VISIONS PERSONALS

Aquest divendres vaig assistir a la inauguració de les obres de la remodelació de la carretera  Ll0renç-Banyeres-L’Arboç. Una inversió de més de tres milions d’euros que ha fet la Diputació de Tarragona abans que la carretera fos traspassada a la Generalitat de Catalunya.

No cal dir que acompanyar al bon amic Josep Pobleten el recorregut per les tres localitats baixpenedesenques va ser tota una satisfacció. Comprovar com alcaldes de diferent color polític lloen una actuació que “ja tocava” i que resten satisfets pel grau d’execució es un reconeixement clar i contundent a la manera d’actuar de la Diputació.

Als parlaments fets a Banyeres, l’alcalde arbocenc, Joan Plana, va parlar clar. Molt clar. Va dir que tenim un paisatge a preservar. I que les administracions han de ser sensibles al que vol la gent del territori. Hi estic d’acord.

En el recorregut de la nova carretera vam poder veure les pintades fetes a diferents laterals  la nit anterior - suposo que per la plataforma contraria al Cim. La majoria deien  ”Benet traidor”. No puc més que lamentar-ho. El Benet Jané no ha traït a ningú. Només ha explicat en una conferència el que opina  sobre el futur del seu municipi i de la comarca. I amb aixó, si pot coincidir o no. Però titllar-lo  de “traidor”, es a dir “violador de la fidelitat que hom deu a algú o alguna cosa” està fora de lloc.

I a més a més, considero que fer pintades és una manera barroera de cridar l’atenció. Demostra incivilitat. Sí, no ho puc dir més clar.

Les carreteres, els parcs públics, els edificis dels ajuntaments, els centres cívics, les senyals de trànsit són de tots i totes. Dels que s’oposen i dels que  estan a favor de qualsevol causa.  Per tant,  quan algú -sprai en mà-es dedica  a pintar el que es de tothom em sembla incorrecte. I aplicant el principi de l’ecologisme “qui contamina, paga”, doncs, qui embruta hauria de netejar o pagar el que costi netejar-ho.  Seria just no?

