VISIONS PERSONALS

Divendres vaig assistir al Castell de Falset a la constitució de la comissió de seguiment de l’opció catalana de l’autovia A-68. Hi eren els presidents de les cambres de comerç de Tortosa i Reus, els delegats del govern del Camp i l’Ebre, els directors dels serveis territorials de Política Territorial i Obres Públiques del Camp i l’Ebre,  i els alcaldes de Gandesa, Falset, Reus i Amposta. 

Vam ratificar la unitat territorial, per damunt de posicions polítiques.  Defesem  el desdoblament de l’N-420 fins al Camp de Tarragona, I a la vegada reclamem el desdoblament de la C-43 i de l’eix de l’Ebre (C-12).

A partir d’ara la feina que hem de fer a la comissió se centra a demostrar davant el Ministri de Foment que l’opció catalana és una alternativa millor que la del País Valencià, ja que Foment també preveu la possibilitat que l’autovia d’Aragó acabe a Vinaròs (Baix Maestrat).

No serà feina fàcil. El Govern d’Aragó aposta per arribar al Mediterrani via l’opció que va fins a Vinaròs, mentre que a València també aposten per aquesta opció. Per tant, caldrà imaginació, suport institucional de totes les institucions catalanes i de les entitats socials i, esperar, que el govern central prengui la decisió del traçat  tenint en compte els avantatges o dèficits que presenten les dues opcions que hi ha sobre la taula.

A veure si la unió fa la força…

quim

Avui hem viscut l’estrena de la primer bèstia de foc del municipi d’Albinyana: el Nyctalus Albinyanensis. .

Felicito sincerament als impulsors, per la il·lusió que hi han posat per fer realitat aquest projecte.

 El bateig ha estat molt bonic, intens i apasionant. Avui hem escrit una nova pàgina per a la història local. Una pàgina, senzillament, bestial.

quim

Ahir al migdia vaig ser a la Plaç del Blat de Valls en la tradicional diada de Sant Joan de les dues colles vallenques. Va ser una actuació rodona ja que tot el que van plantejar les dues formacions és va descarregar.

Mentre observava l’evolució de la Vella i la Joves vaig recordar una conversa mantinguda no fa gaire amb l’ànima del concurs de castells que cada dos anys es fa a la plaça de Braus de Tarragona.

Em comentava que TV3 volia emetre el concurs en format espectacle per arribar a un públic diferent del que ja tradicionalment va a les places a veure castells en directe.

Per tant calia reformular la durada per tal de fer transmissions àgils. Una bona pensada per tal de divulgar el fet casteller.

Ara bé, servirà aixó per atreure més gent a les colles i a les actuacions? O pel contrari, ja que la televisió ens ho pot oferir amb repetició, a càmera lenta, i al mateix moment, la gent es quedarà a casa fent un  vermout amb olives i escopinyes?

Si la gent no viu en directe l’emoció de la plaça del Blat, el Sant Fèlix vilafranqui, el concurs, o les actuacions penedesenques, o les de Terrassa, Mataró o la Merçe barcelonina, s’enganxarà només mirant l’espectacle per la tele?

Val la pena pensar-ho una mica, abans no ens passi com el Barça, que amb triplet inclòs el Nou Camp s’ha emplenat molt poques vegades al llarg de la temporada.

Avui és dia de revetlla. I de coca, cava, i fogueres. I de petards.

Enguany veurem l’impacte de la nova normativa sobre la venda i l’ús de petards als menors. Sempre he pensat que és una norma estèril. Perquè qui va a comprar els petards són els pares o altres familiars majors d’edat. I són precisament els progenitors els que incentiven als seus fills a fer festa amb la pòlvora al costat.  Ara  només es poden usar artificis pirotècnics a partir dels 12 anys quan fins fa poc era a partir de 8 anys. 

