Fa sis anys, l’arquebisbe i bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí i Alanis una vegada acabada la seva estada de 32 anys al bisbat pirinec, va decidir venir a viure al municipi d’Albinyana. Ho va fer a la rectoria de les Peces. Hi va ajudar molt el fet de ser padrí de mossèn Jordi Figueres, aleshores rector del nostre municipi, avui al capdavant de la parròquia de Sant Joan a Tarragona.
Avui hem viscut l’estrena de la primer bèstia de foc del municipi d’Albinyana: el Nyctalus Albinyanensis. .
Felicito sincerament als impulsors, per la il·lusió que hi han posat per fer realitat aquest projecte.
El bateig ha estat molt bonic, intens i apasionant. Avui hem escrit una nova pàgina per a la història local. Una pàgina, senzillament, bestial.
quim
Segueixo el relat del bon amic Manel Bofarull, dels fets ocorreguts arran de l’entrada de les tropes franquistes a Albinyana, tal dia com avui de fa 70 anys.
“El matí del dia 20, una trentena de soldats republicans s’asseien al Sagrat per menjar davant de ca la Marina, on els subministraven oli. En aquest punt, d’onze a dotze del migdia, de la banda de l’ermita davallen cridant i disparant els atacans. Baixen per la Costa i la Canal.
Els republicans fugen cridant, els uns Davallada avall; els altres brunzint pels carrers de la plaça Vella i de l’Església, i altres saltants pels horts.
Hi hagué una escampadissa de republicans morts. Un capitá dels atacans els volia cremar, però l’Ajuntament els féu saber que al poble hi havia dos cementiris i, a més, el de les Peces, Els albinyanencs van fer una rasa al cementiri vell, des de la porta enllà, a uns dos metres del marge, i allí els van enterrar.
Els carregaven en carros de veïns del poble, que arrossegaven cavalls i matxos. Posaven postissos als carros per ampliar-ne la cabuda, i tot era ple: sortia un braç, una cama, amb els sotracs es gronxaven sinistrament…”
Avui he pensat molt en aquell dia negre de la nostra història local. I de bon matí he mirat la fossa comuna del cementiri vell on hi reposen aquests anònims soldats.
El deure és no oblidar mai. I també evitar repetir la història en qualsevol altre indret del món.
quim
Demà farà 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes al nostre municipi.
Aquí hi ha un relat dels fets esdevinguts aquells dies. Repaso el dia abans, gràcies als testimonis recollits per diversos historiadors locals.
La nit del 19 al 20 de gener de 1939, venint de ponent, arriben a l’ermita de Sant Antoni els membres de l’exèrcit nacional. Sembla que els ermitans havien donar alberg a un soldat republicà desertor que , en fer acte de prèsència els intrusos, surt, diuen, uniformat, braços enalire, juntament amb el fill de l’ermità. “!Son rojos!” crident els moros, i maten a trets els dos joves. Aquella nit les altures d’Albinyana ja eren ocupades pels “nacionals”, i en Zep (Josep Sanahuja Vidal,), que tenia 72 anys la passà plorant davant dels dos cadàvers.
Ara que veíem l’enrenou de Gaza, podem refelxionar en el que passava a casa nostra, fa només 70 anys.
quim
Des de fa uns mesos tinc una web on només parlo d’Albinyana.
http://comhoveig.blogspot.com/
Us animo a entrar-hi.
quim
La notícia publicada avui de subhasta d’uns lots d’animals d’Aqualeón per part de la Generalitat ha fet disparar l’alarma a molts veïns i treballadors sobre que passarà amb el parc.
En el año 1993, la Generalitat de Catalunya firmó un convenio con Aspro Ocio, el nuevo propietario de Aqualeon, pasando a ser éste el depositario de unos animales que la Generalitat tenía en guardia y custodia, por decisión judicial.La Generalitat de Catalunya, como propietaria de los animales que depositó en Aqualeon, convoca ahora una subasta según publica en el DOGC Núm. 5224-29.9.2008.La dirección de Aqualeon quiere manifestar al respecto lo siguiente:
Director Aqualeon
Davant d’aixó, podem estar tranquils per temps. Aqualeón no s’en va ni tanca portes
Aquest divendres alguns mitjans escrits del Baix Penedès recollien una informació sobre els efectes de la crisi al consistori albinyanenc.
Crec que caldrà preveure una reducció de despeses en el proper pressupost. Redefinir el calendari de les inversions locals previstes. I, a la vegada, no deixar de reivindicar un millor finançament pel món local. Al nostre municipi, per exemple, hem previst ajornar per millors temps construir una pasarel·la peatonal entre les dues Bonaterres o fer un camp de futbol set amb gespa al poliesportiu.
