Coincideixo amb les opinions que dieun que el debat de les vegueries és inoportú i innecessari en els temps actuals. Es més trobaria perfectament prescindible que en aquest final de legislatura no s’encetés aquest meló.
Si no volem incendis territorials sobre temes de capitalitat, com es veu ara mateix entre Tarragona i Reus, o s’intueix a l’Ebre entre Tortosa i Amposta, o a la Catalunya Central entre Vic, Manresa o Berga, per citar només tres casos, els impulsors de la Llei haurien de posar el fre de mà i pactar prèviament la creació d’aquesta nova oganització territorial.
El país no es pot permetre un nou nivell d’ administració ni tampoc és pot fer un desplegament gradual. La desaparició de les diputacions ha de ser homogènia a tot Catalunya. Fer a bocins les territorials deixant intacte la de Barcelona ho trobo una idea poc brillant i desencertada.
A més hem d’afegir que l’experiència dels consells comarcals ha esdevingut, en els llocs més poblats, un cert fracàs com a conseqüència de la superposició de delegacions territorials i de la pròpia potència dels ajuntaments que han tapat als Consells, que d’ença el seu naixement, pateixen un crònic dèficit d’assignació de recursos.
Cal abans d’impulsar les vegueries deixar ben clar quines són les competències que gestionaran, i el més important, quin finançament tindràn. Si no sabem abans de començar, quants euros hi hauràn i d’on vindràn es pot fer un pa com unes hòsties.
Si a tot aquest garbuix hi afegim que l’esborrany fet per ERC i que vol l’aval de tot el govern català “pasapalabra” sobre la capital de cada nova vegueria trobem un panorama per llogar-hi cadires. Davant tot això el millor és, avui per avui, plegar veles.
quim nin
