VISIONS PERSONALS

Que les coses no van bé, crec que ja ho sabem tots.

Fins i tots aquells polítics que s’han passat mesos negant la crisi dient que només era “una dessacelaració de l’economia”. Ara la crua realitat els ha de fer baixar del núvol on s’havien instal·lat.

I és que les comarques de Tarragona han obtingut un “diploma olímpic” amb les dades de l’atur del mes d’agost.  La quarta provincia de l’estat espanyol en augment percentual del número d’aturats, només superada per València, Castelló i Girona.

Cada día, en el conjunt de les nostres comarques, hi ha 80 persones, sí sí, 80 persones que es recol·loquen a les llistes de l’atur. I aixó en el mes d’agost. Veure’m com seran les dades de final d’any.

Volem mesures concretes i reals. No fer volar coloms ni desviar l’atenció. La gent vol saber com ho farà el seu patró per pagar-li la nòmina, l’empresari vol saber si els ajuts arribaran a temps abans de tancar definitivament les portes del negoci, els mortals volem saber com pagar la hipoteca que s’enfila cada dia més…

La política no són declaracions. Ni mirar cap una altra banda. 

Ara més fets. I menys paraules. I tothom, dirigents polítics espanyols i catalans inclosos,  sabent que el temps que vivim és el de les vaques primes. Que les grasses ja s’han acabat. I pel que es veu trigaran a tornar.

quim

Ha quedat demostrat que el 9 d’agost no hi ha un nou sistema de finançament per Catalunya.

El PSOE es riu de l’Estatut. Tot i que és una llei votada a les Corts Espanyoles, i ratificada pel poble català.

No entenc gaire aixó de demanar noves propostes per negociar. El govern central ha d’afluixar la mosca, seguint la lletra del que diu el propi Estatut.

Al final, tindrà raó en Xavier Sala Martín, quan deia que calia enviar a Madrid els mossos d’esquadra en lloc de consellers d’economia. Perquè els mossos podrien fer complir la Llei.

Amb tot aquest tema del finançament, fins avui, ha quedat clar que “Si guanya Zapatero, Catalunya hi perd”.

ERC ha donat mostres evidents que creu amb la família.

I no ho dic perquè gestioni l’àrea de Acció Social del govern català. No és pas per això.

Ho demostra el vicepresident Josep Lluís Carod quan fa un decret i envia el seu germà Apel·les com “ambaixador” de la Generalitat a París. Aixó es demostar confiança. Primer els de casa.

Sí nois. Aquesta és la política de mans netes. Aquesta és la coherència.

Ja sabem que pel tripartit la família és el primer: Per exemples, tenim  el PSC que té de director general un germà d’un conseller 0 Iniciativa que té d’assessora de l’Oficina de Comunicació la filla del conseller Baltasar.(amb un sou de més de 60.000 €)

I després, uns quants  ens queixarem que la família està desatesa!!!

Per si havia dubtes ahir es van aclarir.

El secretari general d’ERC va dir ahir en la seva intervenció davant els congresistes del PSC que cal avalar el govern Tripartit.

Fa bé de dir-ho. Com més clars millor.  L’aposta d’ERC, entenc que es estratègica.  L’Esquerra d’avui només té una única missió: evitar que CiU governi enlloc i facilitar l’accés al poder del PSC. No en té cap altre, com es demostra.

ERC cal jutjar-la pel que diu, i també pel que no diu.

Per exemple que diu sobre l’aplicació de la tercera hora de castellà? O sobre la marxa d’Antoni Bassas de Catalunya Ràdio? o  sobre els números del Solbes?

Parlant de números  d’acord amb l’informe del Departament d’Economia de la Generalitat l’espoli fiscal que patim és de 2.000 € per persona i any.

Doncs, mira, si sóc solidari. Al meu municipi amb més de 2000 habitants, dels 2.000 € que no ens arriben i per tal de que no m’acusin d’insolidari, em sembla bé que entre la Generalitat i l’Estat s’entenguin i es reparteixin 1.500 €/habitants/any dels ciutadans albinyanencs . I que al municipi només ens retornin els 500 € restants.

Us imagineu. el que podría fer  si -cada any- el pressupost municipal tingués garantit un milió d’euros a raó de retornar-nos només 500 € dels 2000 que per habitant es pertoquen

Aixó sí que seria un bon acord de finançament!!!

quim

CDC ha debatut durant tot el cap de setmana sobre el futur del partit, sobre els problemes que té avui la gent -la crisi, el preu de la benzina, l’augment de les hipoteques i de l’atur, el medi ambient…- sobre la necessitat d’anar construïnt dia a dia la nostra nació, sobre la qualitat democràtica.

Hem fet molta feina i ben feta. Sense soroll mediàtic. Sense esgarrapades. Amb debats ordenats, amb civisme.

