Estem en campanya electoral.
Divendres va venir a Tarragona l’expresident Jordi Pujol.
Dissabte ho va fer l’expresident espanyol Felipe González.
L’un va parlar de l’aigua de l’Ebre, de l’Idiada, de la implantació de Down, dels polígons industrials, de Port Aventura, de l’edifici del Banc d’Espanya a la Rambla de Tarragona, i de la façana marítima.
L’altre d’Espanya. De la seva época: els 80. I va dir que era l’época en que més es va invertir a Catalunya. Precisament per això fa pocs dies ha arribat l’AVE a Barcelona, només 15 anys més tard que a Sevilla. No va, pel que he llegit, parlar de cap tema concret del territori.
La visita de González és equiparable a la que fa el president americà Bush a les tropes de l’Irak. Arriba amb bitllet d’anada i tornada, fa una arenga i desprès desapareix.
I la diferència entre els dos expresidents és la mateixa que hi ha entre l’Orquestra Maravella i el Bruce Springteen
L’Orquestra torna a molts pobles cada any per la festa major. Fa concert, ballada de sardanes, i un lluit ball. Arriba a conèixer els topants i les dreceres de cada territori. L’estrella del rock fa una gira, puja a l’escenari, canta i marxa. Però mai sap gaire cosa del territori on va.
Això sí, els dos expresidents van demostrar que, com diu el disc del Miguel Rios, “los viejos rockeros nunca mueren”
quim