Avui és Sant Jordi. Patró de Catalunya. Dia de llibres, roses i emocions. Hem d’aprofitar un dia que és únic, per la seva singularitat i pels valors que transmet.
Peró vull parlar-vos d’ahir. I del tema de l’aigua.
Vam haver-hi molta adrenalina concentrada a l’assemblea del CAT- Consorci d’Aigües de Tarragona. Allà és va fer un repàs del Reial Decret Llei signat pel president espanyol Rodriguez Zapatero i que permet portar aigua de l’Ebre fins a Barcelona.
Em va quedar la impressió que el Reial Decret té alguns paranys.
1) Diu que les mesures són provisionals i que s’acabaran quan estigui en “ple funcionament” la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però, que vol dir “ple funcionament”? Si, per exemple la dessaladora de Carboneras (Almeria) d’on portaran aigua amb vaixell fins a Barcelona encara avui no funciona “a ple rendiment” quan es considerara la del Prat que funciona tal i com diu el decret?
2) El text obre la porta a portar aigua a altres territoris. I aquí coincideixo amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre. L’aigua pot anar amunt i també avall, cap al Llevant.
3) El Reial Decret diu textualment “podrà portar aigua a Barcelona”. Esta escrit “Podrà”, i ho repeteixo “ podrà”. No obliga, per tant qui ha d’adoptar la decisió?
4) No cal projecte d’impacte ambiental.
5) Les obres es pagaran a càrrec de la disposició addicional de l’Estatut. Perquè aquesta connexió de xarxa entre CAT i ATLL (Aigües Ter-Llobregat) cal pagar-la a càrrec de l’Estatut, i la resta d’obres de portada d’aigua al Baix Penedès, a la Conca de Barberà o al Baix Camp no?
6) En cap moment es va comunicar a alcaldes i a empreses que la nova canonada seria desmontada, tal i com el conseller Joan Saura havia anunciat.
7) El decret només parla de la sequera a la província de Barcelona. I la resta de Catalunya no té problemes de manca de pluges?
Són masses dubtes a un text que s’hauria de polir. Hi som a temps si tothom ho vol? Per cert, els abanderats de la participació resulta que imposen un decret sense opció a que es presentin al·legacions.
Aquesta és la realitat. I encara hi ha uns quants polítics que davant tot aixó, a Tarragona tenen la gosadia de presentar-se davant la premsa i fer una declaració de ser un “partit antitrasvasista”. Au va, que ja som grandets i no ens xumem el dit.
