Aquest tres darrers dies abans de Nadal he seguit amb interès dues polèmiques.

La primera, la que ha explicat el Diari de Tarragona de manera extensa, on es crítica a Caixa Tarragona per haver rescindit el contracte amb Activa Mútua després de quaranta anys de relació.

Em sembla una intromissió per part d’alguns - Cambres de Comerç i fins i tot d’algun alcalde- per  haver pres posicionament  en el desenllaç d’una relació contractual entre dues parts. I encara em sembla més  fora de tota lògica la intervenció d’un partit polític críticant l’actuació d’una entitat, sense saber-ne ni un borrall dels motius.

Encara vivim en una societat on tothom pot rescindir i contractar a qui cregui més adient, no?  Algú dels que clamen al cel em pot certificar si totes les operacions financeres i econòmiques que ha fet la Mútua rescindida es feien en clau territorial i només tenien com a únic destinatari a Caixa Tarragona?

Crec que no es bo ficar cullerada en temes que s’escapen de l’àmbit concret d’actuació de cadascú. I en aquest cas, penso  que han parlat molts que haurien de restar ben calladets.

I l’altre cas que he seguit amb atenció es la intenció del Consell Comarcal de la Conca de Barberà d’optimitzar la seva planta de tractament de matèria orgànica.

Es vol aportar tones de matèria orgànica de fora de la Conca de Barberà. Es a dir de la resta de Catalunya, ja que avui la planta momés processa 2.500 tones/any quan té capacitat, segons els tècnics, per tractar unes 7.000 tones/any.

Vaig anar al ple del Consell Comarcal de la  Conca a  donar suport explícit a la iniciativa. Val la pena tenir una visió ampla dels problemes. Els responsables de les administracions hem de cercar -ara més que mai- criteris de rendabilitat en les infrastructures.  I no entenc gaire els raonaments de l’oposició al reciclatge. No parlem de residus industrials ni de brossa de contenidor verd. Sinó de matèria orgànica de contenidor marró. Com mol bé va dir el president comarcal, David Rovira parlem de “peles de plàtan o de taronja i d’espines de peix”.

quim

Posted by Quim, filed under Una mica d'aquí, d'allà, de tot arreu. Date: December 24, 2008, 2:09 pm | 2 Comments »

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques les subvencions a mitjans de comunicació escrits.

 Entre les peticions denegades hi ha el Diari de Tarragona o els setmanaris el Vallenc i el Nova Conca.

La veritat és que costa d’entendre per quina raó aquestes publicacions s’han quedat sense ni un €.

Deu ser que el Departament no hi ha recursos, o que només té ulls per publicacions més “amigues”. O passa com el darrer concurs de Castells del passat mes d’octubre. Aquell dia van passar per la nova plaça de braus tarragonina, el president de la Generalitat,  José Montilla, el president del Parlament, Ernest Benach, el conseller de Cultura, Joan Manuel Treserres, i d’altres alts càrrecs del govern català. Tots van sortir a la foto.

Doncs, ara que toca retratar-se de veritat, amb la subvenció, resulta que pel concurs de castells la xifra que han atorgat, pel que em diuen ja tenen la resolució escrita els organitzadors, és de 0 euros. Ni calderilla. Res de Res.

Sort que els castells són un símbol de Catalunya, que sino encara resultaria que les colles haurien de pagar per poder concursar…

quim

Posted by Quim, filed under Una mica d'aquí, d'allà, de tot arreu. Date: December 22, 2008, 12:53 am | 3 Comments »

1229182646_0_orig.jpgAquest migdia amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla, s’ha inaugurat dos equipaments més del complex de pistes de proves i laboratoris d’Idiada. Es tracta de una nova cambra per mesurar amb exactitud les emissions sonores generades per qualsevol mena de vehicle, i una pista ‘wet handling’, que permet avaluar el comportament dels vehicles en superfícies mullades. Una inversió total de més de 10 milions d’euros. Quan veus  com avança, any a any, aquest centre punter en el món t’adones de l’encert que van tenir els impulsors de portar a la nostra comarca aquest complex a principis dels 90 del segle passat.

Les dades de l’IDIADA d’avui són senzillament espectaculars. 900 treballadors, presència a 15 països, 75 milions d’euros en facturació, i per d’aquì a tres  anys pot esdevenir el millor centre d’investigació i recerca enginyerial del sector de l’automòbil d’Europa i un dels millors dels mòn, amb  un total de 1500 treballadors.

De la visita a Idiada, m’ha cridat l’atenció un parell d’aspectes menors. 

Tots els que avui hem anat a IDIADA ens ha quedat diafànament clar, una vegada més, allò que ja sabíem:  que allí no hi anirà mai el polèmic CIM o LOGIS. Per tant qui encara digui aquesta bestiesa ja sap que no té cap mena de possibilitat de prosperar  en aquesta “idea de bombero”. 