Considero que hi ha marge per arribar a trobar més recursos pels ajuntaments. I a part de les propostes que fan l’ACM i la FMC davant de la Generalitat perquè les presenti al govern central (ex: permetre l’augment de l’endeutament o descomptar l’IVA de les inversions, entre d’altres) jo inclouria un tractament reduït en els quotes de seguretat social dels treballadors públics i una rebaixa en la factura energètica dels ajuntaments per part de les companyies subministradores.
Pivotar el funcionament dels ajuntaments a cavall del cicle econòmic és un desastre. Quan baixen els ingressos, com passa ara, les coses grinyolen.
En converses informals, m’han fet arribar alguns alcaldes de zona costanera la dificultat d’aquest final de mes per pagar les nòmines i la paga doble de Nadal alguns dirigents ja hem comenten que no saben com fer-hi front.
I la crisi real, en la meva opinió, només s’apunta. Vindràn temps pitjors.
Calen mesures dràstiques. Algunes impopulars. I parlar clar, perquè amb subterfugis per dissimular la realitat no anirem enlloc.
quim
Ahir, com cada any, a 2/4 de 10 del matí ens vam aplegar al cementiri vell d’Albinyana, per retre homenatge a les víctimes de la guerra civil. A totes les víctimes.
I ho vam fer amb ofrenes florals, la presència de la nostra polícia, amb la música del Cant dels Ocells i el cant plegats del Segadors.
Destaco del parlament que vaig fer aquests fragments:
Aquest any la diada té moltes particularitats. Des de la celebració del centenari de l’estelada, fins a la comprovació de que hi ha unitat política en la demanda d’un nou finançament per Catalunya que posi fi a l’espoli que patim.
A maig matí, esmorçar amb la gent gran de les Peces i a la tarda-vespre, fins que la pluja va fer retornar la gent cap a casa, més d’un miler d’ànimes vam anar fins al polisportiu d’Albinyana per tal de participar a la tradicional botifarrada popular.
Un any més la Diada ha posar en evidència el sentiment de catalanitat que niua en el nostre municipi.
D’aquesta festa major albinyanenca recordáré alguns moments, durant força temps.
No poder fer castells després del bon pregó que ens va oferir el Josep Maria Guitart, ni viure el concert de rock, ni el ball de dissabte per culpa de la pluja feia anys que no ho veíem.
El que sí recordaré es veure tot el jovent local treballant amb il·lusió per un projecte concret: fer realitat el Nyctalus (un rat penat) de foc.
Les ganes que han posat durant tota la festa major per donar un bon servei a tots els actes i la pinya total entre tot el jovent per portar a terme la seva bestia de foc és, al meu entendre, la imatge de la Festa Major 2008.
Les samarretes negres amb el “Ja s’acosta” han visualitzat el que, estic segur, passarà: El Nyctalus es passejarà pels nostres carrers l’any vinent.
Tinc en la meva condició de responsable públic, moments on em sento molt orgullós de poder servir a la nostra comunitat. Molts moments d’aquestos els he viscut des de divendres al vespre amb l’exemple donat pels joves on en aquesta festa major ens han donat moltes dosis de la millor vitamina possible per pensar que conceptes com l’esforç, la solidaritat, la confiança i l’estima a una terra i a les seves tradicions tenen molt de futur a casa nostra.
quim
Avui divendres encetem la festa grossa d’Albinyana. Com cada any ho farem amb el pregó, que en aquesta ocasió anirà a càrrec del bon amic Josep Maria Guitart. El Josep Maria és un puntal en moltes de les manifestacions culturals del poble. Dirigeix des del primer dia la coral de la Passió, va composar l’any 2002 la sardana dedicada a Albinyana i sempre está a punt per col·laborar en el que se li demana.
Amb el pregó, com sempre gralles -enguany la cercavila la faran el grup local que vam estrenar l’any passat- i després castells amb els Nens del Vendrell i els Nois de la Torre. I per acabar el dia el concert jove. El cartell d’enguany té un component folk claríssim amb Baeturia i la Carrau, per acabar amb un revival dels grans temes rockeros amb el grup Zapping.
I dissabte, els actes centrals amb processó, la solemne missa, les matinades, el ball, les sardanes i l’espectacle infantil. Per diumenge el tradicional concurs de pintura més activitats pels menuts i més ball. I dilluns per arrodonir la festa, la cursa popular, el sopar a la Societat i l’esperada cantada d’havaneres a la Plaça Major, enguany amb el grup Port Vell.
La nostra festa té components de tradició i de modernitat. La present edició els joves s’encarregaran de les barres del concert i del ball per tal de recollir fons per la primera bestia de foc del municipi: el Nictalus (o rat penat) que espero veure tirant foc a la festa major de l’any vinent.
Si ens voleu acompanyar sereu ben rebuts.
