VISIONS PERSONALS

Ahir a la tarda vam viure una jornada literària interessant a la Societat d’Albinyana. Es va combinar el lliurament de premis del 9è concurs literari Joan Perucho amb la lectura pública de fragments de “la Plaça del Diamant”en motiu del centenari del naixement de Mercé Rodoreda.

El concurs el van guanyar en les seves categories inferiors alumnes del CEIP local. Mentre que en l’apartat d’adult el premi se l’va endur Núria Miró, veïna de la Papiola amb una obra carregada de sensibilitat. Moltes felicitats a tots i a totes.

Llegir “la Colometa”, escoltar Manel Bofarull i els seus records sobre Perucho o veure els infants que participen ilusionats  en un certàmen literari local et fan venir ganes d’anar treballant, pausadament però sense defallir,  per allò que tenim més a prop i ens es propi: la nostra llengua.

Avui és Sant Jordi. Patró de Catalunya. Dia  de llibres, roses i emocions. Hem d’aprofitar un dia que és únic, per la seva singularitat i pels valors que transmet.

Peró vull parlar-vos d’ahir. I del tema de l’aigua.

 Vam haver-hi molta adrenalina concentrada a l’assemblea del CAT- Consorci d’Aigües de Tarragona. Allà és va fer un repàs del Reial Decret Llei signat pel president espanyol Rodriguez Zapatero i que permet portar aigua de l’Ebre fins a Barcelona.

Em va quedar la impressió que el Reial Decret té alguns paranys.

1) Diu que les mesures són provisionals i que s’acabaran quan estigui en “ple funcionament” la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però, que vol dir “ple funcionament”? Si, per exemple la dessaladora de Carboneras (Almeria) d’on portaran aigua amb vaixell fins a Barcelona encara avui no funciona “a ple rendiment” quan es considerara la del Prat que funciona tal i com diu el decret?

2) El text obre la porta a portar aigua a altres territoris. I aquí coincideixo amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre. L’aigua pot anar amunt i també avall, cap al Llevant.

3) El Reial Decret diu textualment “podrà portar aigua a Barcelona”. Esta escrit “Podrà”, i ho repeteixo “ podrà”. No obliga, per tant qui ha d’adoptar la decisió?  

4) No cal projecte d’impacte ambiental.

5) Les obres es pagaran a càrrec de la disposició addicional de l’Estatut. Perquè aquesta connexió de xarxa entre CAT i ATLL (Aigües Ter-Llobregat)  cal pagar-la a càrrec de l’Estatut, i la resta d’obres de portada d’aigua al Baix Penedès, a la Conca de Barberà o al Baix Camp no?

6) En cap moment es va comunicar a alcaldes i a empreses  que la nova canonada seria desmontada, tal i com el conseller Joan Saura havia anunciat.

7) El decret només parla de la sequera a la província de Barcelona. I la resta de Catalunya no té problemes de manca de pluges?

Són masses dubtes a un text que s’hauria de polir. Hi som a temps si tothom ho vol?  Per cert, els abanderats de la participació resulta que imposen un decret sense opció a que es presentin al·legacions.

Aquesta és la realitat. I encara hi ha uns quants polítics que  davant tot aixó, a   Tarragona tenen la gosadia de  presentar-se davant la premsa i fer una  declaració de ser un “partit antitrasvasista”.  Au va, que ja som grandets i no ens xumem el dit.

Ahir diumenge al matí es van fer a l’Arboç els actes de commemoració del centenari del naixement de  l’abat Aureli M. Escarré.

Les activitats van consistir en una missa, amb el bisbe emèrit, Joan Martí Alanis, que va glossar a l’homilia la necessitat de no defallir en la lluita per la recerca de la llibertat, una ofrena floral al monument a l’abat per part d’institucions i entitats locals i una visita a la casa nadiua del fill il·lustre arbocenc.

Escarré va tenir la valentia d’oposar-se al règim franquista amb unes declaracions a Le Monde l’any 63. I ho va pagar car. Molt car. Amb l’exili i amb una malaltia que només cinc anys més tard li va causar la mort.

Ahir al migdia la seva neboda emocionada, ens explicava que familiarment va ser molt dur. Que l’Abat Escarré no va arribar a temps de poder disfrutar veíent que es podía comprar un diari escrit en català o amb la recuperació de les nostres institucions.

Escoltant-la em va fer l’efecte que massa sovint no ens aturem a valorar el que tenim. Ni ho considerem gaire: Per exemple, llegir en català o veure la televisió en la nostra llengua. O anar a veure cinema en el nostre idioma.

Per aquesta normalitat d’avui, ahir alguns ho van deixar tot. 

