VISIONS PERSONALS

El projecte de nova llei electoral se n’ha anat  a Can Pistraus. Ara ningú vol passar com a culpable d’aquest avortament. Però el que queda clar és que calia enviar aquest projecte a pastar fang si el resultat final era que les comarques de Tarragona i l’Ebre havien de tenir una menor representació al Parlament de Catalunya.

Aquesta és la mare dels ous. Qui hagués guanyat amb la nova normativa i qui hagués perdut?. Mentre el tripartit sencer apostava per augmentar encara més la proporcionalitat dels vots, des de CiU ens quedavem sols defensant la territorialitat dels vots. Per entendre-ho de manera senzilla, vol dir que LLeida no pot perdre 4 diputats dels que ara té, ni Girona dos ni Tarragona un, que era la proposta que socialistes, republicans i ecologistes plantejven com a encertada.

L’Estatut parla de combinar proporcionalitat i territorialitat. Però en cap lloc diu que una hagi de prevaldre sobre l’altra.  Per això, convé pensar en una clau territorial i evitar que qualsevol demarcació perdi pes en favor de Barcelona i les seves comarques. La nova llei requeria consens. I no deixar desamparades a les comarques de fora de la conurbació de Barcelona.

Els que volien augmentar el pes de Barcelona no diuen que la normativa electoral vigent té ja ara una proporcionalitat del 96%, una de les més altres de les que hi ha al conjunt de l’Estat espanyol. I el projece del tripartit encara la volia augmentar carregant la pèrdua a les tres demarcacions no barcelonines.
 

I és que els números no enganyen. A les comarques de Barcelona ara trien 85 dels 135 diputats que hi ha al Parlament de Catalunya,  17 a Girona, 15 a Lleida i 18 a la demarcació de Tarragona. Si no s’hagués defensat aquesta veu del territori, i el tripartit hagués fet arribar a bon port la seva idea trobariem que a Barcelona n’escollirien 93 repartits entre 83 de l’àmbit metropolità i 10 de les comarques centrals, a Girona en triarien 14, a LLeida 11 on hi ha inclosos els 3 del Pirineu i l’Aran i per Tarragona hi hauria 17 representants entre els 5 de les Terres de l’Ebre i els 12 de la vegueria del Camp de Tarragona. 

La tàctica de voler carregar el mort de la no aprovació de la llei a qui defensa el territori no colarà. Perquè des d’ara, aquí sabem qui posa a la balança la defensa d’aquestes terres i qui acluca els ulls i abaixa el cap per donar-ho tot a destins foranis.

quim nin

Acompanyant al delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté,  la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, i l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, vaig participar dimecres en la presentació de la guia “Recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit dels cementiris”.

Aquesta  guia recull recomanacions per als ajuntaments en la seva condició de gestors dels cementiris davant la pluralitat de religions que conviuen a Catalunya. Hi ha en el document  la normativa vigent relativa als drets de llibertat religiosa, de pensament i de consciència, en els aspectes relacionats amb el respecte a les creences religioses i a les conviccions en l’àmbit funerari. També una sèrie de fitxes que presenten de manera sintètica les característiques i les peticions principals de les diverses opcions religioses que poden afectar la gestió dels cementiris,  el marc jurídic al qual s’han d’ajustar les pràctiques funeràries i que marca els límits dels drets de llibertat religiosa en aquest aspecte. I una sèrie de propostes d’actuació a partir de la constatació de les bones pràctiques existents.  

En la meva intervenció vaig parlar de la necessitat de defensar els drets de tothom però també els deures. Sense imposicions de cap mena però reconeixent quines són les lleis, les normes, costums i tradicions del lloc d’acollida. “La laïcitat no vol dir combatre el fet religiós, Ans al contrari. La laïcitat implica reconèixer el dret de llibertat religiosa des de l’aconfessionalitat pública.”  I així, crec que cal actuar. Sense imposar però sense amagar. Ni oblidant de manera volguda que la nostra és una societat amb profundes arrels cristianes -agradi més o menys.

Aquesta darrera setmana ha estat, a nivell polític i personal, molt intensa He participat, per la meva condició de president de Convergència a les comarques de Tarragona junt amb el Xavi Pallarès, responsable del partit a l’Ebre, en la proposta que hem traslladat a les executives territorials i a la direcció nacional de CDC de quina enteniem era la millor opció per encapçalar la nostra proposta política a les properes eleccions al Parlament català. Hem considerat que, sense cap mena de dubte, la millor opció es la del amic,Josep Poblet actual president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca.

