VISIONS PERSONALS

Alguns es van posar les mans al cap quan el tarragoní i diputat Joan Miquel Nadal va dir que resava per tal que no plogués i així solucionar definitivament el tema de la manca d’aigua a Catalunya.

I el temps li ha donat la raó. Plou i s’ajornen les solucions… o s’inventen algunes que fan més pena que gràcia.

Vaig preguntar  en el transcurs de l’Assemblea del CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) que com es podia parlar de reversabilitat, si la canonada anava de Tarragona a Olèrdola i no arribava a Cunit?.

La resposta va ser, que ja es faria.

Ara llegeixo que primer volen fea la canonada i desprès la dessaladora. No entenc res.

Si encara no s’ha redactat el projecte constructiu i la dessaladora de Cunit no entrará en funcionament fins al 2010, com es que hi ha tantes ganes de fer la canonada?.

El lógic seria, si hi hagués un discurs coherent,  fer la canonada per connectar CAT i ATLL, perquè si hi ha sequera l’any vinent al Camp de Tarragona, com que ja funcionara la dessaladora del Prat es podria portar l’aigua cap a les comarques tarragonines. Però, això es demanar massa.

I el tema dels vaixells, quin rídicul. Si s’aixeca el decret de sequera i es continua enviant aigua amb barco a Barcelona, aquesta sí que podria  servir per omplir piscines? Que faran, llavors, els alcaldes de Reus i Tarragona? No en donaran? S’acabarà la seva partidista generositat?.

Al finals, vist el que hem vist fins ara,  els vaixells encara aniran de Barcelona a Tarragona buits. Faran el viatge amunt i avall sense aigua. I ens diran que  com que ja els tenim contractats i els hem de pagar… doncs almenys que passejin.

Jo crec que dins aquests vaixells hi haurien d’anar uns quants  alcades que sempre pontifiquen al CAT, uns quants  consellers de la Generalitat i l’home del temps de TV3. Així tothom els coneixiria i els podria assenyalar amb el dit qui no en te ni idea de planificació, explicació pública i previsió.

I és que quan tothom (comunistes inclosos) demanen a la Moreneta que plogui, doncs… plou.

quim

El Pep Huguet de Ràdio el Vendrell   i el Jaume Casas, alcalde de la Riera,  han rebut aquest cap de setmana el seu reconeixmet

 Divendres al vespre,una colla d’amics  ens vam acostar fins a Sant Salvador per acompanyar al Pep Huguet en el moment de la seva jubilació . Vaig tenir la gran sort de compartir uns quants anys de la meva vida al costat del Pep. A Ràdio el Vendrell, quan l’emissora era al carrer Sant Magí- Allà hi vam viure molts bons moments amb tot una colla de bona gent (malahuradament alguns ja no es troben entre nosaltres: el Jan Manyé, el Jordi Cardona, el Toni Platero o el Vicens Toldrà…). Al sopar de divendres ens vam retrobar la Dolça Tello, el Fonta, el Francisco, el Jan Basseda, la Montse Esteve, el Bargalló, el Buira, i tants altres que vam compartir hores de ràdio ben feta des de la proximitat.

La festa del Pep va ser emotiva. La  gent l’aprecia. Ho demostra el fet que vam sopar junts companys  de tots colors i tendències, edats i condicions. L’Huguet ha estat un referent informatiu i ha acompanyat, amb el micròfon,  a unes quantes generacions de vendrellencs i baix penedesencs.

I dissabte vam anar a la festa sorpresa preparada al Jaume Casas, l’alcalde de la Riera de Gaià. El reconeixement era motivat perquè fa 25 anys de la seva arribada a l’alcaldia. Vam compartir la taula amb els regidors que l’han acompanyat en aquest quart de segle. El Joan Aregio, el Santi Pallàs, el Jordi Jané em van acompanyar en la representació de CDC en aquest acte.

El Jaume és un nacionalista de pedra picada. Poc amant de grans discursos, va per feina. Ha renovat la confiança dels seus veïns sempre amb majoria absoluta. I la seva petjada com a bon alcalde la notes en passejar per la Riera. 

Dos vespres molt ben aprofitats, dos homenatges merescuts.  Per cert, això em va permetre evitar mirar com feia el rídicul un representant espanyol a un festival de cançó europea.

quim

Ahir a la tarda hi va haver assemblea del Consorci d’Aigües de Tarragona. Avui ho reprodueixen tots els diaris.

