VISIONS PERSONALS

Estem en campanya electoral.

Divendres va venir a Tarragona l’expresident Jordi Pujol.

Dissabte ho va fer l’expresident espanyol Felipe González.

L’un va parlar de l’aigua de l’Ebre, de l’Idiada, de la implantació de Down, dels polígons industrials, de Port Aventura, de l’edifici del Banc d’Espanya a la Rambla de Tarragona, i de la façana marítima.

L’altre d’Espanya. De la seva época: els 80. I va dir que era l’época en que més es va invertir a Catalunya. Precisament per això fa pocs dies ha arribat l’AVE a Barcelona, només 15 anys més tard que a Sevilla. No va, pel que he llegit, parlar de cap tema concret del territori.

La visita de González és equiparable a la que fa el president americà Bush a les tropes de l’Irak. Arriba amb bitllet d’anada i tornada, fa una arenga i desprès desapareix.

I la diferència entre els dos expresidents és la mateixa que hi ha entre l’Orquestra Maravella i el Bruce Springteen

L’Orquestra torna a molts pobles cada any per la festa major. Fa concert, ballada de sardanes, i un lluit ball. Arriba a conèixer els topants i les dreceres de cada territori.  L’estrella del rock fa una gira, puja a l’escenari, canta i marxa. Però mai sap gaire cosa del territori  on va.

Això sí, els dos expresidents van demostrar que, com diu el disc del Miguel Rios, “los viejos rockeros nunca mueren”

quim

Ahir diumenge vam tornar a viure a Les Peces una magnífica festa dels Tres Tombs.

Es van repartir més de 500 esmorzars, hi ha haver una setenta de carros de tot tipus (de pagès, senyorials, de passeig,) i prop de seixanta genets.

Era la setena edició d’una festa que té una ànima. : el Manolo Cordero i la seva muller, la Reme. Ell va ser qui la va crear, i qui la impulsa des del primer dia.

Amb la resta de gent de l’Associació dels Tres Tombs, aconsegueixin que cada any aquesta sigui una de les festes més importants del municipi.

Mirant el calendari dels Tres Tombs, la nostra festa a  Les Peces és proporcionalment una de les més importants de tot el calendari català. Ho demostra el fet que ahir van passejar pels carrers de les Peces, carros i cavalls arribats de tot el Penedès,  Cambrils, Salou, Badalona o la LLagosta, per posar exemple d’algunes procedències.

El que em satisfà més de la jornada és constatar que la gent arriba, participa i marxa molt contenta. Del tracte rebut, de l’ambient que es genera, de la simpatia de les dones que reparteixen l’esmorzar, del record de participació. De la solemnitat de la benedicció, que enguany va tornar a fer monsenyor Joan Marti i Alanis. De tot plegat.

Com dic a l’encapçalament: uns tres tombs rodons.

Avui el meu fill no ha anat a escola. Hi ha vaga.

Dimarts al vespre em vaig asseure prop d’una hora per seguir les explicacions dels sindicats d’ensenyament en el programa de la Mònica Terribas.

No em vam convençer de la necessitat de la vaga. Fer una vaga sobre un document que vol posar remei a una situació que no agrada a ningú -només cal veure l’informe PISA- em sembla precipitat. I el que més em va cridar l’atenció és que els sindicats volien decidir com ha de ser l’educació a aquest país. També faran vaga si el Parlament aprova una Llei sobre aquest sector que no els hi agrada?

Em va semblar que era un muntatge per fer fora el conseller d’educació Maragall. Així ras i curt.

M’ho va aclarir la darrer intervenció del representat d’UGT, que va dir que hi havia una manera “socialista” d’entendre l’educació que no practicava el conseller germà d’expresident que votarà en blanc.

Ja veureu com a la propera remodelació del govern català aquest conseller cau. Temps al temps…

Ahir al matí Albinyana va viure la I Xatonada Popular. Organitzada per el recentment creat GAG Grup albinyanenc Gastronòmic, hi va haver força ambient.  Bona participació en el concurs de mestres, en l’exhibició infantil i de públic.  

Entre els guanyadors una albinyanenca, la Begoña García. Ella és nascuda al País Basc però arrelada a casa nostra.  Em va agradar molt la definició que l’spiker de la jornada, l’Hermini Caballero, va fer del xató albinyanenc: és el “xató de muntanya”.

Felicito cordiament a tots els que l’han fet possible aquesta I edició.

 Ara, tots plegats  tenim una nota cita  aquest  diumenge al matí  a les Peces amb els tradicionals  3 Tombs.

Avui han sortit les dades de l’atur. Fan pensar. I molt.

Són les següents: A les comarques de Tarragona iTerres de l’Ebre en només un mes - el gener- s’han quedat aturades 2029 persones. Un 6,97% per damunt de les dades de Catalunya i d’Espanya.

Hi ha ara mateix més de 31,000 persones que cerquen feina a la demarcació provincial. Un 15% més que fa un any.

Hi ha una situació preocupant. Es formalitzen menys hipoteques, es compren menys automòbils, s’apujen els preus dels productes bàsics, i mentrestant, n’hi ha alguns que xiulen.

Falta confiança. I aquest és el tema principal. Qui ens la retornarà?. El que aplica una política que -les dades d’avui ho corroboren- destrueix ocupació, o  aquell altre que només té al cap les multinacionals i el capitalisme salvatge.

Ni l’un ni l’altre. Ara convenen mesures que ajudin a l’economia productiva, als autònoms, a les mitjanes i petites empreses, als emprenedors, als que saben que els marges s’han de reduir però que estan disposats a continuar lluitant per obrir cada dia la seva botiga, taller o empresa.

Sabeu molt bé qui té  un bon medicament per tractar amb  aquesta “malaltia”.  Ni “xarop” de “todo va bien” ni “pastilles” de “esto se hunde”. Ara toca respecte. També als aturats i a les seves famílies.

quim