VISIONS PERSONALS

Aquest matí el PSOE ha aprovat únicament amb els seus vots la retallada del sou dels funcionaris i la congelació de les pensions.  Una mesura, aquesta darrera, molt injustaZapatero no ha tingut cap grup polític més al costat. Hi ha hagut tres abstencions: la de CiU, Coalició Canària i la Unión del Pueblo Navarro. La resta de grups, en contra. La situació necessita responsabilitat. Els motius de la decisió dels diputats convergents la explicada brillantment, Duran i Lleida.  Aquí hi ha un resum d’aquesta arriscada abstenció:

• Avui es jugava evitar que l’Estat espanyol hagués de pagar un  preu econòmic molt més alt del que ja haurà de pagar.
•  De no haver-se aprovat el decret, demà els mercats haguessin castigat el deute espanyol i l’emissió de deute públic per part de l’Estat s’hagués complicat exponencialment.
• Si l’Estat espanyol no hagués aprovat avui aquest decret, la seva credibilitat hauria quedat molt tocada i se li hagués tancat l’aixeta del crèdit (ja mig tancada com a càstig per no haver fet els deures quan tocava), i l’Estat espanyol hauria pogut quedar en la mateixa situació que Grècia.
• Els mercats internacionals necessitaven confiança en el sentit que l’Estat tindrà prou capacitat per retornar els diners que se li estan deixant, amb els corresponents interessos.
• El que avui estava en joc és que l’Estat pogués seguir pagant fins al desembre les pensions i els sous dels treballadors públics. 

La mesura més injusta d’aquesta Decret és la congelació de les pensions. Contravé l’acord i les indicacions del Pacte de Toledo, que preveu que les pensions s’incrementaran d’acord amb el nivell del cost de la vida.  Caldrà lluitar per tal que l’any vinent aquesta mesura deixi d’existir. Tanmateix es un error com s’ha plantejar la rebaixa dels sous dels funcionaris. Si el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat s’haguessin ajustat el cinturó quan tocava i no haguessin fet créixer injustificadament les plantilles públiques i s’haguessin congelat els salaris de la funció pública, ara, segurament, no caldria reduir els salaris.

Com hem arribat a la situació d’avui? Per la incompetència i la frivolitat extrema del president del Govern espanyol. És Zapatero el que ens ha portat a aquesta situació de quasi col·lapse i amb la credibilitat trinxada. Per responsabilitat, Zapatero hauria de plegar i cedir la presidència a algú del PSOE amb credibilitat, perquè amb el Govern espanyol actual és impossible aguantar dos anys.Queden molts deures per fer: la reforma laboral,  la culminació de la reforma del sistema financer, garantir que hi hagi liquiditat per a les empreses i  creixement econòmic i que en conseqüència, hi hagi generació d’ocupació.Avui Duran i Lleida ha posat de manifest que si el Govern espanyol hagués impulsat un pacte d’estat a principi de legislatura tal i com se li demanava, ara potser no estaríem en la situació en la que estem. Per contra, Zapatero ha viscut durant molt temps de la festa derivada d’un model de creixement equivocat. L’Estat espanyol estava creixent per sobre de les seves possibilitats, creixent sobre peus de fang: construcció, demanda interior exagerada i dèficit exterior exagerat. Eren temps en què Zapatero presumia davant l’opinió pública d’haver superat Itàlia en PIB per càpita i d’estar a punt de superar França. Eren temps en què Zapatero presumia de ser l’estat europeu amb més quilòmetres d’alta velocitat i en què es van aprovar mesures inútils i enormement costoses com la deducció de 400 € universal.

Posted on May 27th, 2010 by Quim
Filed under: Política de casa nostra