Doncs bé, hi ha uns quants aspectes que em vam sobtar:

a) uns quants alcaldes (curiosament de les poblacions més grans del Camp de Tarragona) no van entrar per l’entrada principal del CAT on hi havia la Plataforma en Defensa de l’Ebre i rebiem a tothom que entrava amb una catifa de sal. Diuen que van ser avisats per entrar pel darrera. (suposo que perquè la televisió no filmes la protesta davant tant dignes autoritats)

b) Es va comentar que no es facilitava la informació als consorciats amb caràcter previ a les assemblees per por de que aquesta informació sigués filtrada a la premsa. Hi ha doncs, molt poca confiança cap als alcaldes i representants de les empreses (per cert la majoria no hi eren, però quasi totes van delegar el vot) que son qui sostenen el propi Consorci.

c) Al meu entendre no calia votar per enfrontar territoris. Tots els representants de  l’Ebre van votar contra la portada d’aigues a l’àrea meteropolitana. Era lògic. Mentre que al Camp de Tarragona hi va haver posicions de tota mena. Opino que només donant compte de que el CAT complia el Reial Decret aprovat per les Corts Espanyoles en casos excepcionals i urgents n’hi havia prou. I s’hagués estalviat una  votació nominal, que no va agradar a ningú.

d) Es volia convidar a empreses subministradores de fora de l’àmbit territorial de Tarragona a assistir a les assemblees del Consorci sense vot. Per sort, es va tancar aquesta possibilitat, i tot i que els diaris avui ho indiquen aquest acord no es va adoptar. Al CAT hi aniran els del CAT. I prou.

L’aigua és un bé estràtegic. Escàs. Necessari. Ningú ha de passar sed. I l’ús de boca ha d’estar garantit on sigui. Però les coses s’han de fer bé. No amb improvisació. No per pebrots. No per seguidisme. I crec que la responsabilitat també exigeix no dir amén a tot.

Ha plogut. Molt i bé. El Reial Decret de portada d’aigues a Barcelona diu que quan desapareguin les causes de la sequera no caldrà fer l’obra. Em pregunto:

Quanta pluja ha de caure per complir-se la condició? Qui nivell hauran de tenir els pantans per dir que ja no hi ha sequera?

Dissabte a la tarda, a Tarragona, els pagesos i la plataforma es van manifestar amb paraigues. Serà veritat que les pregàries dels incrèduls han portat la pluja?

Fa pocs dies que el bon amic -sí amic- Joan Maria Piqué fa de cap de premsa de l’Artur Mas.

Conec el Joan des de la seva estada al Diari de Tarragona. Desprès va passar al diari Avui, on hi ha estat un parell d’anys. Malgrat la distància mai ha deixat de preguntar per el batec de les nostres comarques. Les nostres llargues converses telèfoniques m’han esgotat més d’una bateria del  mòbil.

El Joan és molt hàbil. Professionalment impecable. Té principis. Bones actituds. I sap defensar les seves -nostres- idees. Ara té al davant una bona oportunitat per fer allò que més li agrada: treballar per la llibertad del nostre país, al costat del, ja ho veureu,  proper president de la Generalitat.

Molta sort Joan.

 Durant aquest mes de maig restarà a exposició pública el nou estudi informatiu de la Variant de la Papiola de la C-51.

Fa molt de temps que, des de l’Ajuntament d’Albinyana es  va projectar aquesta mena de solució per evitar la perillositat de la carretera. I la prova evident es troba  en el planejament del municipi (que per cert, només va votar CiU).

En la proposta que surt ara, el Departament de Pólítica Territorial de la Generalitat torna a apostar per fer una variant. Tal i com sempre havia dit l’equip de govern. I a més ho fa salvant al màxim la muntanya que hi ha al costat de la zona urbanitzada. Exactament, tal i com vam proposar a l’al·legació que vam presentar a un estudi similar l’any 2004.

La proposta d’ara és tècnicament molt adequada. Resolt un tema que sempre ha preocupat al municipi. I pot donar moltes possibilitats a l’actual tram, una vegada que el trànsit s’hagi desviat.

Crec que és una bona notícia per a tots. Encara que sóc conscient que hi haurà a qui no li agradarà. I ho puc entendre. Per alguns hi ha aspectes emocionals, agraris, mediambientals que cal posar al davant. D’altres, entre els que m’hi compto, apostem per, respectar tot el que es pugui, però prioritzem evitar accidents i  salvar vides humanes.

Per això vam ser els primers per apostar per la Variant des de fa anys, i ens hem mantingut en la mateixa posició. Perquè, nosaltres sí  que tenim LES COSES CLARES.

quim