Zapatero ja té foto. Al darrera de Bush. No al costat. I assegut a una cantonada, i lluny del centre.
Aquesta dèria per anar al G-20 ha posat en evidència que el nostre finançament (el de la Generalitat, vull dir) pot esperar. Que no cal patir. Que si ara Madrid no pot amollar més euros pels catalans/catalanes és per culpa de la maleïda crisi global.
I com ho tenim, doncs aixó de la crisi, aquí a casa nostra?
Uns quants exemples:
A Tarragona, el Jutjat del Mercantil que atén els processos concursals té tanta feina que no pot donar abast a les peticions de regulació que li arriben. Caldrà posar més gent a treballar-hi perquè ara el que no podran suportar moltes empreses i treballadors és que no tinguin viabilitat en la tramitació els seus expedients.
A la “província” s’incrementa segons les dades de Càritas publicades en l’informe sobre pobresa, el número de persones que són pobres de manera permanent i baixen els que ho són de manera transitòria. Per cert, una persona pobre és la que rep a l’any menys de 6.895 €.
Augmenta l’atur cada dia. Sense aturador. No es veu per enlloc l’efecte de les mesures que el govern espanyol van aprovar fa unes setmanes per reactivar l’economia. El pacte d’Habitatge és un autèntic fiasco, I així podríem seguir.
I mentrestant, alguns s’emprenyen perquè l’Economist diu unes quantes veritats. I fins i tot li envien cartes (visca la llibertat d’expressió) demanant rectificacions.
Aquesta dolça decadència catalana fa temps que dura. I tal com van les coses el pitjor encara ha d’arribar.
quim
Ahir a la tarda al Parlament de Catalunya es va veure un altre detall del nivell polític que hi ha al país.