I veure com la proposta es acollida favorablement per tothom, fa que no vulgui dissimular una certa satisfacció interna i un legítim orgull per poder disposar d’un lideratge tant sòlid i que reuneix  alhora totes les condicions que avui fan falta per superar els reptes actuals.

Treballo ben a prop de Josep Poblet. Hi confio moltíssim perquè he vist la seva manera de fer les coses. Hi aplica rigor, solvència, sentit comú i no li tremola el pols ni les cames quan convé.

Amb un bagatge cultural i polític espectacular, amb la confiança renovada dels seus veïns i veïnes de Vila-seca- cada vegada que s’hi ha presentat, ara agafa el relleu d’encapçalar la llista que per tres vegades ha liderat un històric de CDC a les nostres comarques, el “general” Joan Miquel Nadal.

La il·lusió que traspua Josep Poblet en  agafar aquesta nova responsabilitat ens esperona a treballar amb el seu guiatge.

Té moltes ganes de comptar amb tothom i d’arribar a tot arreu. Sé que hi posarà més que voluntat en resoldre els problemes i que vol plantejar els objectius territorials tocant de peus a terra, sense fer volar coloms ni menystenint a ningú. Sap el que cal i com aconseguir-ho.

Aquesta solvència del candidat fa que, comencem aquest camí amb ganes i amb molta esperança. Esperonats per assolir un objectiu ben clar, tal i com el mateix Poblet ens va explicar en la roda de premsa de presentació:  “M’encanta compartir amb Artur Mas aquesta etapa de la meva vida. Un dels meus objectius serà traslladar a la gent com és Artur Mas, un polític extraordinari, diferent a tot el que coneixem i li agraeixo que em deixi participar del seu sentit d’entendre el país en aquest moment de la nostra història, estic entusiasmat”, El seu objectiu, que molts compartim, es  fer possible que el gran canvi de Catalunya es produeixi amb Artur Mas de president de la Generalitat.

quim nin

La directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, Olga Lanau, i el subdirector general Operatiu dels Bombers de la Generalitat, Joan Rovira, van fer dissabte, per sorpresa, una roda de premsa per demanar “rigor, objectivitat i respecte” en el tractament i l’anàlisi de tot allò que s’explica de la investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan i que no es faci un judici paral·lel sobre l’actuació dels bombers i dels seus comandaments.

L’esquerra governant ha perdut credibilitat en el tractament del fatídic incendi del passat mes de juliol. El tripartit, sempre tant procliu a la idea de la transparència, resulta que ara ho vol embolicar tot per tal d’amagar una veritat, que tard o d’hora, gràcies a una comissió d’investigació parlamentària i a la bona feina de la jutgessa de Gandesa, es coneixerà.

Sabrem, doncs, com acabarà el procés judicial i parlamentari. Però aixó no exclou que haguem de suportar altres insinuacions. He trobat molt desagradable que  en la roda de premsa citada els responsables polítics del bombers vinculessin la “complicada situació interna” amb el recordatori que d’aquí quatre mesos hi ha una nova campanya forestal.

Però en quin país vivim? Resulta que les informacions periòdistiques, que han permès saber que el llamp no va ser l’origen del foc o que hi ha encara avui massas dubtes per aclarir, segons Lanau i Rovira “afecten la confiança entre les bases i els superiors”. I que aixó pot fer encarar malament la campanya del proper estiu.

Vinga, va !!!  Si us plau, que ja ens afaitem. Aquí ningú questiona el cos de bombers. Tots sabem de la seva professionalitat. Sabem que han fet, fan i faran sempre un esfoç titànic per evitar hectarèes cremades, amb tots els riscos que la tasca comporta. I tenen tot el nostre respecte i consideració. Aquí el que entenc, es questionable es  l’actuació política que hi ha al darrera del cas d’Horta de Sant Joan. La manca d’explicació o les mitjes veritats. L’ús de la  prepotència basada en la superioritat moral que sempre se li  suposa a l’esquerra. I no volem, com diu el propi sindicat de bombers “ més cortines de fum per amagar les possibles responsabilitats”.