VISIONS PERSONALS

Aquest cap de setmana ha estat el primer cap de setmana de festa major al nostre municipi.

Magnífica organització de la festa major de Bonaterra II, on cal felicitar als joves. També molt bé els cuiners del “cochinillo” que s’ha convertit en un dels millors actes de l’estiu. I molt bona feina de la tripleta de regidores de l’actual govern municipal. Moltes gràcies per la bona tasca.

Bones sensacions també al sopar pro obres de l’església de Les Peces de dissabte al vespre, amb l’assistència del bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí i Alanis i de mossèn Ignasi Cabré.

I avui diumenge una molt bona festa del batre a Cabra del Camp, on he compartit taula amb els regidors i l’amable alcalde  del poble, Andreu Farré, altres alcaldes de l’Alt Camp i Conca de Barberà, amb el líder sindical Pep Riera, i el cantautor i gastrònom Pere Tapias. Recuperar i mantenir aquesta festa de com es feien les tasques del camp els nostres pares i avis  anys enrera és tot  un encert. Després de vint anys, vaig veure les ganes de continuar de la gent de Cabra i vaig notar que com a poble han trobat amb el sembrar, segar i batre un element molt potent d’identitat col·lectiva.

Després de la festa, ara toquen uns dies de descans.

En aquesta setmana propera hi haurà moltes novetats, com per exemple canvis d’alcalde a Torredembarra i Duesaigües i més festes d’estiu al poble com el sopar dels amics del Carrer LLobregat.

D’aixó i d’altres coses us en parlaré el proper diumenge. De moment, descansarem durant una setmaneta.

Bon estiu.

quim

Ahir i avui dissabte he notat intensament el perfum de la Festa Major.

Ahir, a Bràfim, on vaig tenir l’honor de ser el pregoner de la festa grossa d’aquest municipi de l’Alt Camp.  Acompanyat de l’alcalde, el bon amic Juanjo Raventós, vam gaudir de l’essència d’una festa tradicional. Amb un concert a la fresca després del pregó i amb un castell de focs per tancar els actes fins el ball de nit de cloenda dels actes del dia del patró.

En el pregó vaig reivindicar l’estima pel patrimoni cultural propi, per la nostra identitat i per la introducció del civisme com element garant de la necessària llibertat en tota activitat -també en una festa major- 

I avui, he tastat el tipisme de la festa major del Vendrell.

 A la Plaça Vella atapeïda de gent, he escoltat els versos directes i corrosius dels Diables i he gaudit de la bona actuació castellera dels Nens del Vendrell, que han arrodonit un 5 de 7, una torre de 7 i un 4 de set amb el pilar. Bon ambient, calor i moltes ganes de fer festa.

Aixó es l’ambient de festa. Un perfum característic que no hem d’abandonar mai.

quim

Una bona amiga, la Montse, em va enviar fa uns dies un correu. Avui hi he pensat desprès de que la ministra d’”Igualdad”, Bibiana Aído hagi provocat un enrrenou amb el seu “miembra”.

El correu de la Montse, m’explicava que quan en castellà  diuen ‘perro viejo’ i ‘mosquita muerta’ nosaltres diem ‘gat vell’ i ‘gata maula’.

 La sort màxima de la rifa és un masculí ‘el gordo’, allà, i un femení, ‘la grossa’, aquí.

 De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui ‘Virgen’ i nosaltres que sigui ‘Mare de Déu’
Ells paguen ‘impuestos’, que ve d”imponer’, i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’. Ells són desvergonyits  del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que usen uns “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents catalans, són, només, uns “poca-vergonyes”.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ‘madera’ quan nosaltres toquem ‘ferro’.
 Allà celebren cada any les ‘Navidades’ mentre que aquí amb un sol ’Nadal’ anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un ‘bon dia’ i una ‘bona nit’ cada
 vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días’ i ’buenas noches’ diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot, “dar besos, abrazos, pena, paseos … ” mentre que
als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets ‘fer petons, abraçades, pena, un tomb…’. Allà diuen ‘¡oiga!’ quan aquí filem mes prim amb un ‘escolti!’ Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen ‘morenos’ i nosaltres ‘rossos’, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen,  vulgarment, ‘almeja’ i aquí ‘figa’, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells “hablan” -i fan!- aquí ‘enraonem’, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú ’adiestran’ i aquí ‘ensinistrem’.

La llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no
 únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

La Montse s’ho ha currat. Oi que sí?

Estem en campanya electoral.

Divendres va venir a Tarragona l’expresident Jordi Pujol.

Dissabte ho va fer l’expresident espanyol Felipe González.

L’un va parlar de l’aigua de l’Ebre, de l’Idiada, de la implantació de Down, dels polígons industrials, de Port Aventura, de l’edifici del Banc d’Espanya a la Rambla de Tarragona, i de la façana marítima.

