VISIONS PERSONALS

El ministre Solbes, -l’optimista del passat mes de febrer quan negava davant totes les televisions que hi hagués cap mena de crisi a l’horitzo- ara vol apretar més els cargols als ajuntaments.  Aquest ministre que deia tot flemàtic que “no hay motivos para la preocupación” ara es destapa amb que “los datos son malos sin paliativos”.

Proposa per l’any 2009 congelar l’aportació de l’Estat en els ingressos municipals. Es a dir ni tenir en compte la inflacció.

Naturalment que no hi haurà un euro més per pagar els serveis que els ajuntaments fan i que son competències impròpies però que fa temps van assumir.

Ni tampoc es creará un fons específic que permeti retornar l’IVA pagat per les inversions fetes pels ajuntaments, amb l’obligació de reinvertir-los en nous projectes. 

Ni haurà millor finançament per Catalunya ni tampoc la inversió que preveu el nou Estatut per infrastructures.

Aquest Solbes i la seva actuació ja passa de taca d’oli i algú entenimentat hauria de plantejar jubilar-lo ràpidament.

Mentrestant a Catalunya pagarem més de 9.200 € per una televisió, un reposapeus i un escriptori afegit a un Audi A-8 perquè el President del Parlament faci feina des de Reus a Barcelona.  I pagar la nòmina dels 236 alts càrrecs de la Generalitat ( un 63% més dels que hi havia en el darrer govern de Jordi Pujol).

Davant de tot això,hi haurà algú honest que demanarà disculpes per haver amagat la crua realitat que farà patir a molta i molta gent?

quim

Avui, el diari el Punt, en portada explica que ERC promou una moció de censura a  Constantí. Textualment diu: Després que un regidor del PSC plegués, ERC busca el seu suport i el de CiU per fer fora l’alcalde Cristobal Ramirez (PSC).

I la notícia explica que dirigents d’ERC no amagen que volen acabar amb l’hegemonia socialista d’aquesta població.

 Algú, del PSC,  titllarà a ERC de fer delinqüència política, de tenir un comportament feudal, pre i antidemocràtic? Algú sortirà en roda de premsa a dir que ERC vol passar els vots dels ciutadans per l’aixella? Algú tindrà bemolls de dir davant d’un micro o d’escriure en un Diari que La gent d’ERC fan de veritables rapinyares de la política?

Em penso, que ara això no passarà. De moment, “wait and see”. I si al final resulta, que entre les opcions per la governabilitat, s’apostès pel canvi de l’alcaldia a Constantí, com sempre, tota la culpa serà de CiU.

Davant d’una moció de censura, un polític no pot perdre mai els nervis. Ni treure el fel per la boca. Perquè, agradi o no, aquesta situació té l’aval de la legislació vigent. És el mecanisme que permet relleus en els governs, si hi ha més vots a favor del canvi que de la continuïtat.  Si els partits no volem que aixó passi sabem que l’únic camí és modificar la llei. I tots tenim als parlaments prou representats per, -si hi ha voluntat i ganes- canviar aquesta realitat d’avui. I sinó ho fem, doncs llavors, muts i a la gàbia. Ja sé que les mocions aparten, a vegades, els més votats del govern. Ho hem vist a Roda de Barà, Altafulla o la Pobla de Montornès per citar tres exemples recents, amb partits i protagonistes diferents. En tots aquestes situacions hem vist que s’ha obligat a presentar amb llum i taquigrafs quin són els promotors. Potser que  en algun cas hagi passat per davant l’enemistat o les ganes de venjança per enderrocar el rival que l’interés per fer prevaldre l’interès general o l’estabilitat governamental. En totes aquestes mocions, però, no hem vist enganys ni dubtes. Tots han intentat justificar les raons – o no- i, apa, cap a votar. I en sortir de la sala de plens, la localitat ja té un nou alcalde o alcaldessa. Els municipis que viuen aquestes sotragades es tensionen. Els defensors o detractors dels que la promouen o la pateixen surten a defensar els seus amb debats encesos i acalorats. Que en poques setmanes s’esmortueixen i les aigues, desprès de la tempesta, tornen a ser manses i plàcides.  Entenc com a més escandalós que aquestes mocions legals que hem vist darrerament, amagar  durant una campanya electoral  amb qui es pactarà desprès de  les eleccions.  Pensem per un moment en el  cas dels partits que governen actualment la Generalitat. Si haguessin explicitat abans de votar que repetirien tripartit, haurien obtingut el mateix resultat? Si en lloc de predicar l’equidistància s’hagués dit, per part dels suposadament independentistes, que farien president del país a José Montilla haurien rebut el mateix suport? Es normal enviar a qui rep el suport majoritari a l’oposició?  Els pactes de despatx, fets sense donar la cara i a les fosques, són millor que la moció de censura que permet la legislació? Pensem-hi.  

