VISIONS PERSONALS

Així de clar ha estat avui a Sant Cugat el portaveu del PNV, Josu Erkoreka per fixar la posició davant les eleccions del proper diumenge.

Enmig d’un sol espatarrant hem escoltat l’acte central de campanya de les eleccions europees. Amb Tremosa, Mas, Duran i l’alcalde Recoder. Un bon grapat d’arguments económics, socials, culturals, identitaris, davant el pim,pam,pum i la campanya de la por que fan PP i PSOE.

I és que es molt fort el que esta passant en aquesta campanya. El PSC penja al Berlusconi i diu que es el causant de la crisi. I per adobar-ho dijous passat Zapatero dina amb el president italià i li riu totes les gràcies. O també  penja per tanques publicitaries a Aznar, Bush i Chirac, que son tres personatges que fa força temps han abandonat les responsabilitats.

Els dos principals partits estatals fan una mateixa campanya: Res d’explicar propostes. Res de dir que farem a Europa a favor dels pagesos, ramaders, industrials o comerciants. O amb les infrastructures, o amb la telefònia mòbil. Res de res. Crítica i baralla demagògica.

Davant això intenem a tot el territori fer una campanya de explicació. Amb molts actes. Amb presència. Amb ganes d’exposar el perquè cal anar a defensar interessos locals com a catalans també al Parlament europeu. I ho fem convençuts que la participació es pot donar un tercer eurodiputat que es d’aquestes terres: el reusenc Salvador Sedó.

No hi ha cap més opció política que tingu oportunitat de col·loca  aun eurodiputat del Camp de Tarragona. Només CiU. Aprofitem-ho. I fem que les nostres comarques tinguin veu pròpia a Brusel·les sense necessitat de passar per Madrid.

quim

Sobretot els del Barça, a Roma, aquest proper dimecres.

Conyes a part. A Europa també s’impulsen moltes normatives que tenen incidència directa sobre les nostres vides. Posem un parell d’ exemples:  La xarxa Natura 2000 amb les proteccions a la fauna i a les aus. Gràcies a aquesta figura de protecció a Catalunya tenim més hectàrees protegides que a tot França.

I al Parlament europeu es decidiren les grans infrastructures de transport. Un cas és  el corredor ferroviari europeu. Que pot passar o bé pel Mediterrani per unir els grans ports catalans i valencians cap a França, o bé per l’eix central dels Pirineus. Amb un tunel de més de 50 quilometres que vagi cap a Saragossa, Madrid i fins Algeciras. I Catalunya es quedi sense ser la porta d’Europa.  Ara per ara hi ha una diputada del PSOE per Aragó, Ines Ayala que porta molts anys batallant pel tunel per “l’eix central dels Pirineus”.  I que els que votin socialista afavoriran aquesta opció que busca empobrir Catalunya.

Com dic al títol tenim molt a guanyar, sí. I també hi podem perdre molt, si no hi enviem des d’aquí la força que necessitem. Per tant rumiem bé a quina opció decidim recolçar el proper 7 de juny.

quim

Fa uns quants anys un bon amic va convidar al vermouth de Festa Major del seu poble a un parell de coneguts. Quan va anar a pagar es va adonar que no portava prou diners per fer front a la convidada. I sense posar-se vermell, va exclamar al cambrer:  paguen ells!!!

 Això és el que fa el president del Govern espanyol amb moltes  de les seves propostes. Fixem-nos en uns quants  temes. L’aplicació de la Llei de Dependència. És cert que aquesta LLei dona drets subjectius a molta gent necessitada. Però, renoi, qui paga al final la festa?. Doncs d’entrada ara mateix els catalans via la Generalitat paguen més de 3 euros per cada euro que aporta l’Estat per fer front als casos necessitats  i els ajuntaments, que en principi no havien de fer-se càrrec de res, perquè Madrid havia de fer la integra la dotació económica que suposava l’aplicació de la Llei, ara veuen com també han d’assumir una bona part del cost de les prestacions que reben els beneficiaris atesos. Com dic al títol, Jo invito, tu pagues.I sobre la bonificació per la compra de vehicles ha passat tres quarts del mateix. Zapatero s’afanya al faristol del Congrés dels Diputats a dir que qui es compri un vehicle tindrà un descompte de 2.000 €. I oh, sorpresa: 1000 euros els ha d’aportar el fabricant del cotxe, 500 euros dels fons de la comunitat autónoma  ( que no en sabia res d’aquesta mesura) i els 500 restants l’Estat.

