VISIONS PERSONALS

Es normal que una Universitat estigui ocupada 4 mesos sense que el rector de la mateixa faci res i es mantingui de braços creuats?

Per què no critiquem de igual manera les actuacions contundents dels Mossos d’Esquadra amb la brutalitat d’alguns estudiants cap als policies? 

Per què el president Montilla no pot fer plegar al conseller Saura?

Per què no es diu massa que el Sr. Juan Pedro Hernández Moltó, fins ahir president de la Caja Castilla la Mancha, va ser durant anys el portaveu d’Economia del PSOE al Congrés?

Per què fa una setmana el govern espanyol volia treure els soldats de Kosovo i no de l’Afganistan i ara s’hi quedaran el temps que convingui?

Es acceptable per ERC, el partit de la clau, que el PSOE i el PP pactin a Euskadi que els pares podran escollir la llengua que volen que estudïin els seus fills?

…

El cap de llista de Convergència i Unió a les eleccions europees del 7 de juny, Ramon Tremosa, va impartir una conferència el passat dijous a la Cofradia de Pescadors de Tarragona.

Per molts va ser la primera ocasió que escoltaven a l’economista i professor universitari en directe. I van quedar gratament sorpresos.

Tremosa exposa clarament la situació clau de Catalunya com a porta d’Europa. Realista, contundent en els plantejaments, i  amb una preparació indubtable, va anar explicant les possibilitats del port de  Tarragona i, com a partir de la bona feina del port, s’irradia la riquesa cap a  totes les comarques veïnes.

En temps de crisi, escoltar algú que genera optimisme perquè coneix de que parla era com una pluja al mes de maig. La gent va sortir de la conferència encantada. I aquest és potser el millor resum que es pot fer de Ramon Tremosa: el candidat de la il·lusió i que creu en les pròpies possibilitats que  té Catalunya per tirar endavant.

 quim

Aquest diumenge hem anat a Valls. Hi hem fet el que es típic a la capitat de l’Alt Camp: Una calçotada. La que organitzava CDC a nivell local amb el suport de la Federació del Camp de Tarragona.

Ens hi ha acompanyat el Felip Puig, secretari general adjunt de Convergència. Hem passat una estona agradable, amb bona companyia i bon menjar. Hem constatat que, encara que les enquestes diguin que CiU té el vent a favor, no ens podem refiar. Ens cal treballar. I denunciar les coses que no es fan bé. I anar a votar quan toqui, perquè “Si tu no hi vas, ells es queden”.

Precisament, avui mateix el bon amic Jordi Jané, diputat al Congrés m’ha explicat una nova manera de discriminar als catalans. Es tracta dels punts del carnet de conduir que pots perdre en funció de la velocitat que vagis:

A qualsevol indret, posem per cas,  d’ Extremadura no et treuen cap puns fins que no superes els 140 quilometres a les autovies o autopistes. A les entrades a Barcelona si vas a 140 i t’exampen els radars pots arribar a perdre fins a 6 punts!!!. Curiós, no?

Ens foten amb el finançament, on ja aviso que la xifra l’augmentaran una mica per dir que ja esta bé. Potser arribaran als 2000 milions  de millora en els ingressos però molt lluny dels 3500 que ens tocarien si s’apliques l’Estatut, que molt em temo quedarà en paper mullat després de la sentència que prepara el Tribunal Constitucional.

 I podria seguir la llista…però preferixo quedar-me amb les bones vibracions que hem tingut entre calçot, carxofa, salsitxa i crema catalana.

Ahir al vespre en sortir del Palau de Congressos de Barcelona, després d’escoltar la conferència d’Artur Mas sobre la situació actual de crisi i les mesures per lluitar-hi, amb els companys de cotxe (vam anar 5 en el mateix vehicle per estalviar despeses i evitar contaminació…) vam comentar que l’Artur ens havia omplert les sàrries de raons per defensar davant de qui convingui i quan calgui que les coses poden anar millor. Si en aquest país nostre  hi hagués un  govern amb lideratge que arrisques i prengues decisions, les coses anirien diferent.. No com ara, que s’entretenen en bestieses com prohibir tirar pedres al rius o en amagar informes encarregats als amics, mentre les xifres d’atur no paren de créixer.

