L’editorial conjunta dels diaris catalans, on també hi era la del Diari de Tarragona, en defensa de Catalunya ha estat la glopada necessària per fer-nos créixer l’autoestima com a país. Ens ha mostrat allò que sovint els polítics oblidem: en la reivindicació de la dignitat, com a nació, no hi caben les arestes. Difícilment podríem haver trobat tots plegats una manera més contundent d’explicar interna i externament quin estat d’opinió vivim avui a Catalunya davant un fet que és inèdit en l’actual democràcia: que el Tribunal Constitucional jutgi -pel que sembla amb ganes d’emasculació- allò que els ciutadans ja han avalat a les urnes, després de passar pel Parlament de Catalunya, el Congrés i el Senat. Més enllà d’afirmar l’adhesió total al contingut expressat a l’editorial i destacar que el dilema real que tenim al davant és avanç o retrocés, no podem més que felicitar als impulsors de la iniciativa.Que els dotze diaris catalans que podem trobar al quiosc expliquin de la mateixa manera quina és la visió que té la societat catalana -on s’inclou el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre- és més enllà d’aclaridora una recepta infal·lible per conjurar els perills presents. El gest que ens diuen els mitjans traspua unitat. I unitat és la sortida necessària per plantar cara i donar la resposta adequada si les tisores dels magistrats volen convertir les passades de ribot i les grapejades que ha tingut l’Estatut aprovat pel nostre Parlament el 30 de setembre del 2005 en un text sense substància ni virtut.Ens estimem aquest país. Per això defensem la llengua pròpia, la història viscuda i la pluralitat de la nostra societat. No volem ni podem renunciar a ser com som. Senzillament, reclamem dignitat. La mereixem i ningú ens la pot retallar.
Posted on November 26th, 2009 by Quim
Filed under: Política de casa nostra
El text sembla d’una correcció impecable, gairebé brillant. La referència a Solidaritat Catalana, en el centenari de la seva defunció també és un encert.
Des d’un punt de vista independentista el millor seria una sentència “hispano-espanyola”. L’estatut del 30 de setembre podia valer la pena. Aquest no.
Tanmateix planteja un debat difícil: recolzem ara els autonomistes que duen 3 dècades bramant un estat plurinacional impossible (PSOE i CiU) o tirem pel dret i ho aprofitem per deixar al descobert la inviabilitat de l’autonomisme?.
Hello; Excellent post for me. Your post has valuable infos. I wish to has valuable posts like yours in my blog. How do you write these posts?
I think that is an interesting point, it made me think a bit. Thanks for sparking my thinking cap. Sometimes I get so much in a rut that I just feel like a record.
Thanks for one more awesome post. Keep rocking.