Ara fa cent dies que el nou Govern de la Generalitat ha començat a treballar. Personalment en formo part a nivell territorial. A firmo que la meva tasca és molt absorbent i plena de sensacions positives. Però també és cert que el que m’he trobat arreu de les nostres comarques no difereix del que ha passat a tot Catalunya: ens toca gestionar una situació molt complicada.
L’anterior Govern tripartit va prometre molt. En alguns casos promeses sense els diners corresponents o sense consignació pressupostària. I en d’altres es van fer encàrrecs sense dotació econòmica. I ara hi ha empreses , preveïdors i ens de tota mena que encara no han cobrat. Al Camp de Tarragona en tenim exemples, com a la resta de Catalunya. I aquestes dades no s’acostumen a donar es fan els traspassos d’un govern a un altre. Traspassos que van ser fets de manera molt correcta en les formes, però poc definits en el fons.
I ara, als qui no hem participat de la disbauxa, ens toca quadrar els números. I explicar la realitat. I aguantar les crítiques demagògiques dels qui diuen que volem retallar l’estat del benestar. Unes crítiques que venen, precisament, instigades pels partits que van protagonitzar aquesta gestió que podem qualificar en alguns aspectes d’irresponsable i que són, ells els únicss culpables de que el Govern actual hagi d’aplicar aquestes mesures.
La nostra proposta electoral parlava de canvi. Canvi en les maneres, en les formes, en la gestió i en el tarannà. Els ciutadans ens van atorgar la confiança. I no els defraudarem.
I el més curiós, i torno al Camp de Tarragona, és veure com ara alguns ajuntaments es posen en peu de guerra en contra de la Generalitat per demanar que es facin accions urgents i immediates. Els mateixos que amb els anteriors governs sempre han estat callats ara volen que es faci en tres mesos i,sense gaires alegries pressupostàries, el que no s’ha fet en 7 anys. Els mateixos que han signat convenis tres dies abans de les eleccions, ara gesticulen i s’alarmen per la “lentitud” de la Generalitat. Els mateixos durant aquests anys no s’han preocupat ni han estat tan bel·ligerants per resoldre temes com ara la situació dels jutjats, o dels hospitals, o de les escoles, o de si cobraven les empreses de transport escolar, o de si es pagaven els menjadors escolars, o de si es donaven els ajuts de la dependència, o de si cobraven els adjudicataris d’obres públiques… ara exigeixen que tot es faci ja.
De cop i volta, a alguns els hi ha sobrevingut la responsabilitat, imagino que per la proximitat de les eleccions municipals. Això sí, llençant pilotes fora com si no tinguessin res a veure amb la situació actual. I quan el Govern s’atura per reprogramar les obres pendents i per pensar com refer-ho tot, a partir de tocar de peus a terra i no fer volar coloms, ells “els immaculats” ràpidament es manifesten en contra.
El nou govern comença a caminar. I treballarà donant la cara per aixecar el país. Encara que hi hagi qui engegui la maquinària crítica afí. Però ja sabem que els brams d’ase no pugen al cel. Ara es temps de no malbaratar ni un euro. De distribuir bé. D’aixecar el país. Es l’objectiu pel quan no deixarem de treballar-hi cada dia.
Ara ens toca estalvi, perquè algú ha gastat molt més del compte; ens toca rigorositat, perquè algú ha enganyat prometent moltes coses sense diners; ens toca seriositat, perquè els diners públics són de tots i els hem d’administrar bé; ens toca diàleg i comunicació, per explicar bé el que està passant i perquè fem el que fem; i ens toca anàlisi. Anàlisi per no malbaratar i per controlar la despesa. Anàlisi per posar les bases del que ha de ser el futur econòmic del nostre país. I ho hem de fer sense preses i sense demagògia. Amb la veritat i explicant el perquè fem o no fem.. Analitzant cada pas, perquè ens hi juguem el futur de les nostres generacions. I estic convençut que ho aconseguirem, perquè aquest país i aquest territori tenen moltes potencialitats. Això sí, sense deixar-nos portar per les presses electorals d’alguns.
Posted on April 3rd, 2011 by Quim
Filed under: Política de casa nostra