incendi-ports-revifa1.jpg

L’incendi del passat mes de juliol a Horta de Sant Joan on van morir cinc bombers encara cueja.

Ara s’ha conegut que la senyora Susana Puscas, parella del bomber Jordi Moré que va perdre la vida en el fatal incendi es quedarà sense pensió de viduïtat perquè només portava, segons el padró municipal de la Pobla de Segur, quatre anys de convivència, quan se’n necessiten acreditar-ne cinc.  La vídua té dos fills bessons de quatre anys del bomber finat.

La parella no estaven casats ni pel civil ni per l’església. Eren parella de fet. I segons la llei que regula aquesta unió, doncs, com que no arriba a complir el quinquenni de convivència, no li toca ni un euro. 

Aquest fet planteja un problema real. Més enllà del dramatisme que comporta la pèrdua de la persona que estimes en un maleït foc, per quins set sous en calen cinc  i no tres, quatre o set anys per poder accedir a aquest tipus de prestacions públiques? Si, com passa en aquest cas,  has tingut fills amb la persona que ja no hi és, i continues vivint amb ell fins que es mora, no és motiu suficient per acreditar la convivència?

La fredor de la Llei, a vegades, t’acaba de deixar més estabornit que la pròpia realitat viscuda. Espero que el govern del nostre país, en aquest cas, pugui suplir el que la LLei no ampara. No fer-ho seria tant com fer, senzillament, el rídicul.

Posted by Quim, filed under Una mica d'aquí, d'allà, de tot arreu. Date: October 22, 2009, 11:44 pm | 2 Comments »

foto-funera.jpgadeu-al-bisbe-marti.jpg

Fa sis anys, l’arquebisbe i bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí i Alanis una vegada acabada la seva estada de 32 anys al bisbat pirinec, va decidir venir a viure al municipi d’Albinyana. Ho va fer a la rectoria de les Peces. Hi va ajudar molt el fet de ser padrí de  mossèn Jordi Figueres, aleshores rector del nostre municipi, avui al capdavant de la parròquia de Sant Joan a Tarragona. En molt poc temps es va guanyar l’apreci i l’estima de tota la gent que hi tractava. Com havia estat una constant al llarg de la seva vida.  La seva senzillesa amagava una saviesa excepcional. Els seus comentaris ponderats i les seves reflexions precises sobre els temps actuals van ser en tot moment un reforç per encarar els viaranys de la realitat present. Gràcies a la seva decisió de ser un veí més, -es va empadronat a Albinyana al poc temps d’arribar – vam  tenir la inmensa sort de compartir amb el bisbe Joan Martí molts moments que formen part de unes vivencies inesborrables. Com exemples el viatge a Paris fet amb una colla d’amics per acompanyar-lo el dia que el president de la República  li lliuravá  la Legió d’Honor Francesa, els sopars a la fresca a l’hort de la rectoria de les Peces,  els pregons a la  Festa Major a Albinyana  o el de Vila-seca de l’any 2004 o la benedicció cada any a la tradicional festa dels Tres Tombs que el portava a recordar els seus origens rurals al Milà, el seu poble nadiu.  Però d’entre tots els moments compartits no puc deixar de pensar en les converses franques i profundes. Algunes sobre Catalunya, la nostra llengua i la necessitat de conservar-la o sobre  el paper dels mitjans de comunicació.  Avui plorem la seva pèrdua. Però el seu mestratge, consells i orientacions romandran per sempre entre nosaltres.

Posted by Quim, filed under Coses del meu municipi. Date: October 11, 2009, 10:31 pm | 1 Comment »

images.jpgmillet.jpg

Fèlix Millet va reconèixer que havia posat la mà a la caixa. Ho va dir públicament. Per tant ell mateix reconeixia la culpa. Milions d’euros desapareguts, fosos o en comptes bancàries que no toquen. Era tant diafàna la declaració que, avui, encara no entenc com és que el jutge no ha dictat per “alarma social” alguna mesura cautelar.

Ara hem conegut que el mecenatge de Millet era generós, molt generòs. Ha donat diners per nobles causes i també  per eixugar dèficits de partits desapareguts o per ajudar fundacions de partits polítics.

Una d’aquestes fundacions,  la  Trias Fargas, vinculada a CDC ha rebut al voltant de 600.000 € en els darrers deu anys. Eren diners destinats a  promocionar activitats culturals diverses com cicles de xerrades, actuacions, llibres, etc. Diners auditats, declarats a Hisenda i que van servir per la funció que s’havien concedit.

Acabo d’escoltar al Telenotícies de TV3 la politització del cas. El PSC demana que la Fundacio Trias Fargas retornin els diners i IC diu que es cínic que CDC digui que són diners legals. 

Volen ambdós partits autoanomenats “d’esquerres”, desviar l’atenció de dos temes que els couen: els milions d’euros gastats en informes inútils i el gris debat de política general que va evidenciar que Catalunya està dirigida des de la inconsistència.

Fèlix Millet tenia una dèria especial pels bitllets. I per aixó  cal jutjar-lo .

Ara bé,  intentar considerar a tothom que ha tingut relacions amb el Palau de la Música com a delincuents i escampar ombres arreu només pot demostra el nerviosisme que hi ha al carrer Nicaragua, seu del socialisme català.

Demanar a uns la puresa virginal mentre tú t’has gastat milions d’euros en encàrrecs a amics és no veure més enllà del nas.

Informes per cert que serveixen  per saber cara al futur de la humanitat algunes cosetes sobre la cloïssa brillant (27.930 euros), sobre el ratpenat nan(2.328 euros), un de 37 pàgines sobre la cultura xinesa (150.000 euros) o aquell altre que  va costar 11.600 euros i que va fer el destituït secretari de la Fundació Orfeó Català, Raimon Bergós, per un informe sobre les bones pràctiques administratives

Estic d’acord amb Artur Mas: Que hi hagi actes delictius vinculats al món del Palau de la Música no vol dir que tot el que hagi fet el Palau i l’Orfeó Català sigui delictiu. Se n’han fet un tip, de fer coses bones! Si no som capaços de traçar una línia correcta entre el bé i el mal, com a societat estem perduts.

quim nin

Posted by Quim, filed under Les meves dèries. Date: October 4, 2009, 9:34 pm | No Comments »