 Vam tenir la sort ell passat dijous i divendres de  conviure  amb l’Artur al llarg de la seva estada al Baix Penedès, al Tarragonès i a l’Alt Camp. Va tenir ocasió de saludar a molts empresaris, autonòms, liders sindicals, professors universitaris, dirigents de multinacionals, treballadors i representants d’entitats socials i es va adreçar a tothom amb paraules entenedores, útils i clares.

Mas no va deixar indiferent. Té visió estràtegica. Se li nota que porta Catalunya al cap. No fa concessions gratuïtes ni frivolitza. En acabar la visita he rebut trucades, correus electrònics i sms de moltes persones que em traslladaven la seva satisfacció per les propostes, pel to en els debats i per la voluntat de plantejar coses serioses i anar al gra  que té el líder de CiU.

Us recomano, als que no vau poder ser a Barcelona, per seguir en directe la conferència “Superar la crisi, aixecar Catalunya”, que la recupereu per Internet a la pàgina de CDC. Allí hi trobareu  la millor  recepta per encarar el futur. Tenint  ben present que la festa s’ha acabat. Que cal recuperar  els valors  de sempre i  que l’esperit dels dilluns- alló de Sant Tornem-hi- ha d’amarar tots els racons de la nostra societat.

 Si sumem, podem. Ja ho crec, ja. Si sumem, podem!!!  Doncs, au vinga, A sumar s’ha dit!!!

El darrer dia de campanya electoral al País Basc vaig assistir al darrer acte electoral del PNB. Allà vaig escoltar les intervencions d’IñigoUrkullu, Joseba Egibar, Isaskun Bilbao i el lehendakari Juan José Ibarretxe.

Hi vaig anar dins la delegació que Convergència Democràtica va enviar a aquest darrer miting. En els compasos inicials del miting es va passar per les pantalles gegants unes imatges de l’Artur Mas on avisava que si el PSOE i el PP sumaven treurien del govern al nacionalisme majoritari i guanyador de les eleccions.

I el que va preveure l’Artur,  ha passat. Era la crònica anunciada d’una pel·lícula que aquí a Catalunya ja l’hem vista repetida.

Respecto la legalitat d’aquestes combinacions. Són les regles del joc.  Però el que no puc admetre és que es vulgui presentar a Patxi López com el guanyador de les eleccions, quan ha quedat segon i a força distància del primer. Tal com va passar amb José Montilla i el líder de CiU.

Aquesta manera de fer de la Brunete mediàtica espanyola en colpejar la societat amb missatges que tergiversen la realitat és molt perillos pel sistema democràtic.  Però maquillen la realitat fins a confondre la gent.

Si algún dia, el partit que queda segon a les eleccions a Corts a Espanya,- amb pactes -assoleix la presidència del govern, per fer fora als guanyadors reals, espero veure la mateix actitud per part dels mitjans espanyols que quan es tracta de foragitar dels governs als nacionalistes de Catalunya o del País Basc quan aquests reben la confiança majoritària del poble.

quim

Ja sabem que la crisi que tenim  es global. La notem en aspectes com la manca de liquiditat, la caiguda de la confiança, de la producció industrial, l’augment de l’atur o la reducció del consum. Ni el govern Zapatero ni el segon tripartit català han estat capaços fins avui de posar cap mena de remei a una situació que ja fa temps que s’apuntava. Només cal recordar que  durant les eleccions del mes de març de l’any passat tots els socialistes –els d’aquí i els d’allà- es van passar setmanes negant la crisi. Llavors en deien “desacceleració de l’economia”. Ara la cosa s’ha desaccelerat tant i tant que anem marxa enrera i ja ningú pot amagar el que és una evidència. 

 Fa pocs dies han sortit a la  la llum pública casos i casos de com es gasta els diners el  govern de la Generalitat. El darrer espectacle conegut són els informes encarregats a amics, coneguts i saludats del tripartit. N’hi ha una pila i de tota mena. Entre els més curiosos én destaca un de 10 folis còpiats d’un catàleg de pulveritzadors agrícoles. I que el Govern va pagar a raó de 6.600 €. No està gens malament, oi?  Cada fotocòpia surt a 660 €. Crec que són les fotocòpies més ben pagades a Catalunya.

quim