VISIONS PERSONALS

D’aquesta festa major albinyanenca recordáré alguns moments, durant força temps.

No poder fer castells després del bon pregó que ens va oferir el Josep Maria Guitart, ni viure el concert de rock, ni el ball de dissabte per culpa de la pluja feia anys que no ho veíem.

El que sí recordaré es veure tot el jovent local treballant amb il·lusió per un projecte concret: fer realitat el Nyctalus (un rat penat) de foc.

Les ganes que han posat durant tota la festa major per donar un bon servei a tots els actes i la pinya total entre tot el jovent per portar a terme la seva bestia de foc és, al meu entendre, la imatge de la Festa Major 2008.

Les samarretes negres amb el “Ja s’acosta” han visualitzat el que, estic segur, passarà: El Nyctalus es passejarà pels nostres carrers l’any vinent.

Tinc en la meva condició de  responsable públic, moments on em sento molt orgullós de poder servir a la nostra comunitat. Molts moments d’aquestos els he viscut des de divendres al vespre amb l’exemple donat pels  joves on en aquesta festa major ens han donat moltes dosis de la  millor vitamina possible  per pensar que conceptes com l’esforç, la solidaritat, la confiança i l’estima a una terra i a les seves tradicions tenen molt de futur a casa nostra.

quim

Avui divendres encetem la festa grossa d’Albinyana. Com cada any ho farem amb el pregó, que en aquesta ocasió anirà a càrrec del bon amic Josep Maria Guitart. El Josep Maria és un puntal en moltes de les manifestacions culturals del poble. Dirigeix des del primer dia la coral de la Passió, va composar l’any 2002 la sardana dedicada a Albinyana i sempre está a punt per col·laborar en el que se li demana.

Amb el pregó, com sempre gralles -enguany la cercavila la faran el grup local que vam estrenar l’any passat- i després castells amb els Nens del Vendrell i els Nois de la Torre. I per acabar el dia el concert jove. El cartell d’enguany té un component folk claríssim amb Baeturia i la Carrau, per acabar amb un revival dels grans temes rockeros amb el grup Zapping.

I dissabte, els actes centrals amb processó, la solemne missa, les matinades, el ball, les sardanes i l’espectacle infantil. Per diumenge el tradicional concurs de pintura més activitats pels menuts i més ball. I dilluns per arrodonir la festa, la cursa popular, el sopar a la Societat i l’esperada cantada d’havaneres a la Plaça Major, enguany amb el grup Port Vell.

La nostra festa té components de tradició i de modernitat. La present edició els joves s’encarregaran de les barres del concert i del ball per tal de recollir fons per la primera bestia de foc del municipi: el Nictalus (o rat penat) que espero veure tirant foc a la festa major de l’any vinent.

Si ens voleu acompanyar sereu ben rebuts.

Ahir dissabte a la tarda vaig participar en la festa del 20è aniversari de la Societat d’Avis de Les Peces-Albinyana.

A la festa es va homenatjar al soci nº 1, fundador i primer president de l’entitat, Lluís Lloret. El Lluís,amb 91 anys, ens va acompanyar al llarg de tota la tarda. Va explicar les dificultats en la creació de l’entitat, els entrebancs que la primera junta va haver de superar… però la llavor que va escampar ha donat bons fruits.

 Quan el vam veure entrar a la Societat d’Albinyana agafat del braç de la seva filla tots els presents vam tenir una intensa sensació de proximitat . En el protocolari discurs, vaig aprofitar  per recordar que LLuís Lloret va començar a fer caminar la societat d’avis quan tenia 71 anys. I aquí es on hi ha el mèrit. En sentir-se útil, amb independència dels anys que s’hagin viscut. Fer-se gran, a part de veure minvada la salut i amb la força a les cames més feble, no vol dir baixar de cap tren.

 La festa va servir també per retre un sentit record a tants socis i sòcies que ja no hi són, però que continuen ben presents en l’ànim de l’entitat. En aquests vint anys, la Societat d’Avis ha esdevingut un referent de bona feina. D’acolliment, de punt de trobada, de lloc de festa. Tots els seus dirigents, el mateix Lluís, els estimats Tomàs Lahoz,  Josep Ribas i Joan Riembau (e.p.r) l’Adela Navarro, la Isabel, l’Alejandro, o l’actual president Josep Monfort amb les juntes que els han acompanyat han fet que la gent gran sigui una gran família.

