VISIONS PERSONALS

La fotografia d’Edu Bayer del diari “Público” deixa clar com va ser el discurs d’ahir de l’actual president de la Generalitat de Catalunya.

Si Joan Saura, conseller del govern català i el diputat Jaume Bosch usen la Blackberry per seguir el debat i diuen el que es pot llegir, no calen més paraules.

quim

A Catalunya hi ha dos tipus de caixes d’estalvi. Les de fundació pública que van crear les diputacions de Tarragona, Girona i Barcelona o sigui Caixa Tarragona, Caixa Girona i Caixa Catalunya i la resta, que són d’origen privat.  Ara hi ha un ball en que les diferents entitats trien parelles o trios per garantir la viabilitat futura davant les incerteses actuals i la crisi que també colpeja aquestes institucions financeres.  

 L’endemà mateix, el partit que governa a Tarragona, Catalunya i Madrid s’afanyava a fer una nota de premsa per criticar el posicionament de Nadal i on textualment,  -en referencia a la Generalitat- exposava  que “el Govern té la competència de la tutela de les caixes però no interferirà en el seu procés de fusió amb altres entitats” . Senzillament, no em crec la nota de premsa. I no me la puc creure per una única raó: l’actual govern català –amb un marcat caràcter intervencionista-  no restarà immòbil davant la voluntat de Caixa Catalunya que curiosament presideix l’ exministre socialista, Narcis Serra, d’absorbir dues caixes més petites per tal de poder anar a buscar diners del Fons de Restructuració Ordenada Bancària (FROB). 

 L’objectiu  de qui mou els fils sembla molt clar: fer una nova caixa amb més volumen, amb el control present i futur en mans del mateix partit que ocupa avui la presidència de la Generalitat i fer desaparèixer instruments financers d’àmbits territorials concrets, en aquest cas de les comarques del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i de la Catalunya Central. 

Ja sabem que per a alguns, cada vegada que hi ha alguna decisió  a pendre en favor del territori sempre hi solen posar al davant els interessos del partit en el qual militen. I només surten amb cortines de fum –o notes de premsa- per amagar la seva claudicació.  D’altres com Joan Miquel Nadal, o CiU, com a formació política,  tenim dret a opinar sobre els aspectes que afecten a aquestes contrades. I volem saber si, a partir d’ara,  amb la nova entitat que alguns dissenyen, l’Obra Social serà ínfima o abundosa, o sí caldrà anar sempre a Barcelona per una determinada operació que necessiti una empresa, institució o particular o quantes oficines i llocs de treball es perdran en l’operació. I també volem conèixer qui aparella els balladors en aquesta moguda. I sí hi ha  “dret a decidir” o, malahuradament,  encara preval “ el ordeno y mando”.   

Aquesta setmana un senador del PSOE ha insinuat que la cruelat amb els animals de la festa dels toros amb un suposat maltracament que, segons ha dit, podria patir la canalla dels castells o les persones que fan pinya.

Francisco Javier Sanz, es senador per Navarra. Va insinuar que els castells poden constituir també un maltractament a les persones perquè els anxanetes han de pujar a dalt de tot i les persones que estan a baix han de patir el pes de tota la resta. Va fer la conyeta: ‘Per molt que m’hi esforço, no he aconseguit encara esbrinar si quan parlen de maltractament a les persones es refereixen vostès a la formació dels castells quan les persones que estan a baix han de patir el pes de tota la resta, o en el cas dels nens, que pugen a de tot’.

Jo ara que venen diades importants del fet casteller, el convidaria. Al Vendrell per la Fira, a Valls per Santa Úrsula o a Vilafranca la diada de Tots Sants, per tal que conegui els castells en viu i en directe. Segur que “l’entès” senador no n’ha vist mai de castells. I ha gosat parlar d’una cosa sense saber-ne un borrall. I s’ha demostrat, una vegada més , que la ignorància és atrevida.

quim nin

A principis de juliol vam poder llegir una portada i pàgines 2 i 3 del Periódico de Catalunya on ja es donava com a feta la fusió entre les tres caixes d’origen públic: Caixa Catalunya, Caixa Girona i Caixa Tarragona.