L’aplicació del nou sistema de  finançament per a Catalunya que marca l’Estatut. Diuen cada dia els diaris i les ràdios que hi ha negociacions entre el govern d’allà i el d’aquí i que abans de tancar el mes de juliol tot estarà dat i beneït. Caram. Quina rapidesa, no? Si el mateix Estatut marcava la data del 9 d’agost com a termini màxim per a tenir nou finançament. Sï, sí  el 9 d’agost, però de l’any passat.  I que negocien?  si es pot saber?. L’únic que cal fer es complir el que diu l’Estatut que la majoria va votar a favor. Si ja es va discutir durant molts mesos quin era el sistema de càlcul dels dinets que ens han de tornar. Si va passar el pobrer Estatut pel ribot  del Congrés del Diputats i el van deixar més net que una patena. Ara, doncs que esperem? Ves per on, durant un any s’han estalviat uns quants milers de milions d’euros. I és que pels catalans, ells -sempre-conviden i nosaltres –com sempre- paguem.

Quim Nin

Fa uns dies es van reunir a Gandesa tot el mòn econòmic, social i polític de la demarcació de Tarragona per signar un document on es demana que el tram final de l’autovia A-68 que ha d’unir Miranda d’Ebro amb el mar Mediterrani es faci per l’opció catalana  mitjançant l’actual N-420 desdoblada fins el Camp de Tarragona i en paral·lel connectada per la C-43 desdoblada fins l’eix d’Ebre també desdoblat.

Primera dada: No hi va anar ni el president de la Generalitat, ni cap conseller del govern català. Ni el president del Parlament que es de Reus. Encara que el conseller Joaquim Nadal aquesta mateixa setmana ha dit que  defensa l’opció catalana però que sel seu govern no entraran ‘en cap guerra de territoris’, Diu que ja han fet conèixer al govern espanyol quin és el posicionament del Govern i del territori. ‘Tenim molt clar que la veu de l’Ebre i la veu de Catalunya s’ha de fer escoltar i sentir’, ha dit, tot esperant que ‘d’una manera o altra el govern espanyol ha de ser sensible a aquesta posició’.

A Gandesa més de 70 entitats i institucions  van donar suport al traçat que en lloc d’anar per la via valenciana des d’Alcanyis cap a Morella, Traiguera i Vinarós vagi   per Gandesa, Mora i d’allí cap a Falset, Reus i Tarragona i/o  també aprofitar el desdoblament de la C-12 fins   a Tortosa, Amposta, Sant Carles i cap a Vinarós.

Sembla lógic el clam català a favor de la A-68 per aquesta via. Però resulta que l’actual ministre Blanco, fa pocs dies va respondre al diputat de Convergència Jordi Jané que”abans d’acabar el 2009 s’anunciaria el traçat escollit”.  EL mateix Blanco, quan només era secretari d’organització del PSOE el passat mes de gener, va avalar a Morella l’opció valenciana.

Ara el ministre, hàbilment mareja la perdiu. No defineix pero molta gent del PSOE sí que va fent via.

Segona dada: “El PSOE avala el ´Manifiesto de Morella´ para reclamar la A-68″ titular del Periódico d’Aragón del passat 24 de gener.

Tercera dada: El president de l’Aragó es mulla i no enganya ningú :” El Gobierno de Aragón ha apostado por que la A-68 concluya en Vinaroz. Así lo ha explicado el presidente del Ejecutivo autonómico, Marcelino Iglesias, quien ha destacado además que “ya tenemos una buena conexión a través del eje del Ebro, por lo que para nuestros intereses es muy importante abrir el abanico hacia Valencia”. Per cert, el senyor Iglesias es membre del PSOE

Quarta dada: Les Corts Valencianes governades pel PP al igual que la Diputació de Castelló i ajuntaments valencians del PSOE i del PP han aprovat mocions a favor de l’opció valenciana.

Cinquena dada: Si el PP i el PSOE s’han posat d’acord per governar el País Basc. No penseu que també es poden posar d’acord en el traçat d’una autovia?

Aquest tarda-vespre he vist el Madrid-Barça a la Societat del meu poble. Plena com mai s’havia vist.

Hem xalat amb un partit que recordarem molt de temps. Era una comunió de gent vivint un espectacle increible. Amics i veïns  de totes les edats amb un sentiment comú: l’estima per uns colors i pel que representen.

Avui el 2 de Mayo s’ha convertit en el 2 de 6.  Els aplaudiments d’avui formaran part de la nostra memòria col·lectiva. Estem davant del millor Barça de la història.

quim