VISIONS PERSONALS

Avui, el darrer dia d’agost, com que és dilluns sembla que ja ha tornat tothom a la feina. Després de l’inici de la lliga futbolera i l’operació tornada a les carreteres, sembla que el mòn torna a rodar com ho feia abans de vacances. Els temes es repeteixen: crisi, atur, grip A, el Barça o el Madrid,… 

I en els ambients polítics de Catalunya tothom es reuneix per parlar de la sentència que encara ha de fer pública el Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats sobre l’Estatut de Catalunya.

Lent, molt lent, aquest Tribunal, que, considero gens legitimat per retocar una Llei Orgànica que ha passat pel Congrès, el Senat, el Parlament de Catalunya i que els catalans vam votar majoritàriament a favor en referendum.

Ara,em  sembla que només volen decidir com serà l’acte de castració de la lletra de l’Estatut del 2006:

Opció a) Actuació poc dolorosa,-anomenada “quimica”- que inahibilita per fer res, que només et deix el boll i et treu el gra, i que com que es interpretativa, sempre es pot vendre embolicada amb paper de xarol, encara que el contingut sigui de pa sucat amb oli.

Opció b) Estisorada  fonda i profunda. -anomeda”retallada”. És una ferida més neta. No hi ha dubte. Quedes eunuc.

Davant d’aquest panorama, que hem de fer?

Apretar a còrrer?  plantar-hi cara encara que ens la trenquin (la cara)? , o engegar a pastar fang, el Tribunal, qui el nomena i l’Estat que l’aguanta?.

Tinc clar que alguna cosa haurem de fer, perquè no es de rebut que sempre, sempre, sempre, n’hi hagi uns que”facin de cornut i paguin el beure”, mentre d’altres “es riuen del mort i de qui el vetlla”. Anar a manifestacions. Potser sí. Almenys cridarem fins a quedar afònics.

 Ens cal dignitat i respecte. Res més. Dignitat com a país i respecte com a societat.

quim

 El sol al cap no és un bon aliat pels governs. Fa l’efecte que aquest agost, algunes iniciatives s’han adoptat després de quedar estabornits per la canícula. Fixem-nos en uns quants exemples:

a)Enquesta als detinguts

El tripartit català encara no ha acabat de treure tots els conills de la “chistera.”. Després d’acceptar un finançament que, diuen, ens permetrà lligar els gossos amb llonganises ara, resulta que la conselleria del inefable Joan Saura, vol demanar l’opinió als “usuaris temporals” de les comissaris per tal que facin una enquesta de satisfacció sobre el tracte, la netedat i el clima laboral per tal d’aconseguir un certificat de qualitat ISO. M’imagino l’escena: un violador, pispa o atracador ben assegudet en una tauleta i amb un boligraf de tapa rossegada a la mà, omplint el questionari. Les preguntes a contestar serien sobre si fa olor el lavabo, si l’aire condicionat té la temperatura ideal, si hi ha cendres, papereres i màquina d’aigua fresca, si la tdt es veu sense interferències, si les revistes són actuals o de números endarrerits, si els matalassos són de molla ensacada i els coixins faciliten una bona posició del coll, si podraà fer un “carajillo” de tant en tant…

 b) 14 eurillos al dia.

 Els aturats que no tenen ni prestació ni subsidi rebran una ajuda diaria de 14 euros, o si ho voleu en xifres mensuals de 420 euros. Ep, durant un màxim de 6 mesos i condicionat a les xifres de l’atur es mantinguin per damunt del 17% i fent cursos de formació. Em sembla poc sensible que un govern “d’esquerres” fixi com a tall unes dades globals sense tenir en compte la situació personal de cada familia. Per què si l’atur és del 16,85% es quedaran sense ajudes, milers de famílies que ho necesiten? Fa l’efecte, que una vegada més, la improvisació ha guiat l’acció política.

c) Evitar la grip A.

Surt la ministra de la Grip, i ens endolla la proclama: “no feu petons, no feu encaixades de mans, no petonejeu reliquies religoses ni fiqueu la mà a les piles d’aigua beneïda de les esglésies”. Es un manera fina de dir no balleu sardanes? Poden les orquestres toquin pasdobles ni valsos als envelats de festa major. Els castells es poden fer amb les pinyes ben compactes per aixecar les construccions? Us recordeu que quan hi havia la grip aviar a la Xina a tothom que anava a un aeroport tant per entrar com per sortir del país, li posaven una mascareta i el feien passar per un lloc amb detergents específics per tal que el virus s’escampès? Doncs aquí, no es fa gairebé res de res. I la tardor promet ser espectacular.

d) Donar el pèsam sense fotos Llegeixo al diari de Mallorca que, fa uns dies, els ministres espanyols Pérez Rubalcaba i Carmen Chacón no van anar a donar el pèsam al domicili de la família del guardia civil Diego Salva perque la mare del finat  va oposar-se a que hi anessin acompanyats de periodistes. Sense fotos no hi ha pèsam, van pensar i van cancelar la visita que havien demanat. No cal afegir res més.

Esfereidores imatges les que la Vanguardia publicava ahir sobre la mort dels bombers a Horta de Sant Joan.

Si en lloc de governar el tripartit ho fes CiU ja hi hauria algú sense cotxe oficial, targetes ni càrrec. Però clar, la culpa és del vent.

Malait vent. Sí, malait vent. Perqué sota l’excusa del vent es volen amagar les responsabilitats. 

Si a una empresa es morens cinc treballadors a causa de la feina, la Inspecció de Treball obriria diligències penals contra l’empresari. Per què ara no?

Ahir vaig tenir ocasió de parlar amb un alt càrrec dels bombers. Dels que investiguen l’accident. Estava aclaparat. I volia trobar respostes. Tots volem el mateix. Saber si hi va haver algú que es va equivocar, perquè prop dels que hi van quedar atrapats també n’hi havia que se’n van sortir.

No es de rebut criticar l’alcalde, i dir que la gent dels pobles no serveixen per apagar focs. Ja entenc que cadascú ha de fer la seva feina, però la gent que viu al territori se’l coneix, I sap els viaranys, camíns i direccions a escollir. I aixó no es incompatible en ajudar als professionals del cos de bombers.

M’agradaria menys demagogia, i més respecte. Perquè les families volen respostes. El mateix cos de bombers també. I la societat en general també. Per això conseller Saura no s’amagui darrera el vent. Perquè el vent és invisible i amagat darrera d’ell només es veuen les vergonyes.