Ahir vam tonar a tenir-ne una prova:  bon ambient i  germanor entre la junta de Les Peces i l’altra entitat de gent gran del municipi, l’Associació d’Avis d’Albinyana amb seu a Bonaterra.

El Lluís a les Peces com el Francisco Camacho a Bonaterra són exemples a seguir. Van fer nèixer entitats  amb voluntat de construir, amb criteri i amb seny, Per això perduren i es solifiquen com les roques.

Gràcies a l’esforç d’ells i de tots els que els han seguit avui al nostre municipi s’envelleix amb més dignitat que fa uns anys. Per tota la bona feina feta, moltes felicitats.

quim

Avui al matí he passat una estona per la festa de final de curs del CEIP Joan Perucho, l’escola pública del meu poble. Ha estat una festa entranyable.

No em volia perdre el lliurament d’orles als alumnes de 6è. Entre aquests  alumnes hi ha l’Aleix,  el nostre estimat fill.

He viscut una sensació única. Comprovar que el temps passa. Que s’acaba una etapa i que en comença una altra. Veure els plors de tota la classe perquè deixen enrera tantes estones  plegats, dir adéu al nou centre, (on tots em diuen que s’hi està tant bé), el darrer adéu als professors, als espais al paisatge i als racons comuns ha estat emocionant.

Una llàgrima escadussera ha maldat per regalimar cara avall. I és que, quan el cor batega, els sentiments afloren. A vegades necessitem espurnes de comunitat per sentir-nos vius. Aquesta senzilla festa de fí de curs ha estat  una pluja de bons moments. 

quim

 Durant aquest mes de maig restarà a exposició pública el nou estudi informatiu de la Variant de la Papiola de la C-51.

Fa molt de temps que, des de l’Ajuntament d’Albinyana es  va projectar aquesta mena de solució per evitar la perillositat de la carretera. I la prova evident es troba  en el planejament del municipi (que per cert, només va votar CiU).

En la proposta que surt ara, el Departament de Pólítica Territorial de la Generalitat torna a apostar per fer una variant. Tal i com sempre havia dit l’equip de govern. I a més ho fa salvant al màxim la muntanya que hi ha al costat de la zona urbanitzada. Exactament, tal i com vam proposar a l’al·legació que vam presentar a un estudi similar l’any 2004.

La proposta d’ara és tècnicament molt adequada. Resolt un tema que sempre ha preocupat al municipi. I pot donar moltes possibilitats a l’actual tram, una vegada que el trànsit s’hagi desviat.

Crec que és una bona notícia per a tots. Encara que sóc conscient que hi haurà a qui no li agradarà. I ho puc entendre. Per alguns hi ha aspectes emocionals, agraris, mediambientals que cal posar al davant. D’altres, entre els que m’hi compto, apostem per, respectar tot el que es pugui, però prioritzem evitar accidents i  salvar vides humanes.

Per això vam ser els primers per apostar per la Variant des de fa anys, i ens hem mantingut en la mateixa posició. Perquè, nosaltres sí  que tenim LES COSES CLARES.

quim

Ahir a la tarda vam viure una jornada literària interessant a la Societat d’Albinyana. Es va combinar el lliurament de premis del 9è concurs literari Joan Perucho amb la lectura pública de fragments de “la Plaça del Diamant”en motiu del centenari del naixement de Mercé Rodoreda.

El concurs el van guanyar en les seves categories inferiors alumnes del CEIP local. Mentre que en l’apartat d’adult el premi se l’va endur Núria Miró, veïna de la Papiola amb una obra carregada de sensibilitat. Moltes felicitats a tots i a totes.

Llegir “la Colometa”, escoltar Manel Bofarull i els seus records sobre Perucho o veure els infants que participen ilusionats  en un certàmen literari local et fan venir ganes d’anar treballant, pausadament però sense defallir,  per allò que tenim més a prop i ens es propi: la nostra llengua.

