Tarda del 10 de juliol. Molta calor. Milers d’ànimes vingudes del Sud o del Nord, romanen apretades al cèntric Passeig de Gràcia barceloní i als carrers que hi conflueixen. Hi hem anat moguts per un fet ben senzill: volen ser el que som, ni més ni menys. I reclamem dignitat.
Tenim la força de la raó. Volem tenir dret a decidir,democràticament, el futur.
No acceptem la raó de la força. Rebutjem el bastó que ens vol fer entrar dins una vestit constitucional que no hi té cap màniga reservada al fet diferencial. Ni resignació ni retorn al passat.
L’adreçador per on hem d’anar, ens diuen, que és “la indisoluble unidad”. Ens volen muts i a la gàbia.
Davant aquest panorama, que cal fer?. D’entrada, desar els lliris al racó més amagat de les calaixeres. S’ha acabat aixó d’anar amb la flor a la mà. Després, convindrà cercar camins transitables per a una gran majoria. No ensopegar amb els brams inflamats de profetes que fan bona la dita: “arrencada de cavall i parada de burro”. I anar poc a poc i amb bona lletra.
L’Estatut votat el 2006 en referèndum, en principi, havia de ser l’eina per regular les relacions entre l’estat espanyol i Catalunya. Ara, després de més de 800 folis de verinosa sentència d’un Tribunal caducat, el pacte ratificat pel poble s’ha enviat a pastar fang.
Aquí el més important és el benestar de les persones. I aixó passa per gestionar els recursos econòmics que ara es transfereixen a doll i ens els retornen gota a gota.
La gent normal ja ha fet la feina. Ho va fer amb la seva presència a la manifestació més important dels últims anys. Ha dit, sense embuts, que cal escriure pàgines noves si les velles ja no ens serveixen. I esperen que hagi arribat l’hora dels polítics. De lideratges que llegeixin bé els moviments dels temps presents i mostrin l’avenir amb claretat. Que escoltin la veu de la ciutadania i mostrin el full de ruta a seguir. Per alguns manaires, s’ha acabat el temps de marejar la perdiu.
Posted on July 12th, 2010 by Quim
Filed under: Política de casa nostra
NOBama!