 D’una banda, m’ha sobtat  la nul·la utilització del català en el parlament del director general  Carles Grasas,  quan el conseller delegat d’Applus,  Joaquim Coello la representat de la Mancomunitat -l’alcaldessa santolivenca Cristina Carreras que ha fet un correctíssim discurs sobre la història i la demanda a Idiada de més implicació amb el territori-   i el mateix president de la Generalitat han fet els seus parlaments íntegrament en català. Deu ser la costum que té l’amic Carles en tractar amb els clients japonesos, coreans, xinesos o europeus. Crec que sí volem potenciar el país, encara que sigui de forma simbòlica, ho hem de fer notar també en aquestes oportunitats.

Us proposo una recerca.Busqueu el català en la pàgina web de IDIADA. No  us serà fàcil  trobar-lo. Aquí crec que hi ha un dèficit d’entendre en quin país estem. Quan la Generalitat aboca any darrera any milions d’euros a aquest magnífic complex- i fa ben fet-  crec, que no seria demanar massa, que la web estigués obviament en anglès però també en català. I més quan el Departament d’Innovació, Universitat i Empresa estan en mans d’ERC… I que el complex és propietat del govern català.

Avui hem sortit molt contents. Satisfet de tenir una part del municipi d’Albinyana dins aquest complex. I sabent que  Idiada avui ha tornat a demostrar aquella premisa del govern del president Jordi Pujol: la Feina ben feta no  té fronteres, la feina mal feta no té futur.

quim 

Posted by Quim, filed under Una mica d'aquí, d'allà, de tot arreu. Date: December 14, 2008, 1:32 am | 3 Comments »

Els partits “independents” massa vegades amaguen interessos molts concrets. Els uns s’aixopluguen per tal de poder fer viables els seus objectius urbanístics, d’altres perquè és pensen que amb un minso percentatge de vots poden condicionar governs municipals i comarcals.

Sovint s’amparen en tàctiques populistes, a vegades caciquils i d’altres manipuladores i adreçades a col·lectius seleccionats prèviament. I saben, fins avui, que els partits “tradicionals” picaran el seu ham per tal de poder obtenir, mantenir o conservar el poder.

Cada vegada crec més necessari la trobada entre els grans partits catalans per tal d’avaluar si la governabilitat de molts pobles o ciutats s’ha de deixar a les mans d’aquestes minories. Si no ens estem hipotecant massa deixant que algunes -no totes- les opcions “independents” ens facin passar per l’adreçador només per conservar els seus privilegis.

Un exemple: trobeu gaire  normal que alguns d’aquests “independents” siguin  persones que cobrin més que un conseller de la Generalitat, el president de la Diputació o l’alcalde de Tarragona gràcies a la generositat de socialistes o convergents.

quim

Posted by Quim, filed under Les meves dèries. Date: December 6, 2008, 6:31 pm | 2 Comments »

areas.jpgEnguany en motiu de 4oè aniversari de les “Areas” que hi ha a les autopistes (Medas, ARS, La Pausa…) et regalen una petita guia turística i gastronòmica. La guia té la col·laboració de l’editorial Planeta amb seu a Barcelona.

Fa uns quants mesos que la porto a la ”guantera” del cotxe. I avui l’he agafat per fer-hi un cop d’ull.

Escrita tota en castellà he anat directament a la zona “Cataluña”.

I aquí hi he trobat unes quantes perles. Per exemple les següents definicions:

Botifarra amb mongetes: judías con una carne proveniente del cerdo.

Escalivada: Plato elaborado a base de pimientos, berenjena y cebolla preparados al horno

Calçots: Son cebollones que se asan sobre carbón. De enero a marzo se consumen en grandes cantidades y van acompañadas de una salsa procedente de Tarragona llamada romesco

Panellets: por Todos los Santos, cualquier hogar se llena de estos pastelitos elaborados con almendra molida, boniato, azúcar, limón, piñones, coco y cacao.

I aquesta Guia quan explica les tradicions tampoc s’esmera gaire:

La sardana: es la danza en grupo formada por varias personas que se alternan en un círculo de forma que a cada hombre le sigue una mujer y viceversa.

el cremat: bebida caliente elaborada a base del ron mezclado con azúcar, canela, piel de limón y granos de café. Para su degustación se recomienda acompañarlo. en los meses de verano, de las tradicionales habaneras

Sant Jordi: el 23 de abril se festeja la llegada de la primavera y el dia del libro y la rosa.

La Patum de Berga: esta fiesta tradicional catalana en la semana del Corpus (25 de noviembre) procede del teatro religioso medieval. Una gran fiesta con pasacalles de gente disfrazada, humo y baile que toma completamente la población de Berga, en los Pirineos.

Amb el que ens cobren a les Autopistes, els responsables de l’edició hauriem de tenir un mínim de decència. I oferir als usuaris i clients d’aquestes vies de peatge un producte que com a catalans no ens insulti. Vaja que no hagués calgut buscar gaire per trobar alguna persona que redactes la guia amb una mica més de respecte cap a les nostres coses.

quim

Posted by Quim, filed under Una mica d'aquí, d'allà, de tot arreu. Date: December 1, 2008, 12:08 am | 5 Comments »