L’abat Escarré ens va deixar la seva empremta i el seu testimoniatge.

I és per aixó que, avui  encara, si hi ha algu de l’església catalana que aixeca la veu contra tanta infamia que sovint s’escampa des d’atalaies radiofòniques de la Conferència Episcopal, aquesta veu surt de Montserrat. 

L’aigua de l’Ebre arribarà a Barcelona i a tota l’àrea metropolitana.

Aquesta és la decisió que, pensada a Madrid s’accepta per part del govern català.

El tema de l’aigua es complex, no té fàcil resolució i genera moltes passions.

Convergència i els seus 23 anys han tingut la culpa de tot en aquest país nostre. També per exemple han estat “culpables” de portar aigua fins a  Tarragona, Reus, Calafell o Cunit. De haver creat el Consorci d’Aigues de Tarragona. O de posar en marxa la primera dessaladora de Catalunya. O de fer que Catalunya fos la zona de l’estat espanyol amb més depuradores. 

És clar que hi ha gent que avui ha d’empassar-se molts gripaus, granotes i llargandaixos. I és que  tenim molt fresca la memòria sobre el que deien i -ara- diuen. I farem molt bé de recordar-ho sovint. Aquí i a la Xina popular “Al pa, pa i al vi, vi”.

El tema de l’aigua requereix consens territorial. Visió de llarg abast. Posar damunt la taula opcions puntuals reversibles i estructurals. I em temo, que per alguns dirigents polítics de Barcelona, Tarragona i de l’Ebre es farà realitat el que em deia, fa uns dies,  el  bon amic Paco Sancho, diputat ebrenc i alcalde de l’Ampolla em va comentar que: Aquí baix a l’Ebre, els d’ ICV, ERC, PSC- PSOE tenen un nou eslògan, diu: “Lo sou és vida , sí al transvasament. “

Em pregunto avui: On son les contrapartides pel territori? Que rebran els municipis ebrencs? i els del Camp de Tarragona per on passarà la canalització? Acabaran les actuals restriccions de l’Espluga de Francolí o es millorarà la qualitat de l’aigua a  Santa Coloma de Queralt, per citar només dos casos puntuals de les nostres comarques? Es farà una canonada per portar aigua als pantans de Riudecanyes o de Siurana per tenir una reserva garantida?

Aquesta és la feina que hem de fer entre tots. Sense excepcions. Sense culpables. Sense bons o dolents. Sense DEMAGOGIA.

Començo pel Carod. 

Però quins pebrots que té I és que ahir no vaig poder evitar un rènec al llegir la versió de Carod sobre el tema de l’aigua quan afirma  que  hi ha una pinça entre el PSOE i CiU per resoldre el tema de la sequera i que passa per  desestabilitzar al govern català.

Però que no té memòria aquest senyor!!! Si va ser ell mateix qui va fer president de Catalunya a un senyor que es diu José Montilla i que s’asseu al comitè federal del PSOE.

El tema de l’aigua el gestiona -millor dit NO el gestiona- un conseller d’IC que no ha parat d’enganyar a tothom. I per demostrar-ho us convido a llegir un article de divendres passat a la Vanguardia on queda més que demostrat que al encara avui  conseller Francesc Baltasar si fos Pinotxo el nas li permetria arribar del Segre al Llobregat.

 Personalment estic en contra del trasvassament (o captació puntual, provisional i desmontable en  llengua “baltasariana”) del Segre. Us diré un motiu que no explica pràcticament ningú.

La qualitat de l’aigua de l’Ebre quan surt de l’Aragó queda sensiblemet millorada per l’aportació de cabals que arriben des del Segre. Si ara es fes el trasvassament cap a Barcelona, l’aportació del Segre que no arribaria a l’Ebre faria baixar  la qualitat de l’aigua que desprès va, un cop tractada a tot el litoral tarragoní. Des d’Amposta fins a Cunit. Només per aquest motiu entenc, que des de les comarques tarragonines ens hi hem d’oposar fermament.

Amb el tema de l’aigua queda clar que tothom és trasvassista. Perquè:

a) No rebutjar el minitrasvassament de l’Ebre és acceptar un transvassament.

b) Portar aigua del Roine també és un transvassament.

c) Portar aigua dels pous de Tarragona dins les mateixes canonades del CAT  per fer-la arribar al port i d’aquí amb vaixell cap a Barcelona també és un transvassament.

d) Connectar xarxes es fer transvassaments.( Del CAT a l’ATLL)

e) Portar aigua del Segre cap a Barcelona és un transvasamnt.

A veure si algú em pot dir quin partit hi ha avui a Catalunya que no defensi alguns d’aquestes opcions. Per tant diguem-ho clar i català: Tots som transvassistes