VISIONS PERSONALS

Fa una estona que he conegut la notícia: Joan Carretero es dona de baixa d’ERC.

Ho fa perquè no està disposat a un judici sumarísim per part de l’actual direcció del tàndem Puigcercós-Carod que li va retreure haver escrit un article al diari Avui.

I Carretero ha decidit engegar a pastar fang a tots els dirigents actuals d’ERC i marxar perquè, segons diu, ”allà on no et volen es una mica absurd quedar-s’hi!”

L’àdeu de Carretero el mateix dia que Ignasi Guardans ha pres possessió del càrrec de director general de Cinematografia del govern espanyol m’ha tornat a deixar clar que hi ha diferents maneres d’entendre la política. La dels que per dignitat no estan disposats a empasar-se rodes de molí i els que per tenir la panxa plena i poder bufar cullera s’arranven al sol que més escalfa, encara que aixó vulgui dir anar, en la direcció contrària de la que ha anat en els darrers anys.

A veure si l’exemple Carretero s’escampa i crea escola. Hi alguns deixen de fer el rídicul predicant el que no creuen.

Ahir a Gurb, miles de persones vam participar a la festa de Convergència Democràtica de Catalunya.

Avui tots els mitjans de comunicació hi dediquen un bon espai. A diferència de TV3 que va ventilar la cosa amb encara no 23 segons.

A la festa convergent d’ahir va sortir el nom de Salou. I és que per a Convergència, Salou té molta  importància. Ahir mateix vaig poder rebre centenars de felicitacions per l’actuació del partit en aquesta localitat costanera. Els pactes per escrit s’han de cumplir. Es cert. Ara bé sempre que els signin qui està autoritzat a fer-los. Sino són senzillament paper mullat.

Però torno cap a Vic-Gurb. Ahir hi van haver molts moments emotius. Un d’ells quan es va reconèixer a alcaldes que porten els 30 anys de democràcia al front dels seus consistoris. Del nostre territori n’hi ha dos. L’Amadeu Duch dels Garidells i el Ramon Abelló de Vilaverd. A la passada campanya electoral de les municipals tots dos van rebre atacs perquè feia masses anys que CiU governava a aquests ajuntaments. Atacs dels que fa el mateix temps que governen a Barcelona, a Girona o a la Junta d’Andalucia, posem per cas. I és que si uns i altres hi son és perquè la gent de cada lloc ho vol.

Entre la nodrida representació baixpenedesenca, la mobilització més important que hem fet mai amb centenars de militants que van anar fins Osona, hi  van participar també un grup de puntaires  de l’Arboç.  Era agradable veure com la gent es fixava en com feien anar els boixets.

I de la festa recordarem  ”les veces” del president Pujol, la idea de casa gran de l’Artur que ara “tothom copia” o la claretat  de Ramon Tremosa explicant  que a Europa es “prioritzen les persones abans que els animals.” o els parlaments del alcaldes del territori amb el del Josep Poblet fent referència a la feina que fem a les nostres comarques en l’homenatge als homes i dones que durant els darrers 30 anys han deixat el segell de CiU en els nostres pobles i ciutats.

Avui rebo uns quants sms on hem diuen que ho hem de repetir aquesta festa cada any.   Penso el mateix.

quim

Arran de la moció de censura presentada el passat 7 d’Abril a Salou, algunes de les reaccions que s’han produït han estat l’insult i l’amenaça cap als firmants de la mateixa, en especial el regidor convergent Marc Montagut.  Disposo de  correus electrònics i sms que ho avalen.

Una moció de censura és una acció democràtica i legal.  La de Salou també.  I ja ho he dit més d’una i dues vegades. Si no volem mocions, doncs fàcil. Que canviïn la llei que les permet. I punt. 

En democracia es tant lícit i legitim que governin els que treuen més vots i més representants com que s’ajuntin els que queden en segon, tercer o quart lloc, per tal d’anar contra els primers.  o no?

Coincideixo amb els que pensen que tot es pot  debatre i discutir. Que  es pot estar o no d’acord amb determinades actuacions. Però mai es pot caure en l’insult i l’amenaça.  Ni com a defensa ni com atac. 

Quim