El problema és de la normativa o de la responsabilitat paterna/materna? L’administració ha de fer el paper que els pertoca als pares?  Convè regular la venda a menors o es millor únicament vendre aquells cohets i petards que no siguin perillosos?

 Perquè  es vol que el foc que llencen  els diables o  dracs estigui a un mínim de 15 metres de distància del públic? Serà sensible la normativa espanyola que ha de recollir una Directiva europea a la cultura del foc que tenim a Catalunya i al País Valencià?.

Mentre s’ha obert la caixa dels trons, aquest nit de Sant Joan, fem festa peti qui peti.

Prop de trenta anys de parlar-ne, dijous a la tarda es presentava la proposta definitiva del futur Museu Casteller que es farà a Valls.

L’arquitecte Dani Freixes ha estat qui ha dissenyat un equipament que combina la tradició històrica amb un futur plural del mòn casteller.Amb presència del conseller Treserres, l’alcalde Batet, el president Poblet, i la coordinadora de colles i els altres membres del Consorci, Dani Freixes  ens va fer viure com el Museu conservarà la memòria i el sentiment dels castells. I ho va fer amb una frase  d’en Pere Català Roca: “Els castells són seny i rauxa, són individualitat i col·lectivitat, són arrel i cel, són sòl i vol són ball i esport, són crit i silenci, són tradició i creativitat, són maduresa i joventut, són autoritat i disciplina, són ideal i realitat, són pregària i renec, són patiment i alegria, són valor i temença, són gràcia i quimera,són força i fragilitat, són risc i fermesa… Qui pot definir què són els castells?”  

De la coberta de l’edifici, que tindrà en total uns 3.000 m2 de superfície interior,  s’erigeixen quatre torres que surten de la terra com a pilars de llum. Per viure les emocions hi haurà un elevador que permetrà pujar unes 5 persones fins a 13 metres d’alçada, mentres són les gralles i es projecten imatges d’actuacions a les parets d’una plaça evocada. Es busca el vertigen i la sensació que és té en alçada.

En sortir de la reunió i davant dels periodistes tots els que formem part del Consorci vam felicitar la resolució de la proposta que ha fet Dani Freixes. Sabíem que aquest dijous  vam fer un dels passos més ferms per fer viable el museu que serà “La Casa dels Castellers” 

Convergència i Unió va obtenir diumenge passat més suport que fa cinc anys. La dada objectiva: prop de 7.000 persones més van optar per CiU davant la pèrdua de vots de la resta de partits. Aprofito aquestes ratlles per agrair als milers d’homes i dones que van  fer confiança a la llista encapçalada per Ramon Tremosa.  Tots els analistes han destacat d’aquestes eleccions europees  l’ascens de la nostra coalició davant el decliu dels tres partits que formen l’actual govern tripartit català. I entre els que baixen hi ha de manera destacada el PSC i, de forma espectacular, ERC. En algunes ciutats els independentistes han perdut un terç dels vots obtinguts el 2004. Potser covindrà que analitzin si la seva aposta estratègica de fer tripartits per ocupar l’espai sociològic convergent té avui encara gaire sentit.  A les nostres seus la nit de diumenge va ser de una raonable alegria. Per la satisfacció que dona recollir els fruits d’una campanya didàctica, sense incitar a la por ni a la desqualificació. Defugim de l’euforia i llegim els resultats com el que son: unes eleccions al Parlament europeu. Sabem però que ara per ara hi ha a les grans ciutats – com Tarragona, Reus o Tortosa- a les poblacions mitjanes i als pobles més ciutadans que consideren que la millor defensa dels seus interessos torna a passar per CiU. I pensem en el que hem fet malament, -nosaltres també-, pel fet que tanta i tanta gent es quedi a casa o voti en blanc. Molts parlen de brots verds. Doncs, pel que es pot constatar al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, sembla que els únics que creixen vigorosos són els que surten de l’arbre de Convergencia I Unió

Quim Nin