El govern català ha aprovat la setmana passada el Pla Territorial del Camp de Tarragona. Ara cal analitzar-ho detalladament per veure quin serà el dibuix de futur pels propers anys a nivell de les nostres comarques. El Pla preveu una aposta per la millora de la comunicació ferroviària, amb projectes com el TramCamp, un bucle per connectar amb l’Alta Velocitat o la recuperació de vies ara en desús.
El tema dels trens també ha estat notícia fa poques setmanes pel traspàs del servei de Rodalies de Renfe cap a la Generalitat. Un traspàs que no inclou els serveis Regionals, segons el ministre de Foment, José Blanco “perquè la Generalitat no ho ha demanat”. Els serveis Regionals que són els que passen per Tarragona, Reus, Cambrils o Torredembarra per citar unes quantes poblacions del nostre entorn.
Analitzant la lletra menuda del traspàs es veu que és força curiós. No s’han transferit ni les vies, ni les estacions ni els regionals. I quan es compara amb la transferència de la xarxa de Rodalies de Madrid el cert és que la capital de Catalunya surt força malparada. Així trobem que mentre a Madrid gaudiran de 1500 trens diaris, 115 kms de noves línies i 24 noves estacions, a Barcelona, i seguint el greuge comparatiu, es comptarà només amb 777 trens diaris, 25 kms de noves línies i 9 estacions noves.
La competència que té des del primer de gener la Generalitat per tal que els lavabos dels trens estiguin nets, hi hagi puntualitat, la informació i l’atenció al client sigui millorada, es procuri més fiabilitat en el temps de viatge o en les freqüències de pas de Rodalies no pot amagar que el gran gruix del sistema continua en les mateixes mans.
El servei de Rodalies ha d’arribar fins a Tarragona, com a mínim. Mentre aixó no passi, haurem perdut el tren.