sempre. Aquest nou equipament és important perquè genera cohesió social. En definitiva, fa poble, comunitat.

I això té un gran valor. Per avui i per demà.

quim

Avui, Diada de Reis, s’acaba la disbauxa que començà fa just un mes amb la festa de la Constitució. En aquestes  quatre setmanes hi han passat sopars i dinars d’empresa i familiars ,  fer el Pessebre, anar a Missa del Gall, el Tió, els Sants Innocents, Campanades i ressaca de Cap d’any, euros llençats en loteries, i el darrer moment, els Tres Mags que no fallen mai.

Demà tornaran les cues a les carreteres, i amb el retorn -dimarts-  dels nens a l’escola  tot agafarà un ritual de normalitat.

El cicle festiu, però no té aturador. D’aquí 25 dies arriba el Carnaval. El darrer dia de gener, Dijous Gras. I dins la Cuaresma, més Carnaval:15 dies de campanya per a les eleccions del mes de març que prometen ser una subhasta sobre qui lligarà més gossos amb llangonisses.

quim