L’Artur Mas avui és més líder que ahir. No només del partit sinó del país. El seu discurs de clausura va ser impecable. Amb rigor. Amb dades, arguments i amb mà estesa. Cap a dins i cap enfora.

I dues darreres consideracions: el respecte a totes les formacions polítiques convidades que van rebre aplaudiments de cortesia i ni un xiulet en contra i la gratitut per la confiança que els delegats i delegades del Camp de Tarragona van fer a la proposta que continués encapçalant la Federació en els propers quatre anys. El 84,88% dels vots va dir Si a la llista que proposava.

Moltes gràcies a tots. La immensa majoria que ens va recolçar i també els que no ho van fer.  Tots tenim moltes ganes de treballar: pel projecte polític que representa CDC, pel model de societat que defensem  i pel nostre país. I això és el que, de veritat, compta.

La Convergència renovada està a punt. Retorna la il·lusió.

quim

Ahir vam fer a l’Hospitalet de l’Infant, el Congrés territorial conjunt del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre de Convergència.

En l’ ambient moltes ganes de fer bona feina. Al llarg de tota la jornada vam debatre pensant en com podem millorar el partit que ocupa la centralitat a la nostra demarcació.

Estem decidits a  obrir encara més la nostra força política a la societat d’aquestes comarques. Per això vam deixar clar que a casa nostra hi té cabuda tothom. El nostre càracter integrador, gens sectari, és el que es va demostrar en tots els debats.

Ni aquelarre com ERC ni gir al centre  com el PP ni veu pròpia a Madrid que és el que necessita el PSC . Per nosaltres el futur passa per més Convergència, més Democràtica i més Catalunya.

El nostre  Congrés va donar suport a un Manifest en un paràgraf dels quals s’hi diu:

“ Aquestes terres han patit, amb l’arribada del govern tripartit a la Generalitat, un excés de discurs estèril, molta gesticulació  i poca ambició nacional. Per redreçar això, CDC torna a ser, més que mai, font d’energia i pont d’esperança per a milers d’homes i dones que volen senzillament ser atesos com a ciutadans de primera. No volem més enganys com els que ens han venut amb el desplegament de la llei de dependència, la supressió dels peatges, les llistes d’espera a la sanitat, o aquí, a l’Hospitalet de l’Infant, amb el Centre d’Energies Renovables. “

 Sóm hereus d’un passat d’èxit i dipositaris d’un futur immens: el que nosaltres mateixos siguem capaços de construir.  Tenim ganes de desvetllar el país de l’ensopiment i la grisor actuals i anem per feina. Convergència no és una invenció sinó que respon a una realitat del país.També, com vam tornar a demostrar ahir,  al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. 

Ahir a la tarda hi va haver assemblea del Consorci d’Aigües de Tarragona. Avui ho reprodueixen tots els diaris.

Doncs bé, hi ha uns quants aspectes que em vam sobtar:

a) uns quants alcaldes (curiosament de les poblacions més grans del Camp de Tarragona) no van entrar per l’entrada principal del CAT on hi havia la Plataforma en Defensa de l’Ebre i rebiem a tothom que entrava amb una catifa de sal. Diuen que van ser avisats per entrar pel darrera. (suposo que perquè la televisió no filmes la protesta davant tant dignes autoritats)

b) Es va comentar que no es facilitava la informació als consorciats amb caràcter previ a les assemblees per por de que aquesta informació sigués filtrada a la premsa. Hi ha doncs, molt poca confiança cap als alcaldes i representants de les empreses (per cert la majoria no hi eren, però quasi totes van delegar el vot) que son qui sostenen el propi Consorci.

c) Al meu entendre no calia votar per enfrontar territoris. Tots els representants de  l’Ebre van votar contra la portada d’aigues a l’àrea meteropolitana. Era lògic. Mentre que al Camp de Tarragona hi va haver posicions de tota mena. Opino que només donant compte de que el CAT complia el Reial Decret aprovat per les Corts Espanyoles en casos excepcionals i urgents n’hi havia prou. I s’hagués estalviat una  votació nominal, que no va agradar a ningú.

d) Es volia convidar a empreses subministradores de fora de l’àmbit territorial de Tarragona a assistir a les assemblees del Consorci sense vot. Per sort, es va tancar aquesta possibilitat, i tot i que els diaris avui ho indiquen aquest acord no es va adoptar. Al CAT hi aniran els del CAT. I prou.

L’aigua és un bé estràtegic. Escàs. Necessari. Ningú ha de passar sed. I l’ús de boca ha d’estar garantit on sigui. Però les coses s’han de fer bé. No amb improvisació. No per pebrots. No per seguidisme. I crec que la responsabilitat també exigeix no dir amén a tot.

Començo pel Carod. 