Alló que semblava un fet, la crua realitat ha desmentit. I aquest inici de setembre hem vist com Caixa Girona decidia unir-se al conjunt de caixes del Vallès per encarar el seu futur.

Avui mateix he vist com el País tornava a la càrrega en el tema de la fusió de Caixa Tarragona. Ara la situava novament amb Catalunya i també amb Caixa Manresa.

No entenc aquesta pressió mediàtica des de fora de les comarques tarragonines- ni la del juliol ni la d’ara-  per conduir els destins de l’entitat tarragonina,  amb un pes molt important en aquestes comarques.

És obvi, i ja ho vaig manifestar fa setmanes, que hem de rebutjar les pressions polítiques  davant la nova situació que ha d’encarar el sistema de caixes català.

Determinants  diaris  fets a Barcelona no entenen gaire el que volem dir quan des d’aquí s’apela e l “consens territorial”.  Avui,  aquest consens per anar cap a on  ens vol conduir el diari del Grup Prisa, no hi és.

Prudència és el que cal davant notícies interessades com aquesta.  Puc entendre que algú deu tenir preses i molts  nervis per fer ofertes  mitjançant un mitjà de comunicació.  I sé que a vegades, hi ha molts lectors  que ens ho empassem tot. Encara que no digerirem gairé be qué a un territori concret se’l vulgui fer  combregar amb rodes de molí.

A Tarragona, ara estem de Festa Major. Aquesta tarda toquen els Pets. Per tant, poc a poc i bona lletra i visca Santa Tecla!!!.

Tenim dos models diferents de viure la Diada Nacional de Catalunya a casa nostras:  model visc a Catalunya o  el model Visca Catalunya. Analitzem el primer: Visc a Catalunya. Es el que, avui per avui, pràctica una gran majoria de la població. Per ells la Diada és un festiu més. Un dia per viure, conviure i riure. I per a  descansar. Si hi pensen, potser,  posaran la senyera al balcó, alguns –si fa bon sol- aniran a la platja i d’altres, es possible que facin una bona barbacoa seguida d’una reparadora migdiada. I així, anirant passant la jornada.   Els actes que organitza l’oficialitat governant a la Generalitat també s’afegeix al model. S’organitzen una matinal  vistosa, força buida de continguts, amb poques proclames patriòtiques, s’amaneix amb unes espurnes d’interculturalitat mediterrània,  aixecada de bandera, cantada de l’himne  i cap a casa.  Perquè no diguin, hi ha una fòrmula políticament correcta,- que fan servir molts ajuntaments del país-  que combina les ofrenes florals, les cantades d’havaneres i, fins i tot, alguna ballada de sardanes amb una bona paella d’arrós o una sardinada.  En contraposició, una altra Diada és possible. Es el model Visca Catalunya. Més reivindicatiu, arrauxat, i nacionalment parlant, més combatiu. Combinem el record a Rafel de Casanova, el general Moragues o Antoni de Villaroel amb la defensa del dret a decidir. Reivindiquem el compliment total i integre de l’Estatut. I no acceptem un finançament que no resolt el nostre dèficit fiscal.  Perquè volem les eines i els recursos necessaris per deixar de ser la part d’Europa amb l’atur més elevat i amb uns índex de pobresa cada vegada més alts. Els seguidors d’aquest model tenim un cor que batega per la plenitut nacional del país. Ens emocionem estimant la pols dels camins. Saben que hem de continuar portant una feixuga motxilla per fer el llarg camí fins arribar a ser una nació normal al món No ens aplanen davant un advocat de l’Estat que s’afanya a impugnar un referèndum o d’una vicepresidenta que ensenya la Constitució com si fos una destral.    Per nosaltres, la Diada ha de servir per crear les condicions necessaries per donar  una  resposta de dignitat i sense por a una eventual   sentència negativa del Tribunal  Constitucional  sobre una llei que els catalans ja hem avalat.  Sabem que hem d’anar creant de manera pacífica, sense estridències i comptant amb tothom, molta més  consciència nacional, Volem una Catalunya sense límits. Per aixó, davant la Diada Nacional, no ens podem estar de dir, Visca Catalunya.