Quim

Aquesta és la pregunta que molta gent m’ha fet arribar durant les darreres setmanes.

I és que aquesta comarca és la que hi ha més inestabilitat política als ajuntaments de tot Catalunya.

Des de juny del 2007, de moment, Roda ha tingut 3 alcaldes, i els ciutadans d’Altafulla, Torredembarra, i pel que sembla a partir de demà, la Pobla de Montornès, també hauran vist 2 alcaldes.

És normal?. La resposta és clara. NO.

Però també cal furgar una mica més endins en el perquè passen aquestes coses.

Crec que la visceralitat, la prepotencia, “l’ordeno y mando”, les antigues i actuals guerres de bàndols, el protagonisme, els interessos confensables de vanitat i els inconfesables, - que no dubto que també hi deuen ser-,  ajuden a aquesta mena de xarampió.

Els canvis, quan es fa repàs dels darrers mesos al Tarragonès han afectat a totes les formacions, en major o menor mesura. I tothom no ha actuat d’igual manera.

La formació política que tinc el goig de representar no té per costum insultar mai a un adversari polític. Abans mirem d’analitzar els comportaments, prenem el pols a la situació i desprès de fer reflexions sobre el que millor convé fer, actuem per garantir  una estabilitat institucional, més enllà de veure com anirà pel partit.

No cal posar-se nerviosos. Ni quan els vents bufen a favor ni quan van en contra. El que cal es tenir esteses les veles per anar navegant

quim

El XXII concurs de Castells de Tarragona ha permés descobrir a milers de persones la nova plaça de braus.

Les obres de reforma han permés que el públic tingui més comoditat, que els propis castellers tinguin més zones d’ombra pel que el cansament es redueix, que la gent tingui una visió perfecta, que hi hagi totes les mesures de seguretat necessàries.

El propi concurs ha demostrat que, avui per avui, els Castellers de Vilafranca si tenen el dia són imbatibles. I la festa que arroseguen, l’orgull de les camises verdes els fan mereixedors del reconeixement i també d’una certa enveja per part de molta gent.

Els vallencs, tant els de la Vella com els de la Joves, han demostrat que això dels castells és cosa seva. Que avui no els han sortit les previsions però que treballaran perquè la propera edició el concurs torni a l’Alt Camp.

He seguit el concurs al costat de l’Albert Batet. A les 10 del matí hem cantat junts els Segadors.  El nou alcalde de Valls ha patit de valent. A la llotja d’autoritats s’hi ha estat tot el concurs. Ha cridat, s’ha emocionat i també ha patit la decepció per no assolir els reptes previstos pels vallencs. I és que té sang castellera a les venes, I això és nota.

Del concurs d’avui em quedo amb el record emocionat que el cap de colla vilafranquí, el David Miret, m’ha dit després de guanyar el concurs. “Sí el Joan Poch ho hagués vist…”,  amb els intents de pilar de sis dels Nens del Vendrell i amb el primer 3 de 9 de la història dels “Borinots” de Sants.

La remodelada plaça “de braus” avui ha estat, una vegada més,  la plaça més gran del món casteller. 

quim

Aquest matí hem fet reunió del Comité Executiu de CDC previ al primer Consell Nacional del partit després del darrer Congrés del juliol passat.

Una vegada més hem constatat la solidesa del nostre líder, Artur Mas. Fa temps que vaig anunciant que serà el proper president de Catalunya. Avui en la seva intervenció davant del Consell Nacional ha deixat clar quin full de ruta cal seguir en els propers mesos.

Més enllà del  finançament i del darrer acord subscrit al Parlament, ha parlat dels temes reals que interessen a la gent: la crisi, l’atur, els problemes que genera l’aplicació de la llei de dependència, la immigració o sobre quin model d’educació necessitem a casa nostra.

Mas ha dit que “Ara mateix fan més feina uns quants diputats i senadors de Convergència a Madrid que tot el govern de la Generalitat”,  mentre ha reivindicat que CiU és una “marca de qualitat i garantia” per fer front a la crisi.  

 I és que en política econòmica la nostra federació té solvencia reconeguda i constrastada. I pels temps que s’acosten, crec, que caldrà arremangar-se i donar receptes per impulsar l’economia. Si restem impàvits esperant que ho faci el govern passarà com a la Seat, que en lloc de mirar de solucionar el problema, el govern català actua com a notari i anuncia “que era previsible i encara en vindràn més”.

Necessitem confiança. I en aquest moment, després del debat de política general ha quedat clar que José Montilla no la genera.