Acompanyant al delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, i l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, vaig participar dimecres en la presentació de la guia “Recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit dels cementiris”.
Aquesta guia recull recomanacions per als ajuntaments en la seva condició de gestors dels cementiris davant la pluralitat de religions que conviuen a Catalunya. Hi ha en el document la normativa vigent relativa als drets de llibertat religiosa, de pensament i de consciència, en els aspectes relacionats amb el respecte a les creences religioses i a les conviccions en l’àmbit funerari. També una sèrie de fitxes que presenten de manera sintètica les característiques i les peticions principals de les diverses opcions religioses que poden afectar la gestió dels cementiris, el marc jurídic al qual s’han d’ajustar les pràctiques funeràries i que marca els límits dels drets de llibertat religiosa en aquest aspecte. I una sèrie de propostes d’actuació a partir de la constatació de les bones pràctiques existents.
En la meva intervenció vaig parlar de la necessitat de defensar els drets de tothom però també els deures. Sense imposicions de cap mena però reconeixent quines són les lleis, les normes, costums i tradicions del lloc d’acollida. “La laïcitat no vol dir combatre el fet religiós, Ans al contrari. La laïcitat implica reconèixer el dret de llibertat religiosa des de l’aconfessionalitat pública.” I així, crec que cal actuar. Sense imposar però sense amagar. Ni oblidant de manera volguda que la nostra és una societat amb profundes arrels cristianes -agradi més o menys.
Posted on February 11th, 2010 by Quim
Filed under: Uncategorized
La creu encara està a molts llocs, però ja més que cristià és un simbol que identifica un cementiri entre altres coses.