VISIONS PERSONALS

Fa uns quants anys un bon amic va convidar al vermouth de Festa Major del seu poble a un parell de coneguts. Quan va anar a pagar es va adonar que no portava prou diners per fer front a la convidada. I sense posar-se vermell, va exclamar al cambrer:  paguen ells!!!

 Això és el que fa el president del Govern espanyol amb moltes  de les seves propostes. Fixem-nos en uns quants  temes. L’aplicació de la Llei de Dependència. És cert que aquesta LLei dona drets subjectius a molta gent necessitada. Però, renoi, qui paga al final la festa?. Doncs d’entrada ara mateix els catalans via la Generalitat paguen més de 3 euros per cada euro que aporta l’Estat per fer front als casos necessitats  i els ajuntaments, que en principi no havien de fer-se càrrec de res, perquè Madrid havia de fer la integra la dotació económica que suposava l’aplicació de la Llei, ara veuen com també han d’assumir una bona part del cost de les prestacions que reben els beneficiaris atesos. Com dic al títol, Jo invito, tu pagues.I sobre la bonificació per la compra de vehicles ha passat tres quarts del mateix. Zapatero s’afanya al faristol del Congrés dels Diputats a dir que qui es compri un vehicle tindrà un descompte de 2.000 €. I oh, sorpresa: 1000 euros els ha d’aportar el fabricant del cotxe, 500 euros dels fons de la comunitat autónoma  ( que no en sabia res d’aquesta mesura) i els 500 restants l’Estat.

 

L’aplicació del nou sistema de  finançament per a Catalunya que marca l’Estatut. Diuen cada dia els diaris i les ràdios que hi ha negociacions entre el govern d’allà i el d’aquí i que abans de tancar el mes de juliol tot estarà dat i beneït. Caram. Quina rapidesa, no? Si el mateix Estatut marcava la data del 9 d’agost com a termini màxim per a tenir nou finançament. Sï, sí  el 9 d’agost, però de l’any passat.  I que negocien?  si es pot saber?. L’únic que cal fer es complir el que diu l’Estatut que la majoria va votar a favor. Si ja es va discutir durant molts mesos quin era el sistema de càlcul dels dinets que ens han de tornar. Si va passar el pobrer Estatut pel ribot  del Congrés del Diputats i el van deixar més net que una patena. Ara, doncs que esperem? Ves per on, durant un any s’han estalviat uns quants milers de milions d’euros. I és que pels catalans, ells -sempre-conviden i nosaltres –com sempre- paguem.

 

Quim Nin

Posted on May 20th, 2009 by Quim
Filed under: Una mica d'aquí, d'allà, de tot arreu