L’altre d’Espanya. De la seva época: els 80. I va dir que era l’época en que més es va invertir a Catalunya. Precisament per això fa pocs dies ha arribat l’AVE a Barcelona, només 15 anys més tard que a Sevilla. No va, pel que he llegit, parlar de cap tema concret del territori.

La visita de González és equiparable a la que fa el president americà Bush a les tropes de l’Irak. Arriba amb bitllet d’anada i tornada, fa una arenga i desprès desapareix.

I la diferència entre els dos expresidents és la mateixa que hi ha entre l’Orquestra Maravella i el Bruce Springteen

L’Orquestra torna a molts pobles cada any per la festa major. Fa concert, ballada de sardanes, i un lluit ball. Arriba a conèixer els topants i les dreceres de cada territori.  L’estrella del rock fa una gira, puja a l’escenari, canta i marxa. Però mai sap gaire cosa del territori  on va.

Això sí, els dos expresidents van demostrar que, com diu el disc del Miguel Rios, “los viejos rockeros nunca mueren”

quim

Fa uns dies vaig rebre per correu  l’Info Catalunya nº 13 que edita la Generalitat de Catalunya. Es el corresponent al Desembre’07 i venia acompanyat de la Guia de la Salut.

Sempre m’ha semblat molt bé informar a la població del que es fa o es preveu des de les administracions. Però no és del contingut que vull fer el comentari. Sinó de l’adreça del sobre.

Hi posa “JOAQUIM NIN BORREDA I ALTRES RESIDENTS EN AQUEST DOMICILI”.

No hi surt  el concepte de família.  Resulta que els que viuen amb mí, són a efectes del govern del meu país, uns residents que tinc a casa.

Doncs no. Ho lamento. M’agradaria que quan el govern de la Generalitat enviï una propaganda a qualsevol casa del país hi  posés el nom de tots els destinataris o bé que hi surti el concepte de família. Perquè a casa meva no hi tinc residents….agradi o no als actuals editors de l’Info Catalunya.

I si els hi fa angunia posar família, quan m’enviïn alguna informació adreçada a tots els de casa  que hi escriguin, tal com diu el diccionari ” Joaquim Nin i la unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat”.

O bé directament, “Joaquim Nin i els seus okupes”.

quim

Avui, Diada de Reis, s’acaba la disbauxa que començà fa just un mes amb la festa de la Constitució. En aquestes  quatre setmanes hi han passat sopars i dinars d’empresa i familiars ,  fer el Pessebre, anar a Missa del Gall, el Tió, els Sants Innocents, Campanades i ressaca de Cap d’any, euros llençats en loteries, i el darrer moment, els Tres Mags que no fallen mai.

Demà tornaran les cues a les carreteres, i amb el retorn -dimarts-  dels nens a l’escola  tot agafarà un ritual de normalitat.

El cicle festiu, però no té aturador. D’aquí 25 dies arriba el Carnaval. El darrer dia de gener, Dijous Gras. I dins la Cuaresma, més Carnaval:15 dies de campanya per a les eleccions del mes de març que prometen ser una subhasta sobre qui lligarà més gossos amb llangonisses.

quim

A Bellveí, llegeixo avui al Diari, que hi ha polèmica perquè es va penjar el dia dels Sants Innocents una llufa a la sala de plens. Es va posar en el lloc on hi havia d’anar col·locat el retrat del President Montilla.  Han sortit els defensors del partit de l’actual president de la Generalitat, dient que això no té nom, que es una falta de respecte…. Es crítica a l’alcalde perquè  fa una innocentada.

Mentrestant, dijous passat es va fer a TV3 una edició especial del Polònia amb una versió  dels Pastorets. El cardenal i arquebisbe de Barcelona després del programa emet un comunicat queixant-se de com es tracta el tema del naixement de Jesús. L’endemà al pobre cardenal li plouen crítiques per tot arreu, surt fins hi tot en portada del Periódico,  per haver gosat dir la seva sobre un tema de “teatre popular”.  Se’l crítica perqué opina. Inàudit!!!!

Ahir al migdia m’expliquen uns pares que estan disgutats amb l’escola de la seva filla de 7 anys. Va a un centre públic del Vendrell i entre els papers dels deures d’aquestes vacances hi havia un full que deia com era la màgia del “Caga Tió”. Sí, sí, tot ben explicadet destrossant la il·lusió dels nens i nenes d’aquella classe. Amb només 7 anys…

Aquesta es la societat que vivim avui.  A mi, particularment, no m’agrada.

Com pots veure he canviat de cara. El blog que tenia fins ara li ha passat el mateix que a les obres de l’AVE. Anava farcits d’esvorancs (vull dir spams), lent (com els embussos que hi ha abans d’entrar a BCN cada matí) i hem decidit amb el bon amic i millor informàtic, Òscar Pascual, fer un canvi radical.

I és el que cal fer a vegades. Tallar ras i curt amb el que va malament. A diferència del que passa amb el tàndem Maleni-Morlans.

Espero que m’acompanyeu amb la mateixa fidelitat que fins ara.

quim