L’incendi del passat mes de juliol a Horta de Sant Joan on van morir cinc bombers encara cueja.
Ara s’ha conegut que la senyora Susana Puscas, parella del bomber Jordi Moré que va perdre la vida en el fatal incendi es quedarà sense pensió de viduïtat perquè només portava, segons el padró municipal de la Pobla de Segur, quatre anys de convivència, quan se’n necessiten acreditar-ne cinc. La vídua té dos fills bessons de quatre anys del bomber finat.
La parella no estaven casats ni pel civil ni per l’església. Eren parella de fet. I segons la llei que regula aquesta unió, doncs, com que no arriba a complir el quinquenni de convivència, no li toca ni un euro.
Aquest fet planteja un problema real. Més enllà del dramatisme que comporta la pèrdua de la persona que estimes en un maleït foc, per quins set sous en calen cinc i no tres, quatre o set anys per poder accedir a aquest tipus de prestacions públiques? Si, com passa en aquest cas, has tingut fills amb la persona que ja no hi és, i continues vivint amb ell fins que es mora, no és motiu suficient per acreditar la convivència?
La fredor de la Llei, a vegades, t’acaba de deixar més estabornit que la pròpia realitat viscuda. Espero que el govern del nostre país, en aquest cas, pugui suplir el que la LLei no ampara. No fer-ho seria tant com fer, senzillament, el rídicul.