Aquests dies he viscut novament la Setmana Santa al poble. I és que té tot el que ha de tenir. Una acurada representació la vigilia i el dia de Rams, “Pàgines de Passió”, la conservació del “Sal pas”,  la processó -enguany amb vent i fred- del divendres Sant, i per acabar d’arrodonir l’aplec a l’ermita de Sant Antoni cada dilluns de Pasqua. Ahir mateix el vent va fer que molts busquesin aixopluc en lloc de dinar a l’entorn de l’ermita.

Tot això acompanyat amb la sortida habitual del divendres sant al matí a buscar farigola, de la trobada familiar per lliurar la mona als més petits del dia de Pasqua, de comprar els números de la rifa de cada dilluns de Pasqua.

Aquesta és una manera tradicional de viure la Setmana Santa a un poble català. N’hi ha d’altres. Ni millors ni pitjors… Diferents.  Sense sentit religiós i cercant només omplir els dies de festa laboral.  Són opcions que respecto. Encara que, posats a ser crítics, caldria canviar-li el nom. En lloc de “Setmana Santa” que té aquest component cristià, caldria anomenar-la “Setmana Manta” , que dona un perfil més laic.

Aquest vespre tornarem a representar a l’església d’Albinyana “Pàgines de Passió”.

Aquesta representació forma part de la comunitat albinyanenca. És un llegat que ens va deixar l’inoblidable mossèn Jordi Figueras, ara destinat a la parròquia de Sant Joan (Tarragona).

Tornaré a representar el paper de Pilats. Igual que ho faig des del primer dia. Aquell llunyà 1990. Ahir al vespre, en l’assaig general, vaig sentir una emoció especial. Va ser a l’escena que fem junts amb el Ricard Riembau -Jesús- i el Pau Ribas -soldat romà-.  Vaig notar tant l’estima del Ricard pel seu avi, Joan, que només feia cinc hores haviem acomiadat per sempre, que hi vam posar el millor que tenim per tal que sortís el més bé possible.

Els sentiments que comporta la Passió formen part de la nostra manera de formar part del poble. Els joves, la gent més gran al cor, els infants a l’entrada i sortida de l’espectacle, tots plegats fem comunitat.

Aquest es el gran secret de la Passió d’Albinyana. Si veniu avui al vespre a les 10 o demà a les 8 de la tarda, ho podreu comprovar.

Ahir diumenge vam tornar a viure a Les Peces una magnífica festa dels Tres Tombs.

Es van repartir més de 500 esmorzars, hi ha haver una setenta de carros de tot tipus (de pagès, senyorials, de passeig,) i prop de seixanta genets.

Era la setena edició d’una festa que té una ànima. : el Manolo Cordero i la seva muller, la Reme. Ell va ser qui la va crear, i qui la impulsa des del primer dia.

Amb la resta de gent de l’Associació dels Tres Tombs, aconsegueixin que cada any aquesta sigui una de les festes més importants del municipi.

Mirant el calendari dels Tres Tombs, la nostra festa a  Les Peces és proporcionalment una de les més importants de tot el calendari català. Ho demostra el fet que ahir van passejar pels carrers de les Peces, carros i cavalls arribats de tot el Penedès,  Cambrils, Salou, Badalona o la LLagosta, per posar exemple d’algunes procedències.

El que em satisfà més de la jornada és constatar que la gent arriba, participa i marxa molt contenta. Del tracte rebut, de l’ambient que es genera, de la simpatia de les dones que reparteixen l’esmorzar, del record de participació. De la solemnitat de la benedicció, que enguany va tornar a fer monsenyor Joan Marti i Alanis. De tot plegat.

Com dic a l’encapçalament: uns tres tombs rodons.

Ahir al matí Albinyana va viure la I Xatonada Popular. Organitzada per el recentment creat GAG Grup albinyanenc Gastronòmic, hi va haver força ambient.  Bona participació en el concurs de mestres, en l’exhibició infantil i de públic.  

Entre els guanyadors una albinyanenca, la Begoña García. Ella és nascuda al País Basc però arrelada a casa nostra.  Em va agradar molt la definició que l’spiker de la jornada, l’Hermini Caballero, va fer del xató albinyanenc: és el “xató de muntanya”.

Felicito cordiament a tots els que l’han fet possible aquesta I edició.

 Ara, tots plegats  tenim una nota cita  aquest  diumenge al matí  a les Peces amb els tradicionals  3 Tombs.