Estic d’acord en que l’actual democràcia es raonablement millorable. També comparteixo l’afirmació que la crisi que patim, des de fa molts mesos, té diversitat de causes i que la sortida no serà fàcil ni arribarà aviat. Davant tot això sorgeix un moviment fresc, que s’automena d’indignats.
Primer ocupen espais públics com la Plaça de Catalunya a Barcelona o la de la Font a Tarragona, per anomenar-ne només dos ben a prop nostre.
El moviment s’articula en assemblees. I decideix , entre d’altres, una acció que va comportar el dimarts passat no deixar entrar al Parlament els representants escollits democràticament el passat mes de novembre. No explico els detalls d’un espectacle lamentable.
Ara fa una estona han acabat les manifestacions convocades a les capitals catalanes, amb el corresponent ball de xifres. A Barcelona la convocatòria ha aplegat per uns 20.000 persones, per altres 76.000 i altres 260.000. Tant me fa la xifra exacte, hi ha anat molta gent.
Em mereixen tot el respecte moltes de les seves opinions i reivindicacions. Però m’ha cridat l’atenció una proclama i una pancarta. “boti, boti, boti, polític el que no boti”. Au va, tots al sac i per igual i “El carrer es nostre”. Ah si, i la resta que no es dels vostres que ha de fer? ha de volar o pagar peatge si es “vostre”?
Per un moment he pensat que hauriem de fer cas d’aquesta consigna del boti, boti.
. Ens en anem tots cap a casa. Des del president del govern fins al darrer regidor del poble més petit. Alcaldes, diputats o parlamentaris deixem d’exercir, encara que estiguem escollits per la ciutadania. Ah, i també al mateix moment dissolem el cos de Mossos d’Esquadra i les guardies urbanes, perquè no pot ser que hi hagin forces policials en la nova situació.
Vinga, som-hi. He imaginat que pleguem tots demà mateix. I que ens manin els indignats, aixó sí si us plau que separin els que són capaços d’escopir, donar empentes, escridassar i fins i tot agredir a un gos pigall que acompanya a un diputat invident.
I que s’afanyin a fer pressupostos sense gaires ingressos i mantenint tots els serveis. I que no es queixin si no hi ha recursos. I que ens donin als que hem plegat el mateix espai als mitjans de comunicació per criticar-los. I que ens deixin ocupar les places, els jardins i els parcs públics. I que no es queixin si penjem pancartes, i….
I tot decidit en assemblea, es clar. On, per cert, hi podrem ser-hi?
Posted on June 19th, 2011 by Quim
Filed under: Uncategorized