Però quins pebrots que té I és que ahir no vaig poder evitar un rènec al llegir la versió de Carod sobre el tema de l’aigua quan afirma  que  hi ha una pinça entre el PSOE i CiU per resoldre el tema de la sequera i que passa per  desestabilitzar al govern català.

Però que no té memòria aquest senyor!!! Si va ser ell mateix qui va fer president de Catalunya a un senyor que es diu José Montilla i que s’asseu al comitè federal del PSOE.

El tema de l’aigua el gestiona -millor dit NO el gestiona- un conseller d’IC que no ha parat d’enganyar a tothom. I per demostrar-ho us convido a llegir un article de divendres passat a la Vanguardia on queda més que demostrat que al encara avui  conseller Francesc Baltasar si fos Pinotxo el nas li permetria arribar del Segre al Llobregat.

 Personalment estic en contra del trasvassament (o captació puntual, provisional i desmontable en  llengua “baltasariana”) del Segre. Us diré un motiu que no explica pràcticament ningú.

La qualitat de l’aigua de l’Ebre quan surt de l’Aragó queda sensiblemet millorada per l’aportació de cabals que arriben des del Segre. Si ara es fes el trasvassament cap a Barcelona, l’aportació del Segre que no arribaria a l’Ebre faria baixar  la qualitat de l’aigua que desprès va, un cop tractada a tot el litoral tarragoní. Des d’Amposta fins a Cunit. Només per aquest motiu entenc, que des de les comarques tarragonines ens hi hem d’oposar fermament.

Amb el tema de l’aigua queda clar que tothom és trasvassista. Perquè:

a) No rebutjar el minitrasvassament de l’Ebre és acceptar un transvassament.

b) Portar aigua del Roine també és un transvassament.

c) Portar aigua dels pous de Tarragona dins les mateixes canonades del CAT  per fer-la arribar al port i d’aquí amb vaixell cap a Barcelona també és un transvassament.

d) Connectar xarxes es fer transvassaments.( Del CAT a l’ATLL)

e) Portar aigua del Segre cap a Barcelona és un transvasamnt.

A veure si algú em pot dir quin partit hi ha avui a Catalunya que no defensi alguns d’aquestes opcions. Per tant diguem-ho clar i català: Tots som transvassistes

Tots sabeu que milito a Convergència Democràtica de Catalunya.

Diumenge vaig votar per la meva formació política. Ho vaig convençut de que som la força central de Catalunya. La que no inspira por. La que va pel camí del mig. La que no plantejar les campanyes entre “si tu no vas, ellos vuelven”, la que demana respecte.

I avui constatem, amb els resultats a la mà, que a l’estat espanyol l’únic nacionalisme que ha aguantat la forta embranzida de les eleccions Zapatero-Rajoy és el de CiU.

Sí, ja ho sé. Uns han guanyat molt clarament. Els socialistes, a casa nostra i a l’Estat. A ells moltes felicitats. Uns altres han augmentat en escons, els populars.  I molts han anat enrerra com els crancs.

I ara que hem de fer?.

Com va dir el nostre referent a Madrid, en Duran ”wait amb see”. Sense cap pressa.

I treballar. Molt i bé. Tenint present que només defensant el projecte i el programa serem creibles.

Per cert, a Madrid hi tindrem amics com el Jordi Jané o el Josep Maldonado. Ells, més la senadora cunitenca Judit Alberich, hauriem de vehicular totes les propostes que ens permetin trobar els recursos que aquest territori necessita.

quim

Avui es farà per televisió un nou debat entre ZP-MR.

Un debat que seria impensable plantejar-lo a Catalunya. Algú podría entendre un debat només entre les senyores Chacón y Nadal? Segurament no.

A Catalunya, com a societat plural hi ha altres forces. Per això els debats han de ser més amplis. Ja ho va demostrar TV3 divendres passat.  Perquè no hi ha cap demarcació catalana on el PSOE i el PP obtinguin tots els diputats o senadors que hi ha. A cada lloc, CiU i ERC i en alguna circumpscripció IC, obtenen prou suport per enviar a Madrid els seus representats.

És per això que lamento novament aquest nou debat ZP-MR. Només entre dos. És com si a Tarragona algú plantejes fer un debat entre el Sr. Vallès i el Sr. Ricomà. Caps de cartell socialistes i populars.

Em sembla que abans de poder veure un  debat d’aquestes característiqes, per la categoria i consideració que tinc els  caps de llista del PSC i del PP,  i per respecte al resultats obtinguts per CiU i ERC demanarien ambdòs la presència del Jordi Jané i del LLuís Aragonés.

No em puc creure que fessin un debat només entre la primera i la quarta força política al nostre territori.

Seria com si a la final de la Copa del Rei hi anés el guanyador d’una semifinal i el perdedor de l’altre.  

quim