Avui, el darrer dia d’agost, com que és dilluns sembla que ja ha tornat tothom a la feina. Després de l’inici de la lliga futbolera i l’operació tornada a les carreteres, sembla que el mòn torna a rodar com ho feia abans de vacances. Els temes es repeteixen: crisi, atur, grip A, el Barça o el Madrid,…
I en els ambients polítics de Catalunya tothom es reuneix per parlar de la sentència que encara ha de fer pública el Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats sobre l’Estatut de Catalunya.
Lent, molt lent, aquest Tribunal, que, considero gens legitimat per retocar una Llei Orgànica que ha passat pel Congrès, el Senat, el Parlament de Catalunya i que els catalans vam votar majoritàriament a favor en referendum.
Ara,em sembla que només volen decidir com serà l’acte de castració de la lletra de l’Estatut del 2006:
Opció a) Actuació poc dolorosa,-anomenada “quimica”- que inahibilita per fer res, que només et deix el boll i et treu el gra, i que com que es interpretativa, sempre es pot vendre embolicada amb paper de xarol, encara que el contingut sigui de pa sucat amb oli.
Opció b) Estisorada fonda i profunda. -anomeda”retallada”. És una ferida més neta. No hi ha dubte. Quedes eunuc.
Davant d’aquest panorama, que hem de fer?
Apretar a còrrer? plantar-hi cara encara que ens la trenquin (la cara)? , o engegar a pastar fang, el Tribunal, qui el nomena i l’Estat que l’aguanta?.
Tinc clar que alguna cosa haurem de fer, perquè no es de rebut que sempre, sempre, sempre, n’hi hagi uns que”facin de cornut i paguin el beure”, mentre d’altres “es riuen del mort i de qui el vetlla”. Anar a manifestacions. Potser sí. Almenys cridarem fins a quedar afònics.
Ens cal dignitat i respecte. Res més. Dignitat com a país i respecte com a societat.
quim
Posted on August 31st, 2009 by Quim
Filed under: Les meves dèries
Leave a Reply