Segueixo el relat del bon amic Manel Bofarull, dels fets ocorreguts arran de l’entrada de les tropes franquistes a Albinyana, tal dia com avui de fa 70 anys.
“El matí del dia 20, una trentena de soldats republicans s’asseien al Sagrat per menjar davant de ca la Marina, on els subministraven oli. En aquest punt, d’onze a dotze del migdia, de la banda de l’ermita davallen cridant i disparant els atacans. Baixen per la Costa i la Canal.
Els republicans fugen cridant, els uns Davallada avall; els altres brunzint pels carrers de la plaça Vella i de l’Església, i altres saltants pels horts.
Hi hagué una escampadissa de republicans morts. Un capitá dels atacans els volia cremar, però l’Ajuntament els féu saber que al poble hi havia dos cementiris i, a més, el de les Peces, Els albinyanencs van fer una rasa al cementiri vell, des de la porta enllà, a uns dos metres del marge, i allí els van enterrar.
Els carregaven en carros de veïns del poble, que arrossegaven cavalls i matxos. Posaven postissos als carros per ampliar-ne la cabuda, i tot era ple: sortia un braç, una cama, amb els sotracs es gronxaven sinistrament…”
Avui he pensat molt en aquell dia negre de la nostra història local. I de bon matí he mirat la fossa comuna del cementiri vell on hi reposen aquests anònims soldats.
El deure és no oblidar mai. I també evitar repetir la història en qualsevol altre indret del món.
quim
Posted on January 20th, 2009 by Quim
Filed under: Coses del meu municipi
Si si. avui fa 70 anys d’aquest episodi fatídic de la història local icomarcal