Tots sabeu que milito a Convergència Democràtica de Catalunya.
Diumenge vaig votar per la meva formació política. Ho vaig convençut de que som la força central de Catalunya. La que no inspira por. La que va pel camí del mig. La que no plantejar les campanyes entre “si tu no vas, ellos vuelven”, la que demana respecte.
I avui constatem, amb els resultats a la mà, que a l’estat espanyol l’únic nacionalisme que ha aguantat la forta embranzida de les eleccions Zapatero-Rajoy és el de CiU.
Sí, ja ho sé. Uns han guanyat molt clarament. Els socialistes, a casa nostra i a l’Estat. A ells moltes felicitats. Uns altres han augmentat en escons, els populars. I molts han anat enrerra com els crancs.
I ara que hem de fer?.
Com va dir el nostre referent a Madrid, en Duran ”wait amb see”. Sense cap pressa.
I treballar. Molt i bé. Tenint present que només defensant el projecte i el programa serem creibles.
Per cert, a Madrid hi tindrem amics com el Jordi Jané o el Josep Maldonado. Ells, més la senadora cunitenca Judit Alberich, hauriem de vehicular totes les propostes que ens permetin trobar els recursos que aquest territori necessita.
quim
March 13th, 2008 at 14:07
Hi sou. Ara treballeu per allo que heu predicat.
March 14th, 2008 at 09:40
A Albinyana heu fet un bon resultat. Teniu una base electoral sólida.
March 24th, 2008 at 11:32
s’han salvat els mobles, però vistes les circumstàncies, es pot considerar una victòria. Ara a veure quin poder de decisió es té a Madrid en els pactes de govern