Aquest divendres alguns mitjans escrits del Baix Penedès recollien una informació sobre els efectes de la crisi al consistori albinyanenc.
Crec que caldrà preveure una reducció de despeses en el proper pressupost. Redefinir el calendari de les inversions locals previstes. I, a la vegada, no deixar de reivindicar un millor finançament pel món local. Al nostre municipi, per exemple, hem previst ajornar per millors temps construir una pasarel·la peatonal entre les dues Bonaterres o fer un camp de futbol set amb gespa al poliesportiu.
Considero que hi ha marge per arribar a trobar més recursos pels ajuntaments. I a part de les propostes que fan l’ACM i la FMC davant de la Generalitat perquè les presenti al govern central (ex: permetre l’augment de l’endeutament o descomptar l’IVA de les inversions, entre d’altres) jo inclouria un tractament reduït en els quotes de seguretat social dels treballadors públics i una rebaixa en la factura energètica dels ajuntaments per part de les companyies subministradores.
Pivotar el funcionament dels ajuntaments a cavall del cicle econòmic és un desastre. Quan baixen els ingressos, com passa ara, les coses grinyolen.
En converses informals, m’han fet arribar alguns alcaldes de zona costanera la dificultat d’aquest final de mes per pagar les nòmines i la paga doble de Nadal alguns dirigents ja hem comenten que no saben com fer-hi front.
I la crisi real, en la meva opinió, només s’apunta. Vindràn temps pitjors.
Calen mesures dràstiques. Algunes impopulars. I parlar clar, perquè amb subterfugis per dissimular la realitat no anirem enlloc.
quim
September 21st, 2008 at 19:22
Jo enlloc de reduïr les quotes de seguretat social dels treballadors públics, mesura tot sigui dit prou liberal i poc social, (i que hauria de ser aprovada per Llei a Madrid, cosa prou improbable), milloraria l’eficiència en el treball de molts funcionaris, evitar l’apalancament i l’anomenat “nínxol ambiental”, veure que les inversions que es fan són realment necessàries, reduir els sous de molts alcaldes -perquè no de la costa- que cobren molt per sobre del que es mereixen -i que tothom n’és conscient-, introduir les noves tecnologies a l’administració pública per agilitzar tràmits, i en definitiva millorar la gestió pública dels Ajuntaments.
Ara que els ingressos davallen, ara que hi ha crisi, és quan toca fer aquests canvis, quan cal ser eficients i estar cohesionats en millorar.
Pel que fa a la rebaixa energètica jo crec que cal que els Ajuntaments es mirin més el que gasten, ja que moltes vegades el consum és innecessari. Com per exemple, encenent faroles quan encara s’hi veu, o tenint equipaments públics que gasten una quantitat de watts de llum innecessària -ex: camps de futbol-.
Aquí deixo les meves propostes i opinions.
Salut, des de Llorenç.
September 22nd, 2008 at 17:05
una mesura bona: fora càrrecs de confiança de tot arreu. I que tothom penqui una mica més.
September 23rd, 2008 at 16:56
Ja s’acabat l’Ajuntament que tot ho soluciona. A partir d’ara cadascú que s’espabili i les beques poques i migrades. Un dels pilars de la nostra societat s’enfonsa cada dia més. A veure si la casa del proteccionisme oficial ens caurà a sobre i tots ens xafarem els dits.
September 25th, 2008 at 21:04
s’ha d’acabar amb l’actual sistema de finançament de les corporacions locals basat en el “totxo”.
September 25th, 2008 at 22:34
Hola Quim, ja sé que potser no és aquest el lloc adïent per aquest comentari.
No entenc gaire de temes econòmics i menys, municipals.
Era per agraïr el teu missatge d’ànim referent al mal tràngol familiar que hem passat.
La Teresa, la meva esposa, ja ha sortit de la gravetat i sembla que tot va cap a una recuperació inmediata.
De part d’ella, també, rep la gratitut i el tstimoni de satisfacció de veures recordada en aquesta situació tant greu.
Salut i endavant
Sincerament
J. Mèlich