Ja sabem que la crisi que tenim no és d’un sector concret. Que es global i generalitzada i que es nota en aspectes com la manca de liquiditat, la caiguda de la confiança, la caiguda de la producció industrial, l’augment de l’atur o la reducció del consum. A tot el món i també a les nostres comarques. Aixó ho tenim clar totes les persones que llegim aquesta publicació. I també tots i totes coneixem que aquesta crisi d’àmbit global te uns efectes socials i locals prou evidents. I, a la vegada, sabem que no tots els països, families i empreses ho pateixen ni ho patiran igual ni tothom s’en sortirà de la mateixa manera.  Ni el govern Zapatero ni el segon tripartit català han estat capaços fins avui de posar cap mena de remei a una situació que ja fa temps que s’apuntava. Només cal recordar que  durant les eleccions del mes de març de l’any passat tots els socialistes –els d’aquí i els d’allà- es van passar setmanes negant la crisi. Llavors en deien “desacceleració de l’economia”. Ara la cosa s’ha desaccelerat tant i tant que anem marxa enrera i ja no poden amagar el que és una evidència. Hi ha receptes màgiques per sortir de la situació actual?. No. Es cert. No hi ha miracles ni solucions tretes d’un barret. Peró si que hi ha actituds, iniciatives i capacitat de lideratge per part dels governs per guiar la societat cap a situacions més confortables. I aixó és, per no tenir-ne, del que patim a Catalunya. Davant la crisi alguns sembla que matin el temps caçant mosques. Passen  les setmanes i els mesos mentre les situacions van empitjoran. I es posen tirites per tapar una hemorragia. Il·lustrem-ho amb uns quants  preguntes sobre iniciatives possibles destinades als autònoms i petites empreses que pot pendre el govern català i que no s’han portat a terme: a)  quans autònoms i empreses han tancat només en l’ambit territorial d’aquesta publicació i haurien pogut continuar si el govern català hagués finançat operacions de circulant, o hagués augmentat les línies d’aval a petites i mitjanes empreses o s’haguessin concedit crèdits públics mitjançant l’Institut Català de Finances a empreses amb una carència per retornar el capital de fins a 5 anys?  b) o bé si s’incrementar dels 6.000 € als 30.000 € l’import màxim dels deutes tributaris que les empreses i persones poden ajornar sense haver de presentar garanties i avals? c)  Per què no es fan ajornaments i moratòries en els pagaments del IVA, IRPF i SS.? d)  O Per què no s’aplica a Catalunya un Iva reduït sobre gas, electricitat i aigua com ho esta fent França, Grècia, Portugal o el Regne Unit? El tripartit governamental  català presidit per José Montilla  no té clar quin model econòmic, d’ocupació, energètic, de mobilitat o de recerca li cal al país. I no ho té clar perquè hi ha tacticisme entre els seus membres i contradiccions flagrants entre ells i  els seus plantejaments. És un govern  que no està preparat per fer front a una situació de tempesta i mala mar. Bona part dels seus membres només saben navegar amb la mar en calma. Catalunya té un govern adormit. Qu no pren la iniciativa, que no té un full de ruta i que a més cada dia que passa queda demostrat que té una nul·la capacitat d’influència per demanar recursos al “govern amic” de Madrid. Us recorda alguna cosa que el passat 9 d’agost era la data fixada per tenir un nou finançament?. Fa més de sis mesos i el més calent és a l’aigüera. I davant d’aixó que i qui hi ha?. Doncs, la gent de Convergència i Unió, amb l’Artur Mas al capdavant. Com alternativa clara i única. Com a referent de bona feina en situacions passades de complicació i que es van resoldre aplicant les mesures que venen dels valors de sempre del catalanisme: responsabilitat, treball, cultura de l’esforç, capacitat de superació, bona feina i sacrifici.  Tenim el coratge necessari per liderar aquest país. Volem esvair els  dubtes actuals.I donar confiança a tothom. Perquè som dels que estem convençuts, que malgrat tot, ens en sortirem. El catalanisme polític que representa CiU està a punt i posa’t al dia per guiar aquest país. Justament per fer el contrari del que tenim  ara: ocultació de la realitat, passivitat i maniobres demagògiques per desviar l’atenció dels problemes reals. 

 Quim Nin

(article publicat als setmanaris El Vallenc, Nova Conca i al gratuït l’Extra d’aquesta setmana)

Avui m’han enviat aquest acudit. Fa riure, però també fa pensar no?…

Esto es Zapatero que va por la calle y se encuentra con Jaimito.

Le dice Zapatero,”Ostras ¿tú eres Jaimito, el de los cuentos?”
Jaimito le contesta: “No no, el de los cuentos eres tú, yo soy el de los chistes.”

Aquest primer dia de febrer ha estat un dia rodó per la capital del Baix Penedès.

D’entrada, el temps ha permés celebrar una nova edició de la Xatonada Popular, on milers de persones han passat per la Rambla del Vendrell.

Mentrestant al pavelló del CDVendrell s’ha jugat la final de la Copa del Principe de Hoquei entre l’equip local i l’Alcobendas. Apassionant partit amb empat a dos, dues pròrrogues i una tanda de penalts que ha acabat amb el gol de la victòria local. Feia temps que no veia celebrar un títol amb tantes ganes. El pavelló ple a vessar ha animat molt i ha portat l’equip cap a la victòria.

I per tancar el diumenge darrera representació dels Pastorets del Vendrell, al seu exili dels dos darrers anys al Casal Familiar. La propera temporada tornaran al seu teatre de la Lira, una vegada ja hauran acabat les obres de condicionament del nou equipament.

He compartit practicament tota la jornada amb l’alcalde Benet Jané. I en acabar el sopar de cloenda dels Pastorets m’ha dit que avui havia xalat de valent. “Quim, avui ha estat un dia on tot ha sortit rodó”. I efectivament, avui pel Vendrell ha estat una gran jornada.

quim