Davant d’una moció de censura, un polític no pot perdre mai els nervis. Ni treure el fel per la boca. Perquè, agradi o no, aquesta situació té l’aval de la legislació vigent. És el mecanisme que permet relleus en els governs, si hi ha més vots a favor del canvi que de la continuïtat. Si els partits no volem que aixó passi sabem que l’únic camí és modificar la llei. I tots tenim als parlaments prou representats per, -si hi ha voluntat i ganes- canviar aquesta realitat d’avui. I sinó ho fem, doncs llavors, muts i a la gàbia. Ja sé que les mocions aparten, a vegades, els més votats del govern. Ho hem vist a Roda de Barà, Altafulla o la Pobla de Montornès per citar tres exemples recents, amb partits i protagonistes diferents. En tots aquestes situacions hem vist que s’ha obligat a presentar amb llum i taquigrafs quin són els promotors. Potser que en algun cas hagi passat per davant l’enemistat o les ganes de venjança per enderrocar el rival que l’interés per fer prevaldre l’interès general o l’estabilitat governamental. En totes aquestes mocions, però, no hem vist enganys ni dubtes. Tots han intentat justificar les raons – o no- i, apa, cap a votar. I en sortir de la sala de plens, la localitat ja té un nou alcalde o alcaldessa. Els municipis que viuen aquestes sotragades es tensionen. Els defensors o detractors dels que la promouen o la pateixen surten a defensar els seus amb debats encesos i acalorats. Que en poques setmanes s’esmortueixen i les aigues, desprès de la tempesta, tornen a ser manses i plàcides. Entenc com a més escandalós que aquestes mocions legals que hem vist darrerament, amagar durant una campanya electoral amb qui es pactarà desprès de les eleccions. Pensem per un moment en el cas dels partits que governen actualment la Generalitat. Si haguessin explicitat abans de votar que repetirien tripartit, haurien obtingut el mateix resultat? Si en lloc de predicar l’equidistància s’hagués dit, per part dels suposadament independentistes, que farien president del país a José Montilla haurien rebut el mateix suport? Es normal enviar a qui rep el suport majoritari a l’oposició? Els pactes de despatx, fets sense donar la cara i a les fosques, són millor que la moció de censura que permet la legislació? Pensem-hi.
Quim
Posted on October 13th, 2008 by Quim
Filed under: Política de casa nostra
La moció de censura és un mecanisme que no es pot eludir en el nostre sistema democràtic actual. Aquesta eina permet el canvi polític constructiu, ja que s’ha de presentar una alternativa política a la que regeix. Tal i com el planteges la moció a nivell local, on es produeixen situacions de discordància personal -enemistats…-, poc representatius de la ciutadania, t’he de dir que aquest fet ja es dóna a les mateixes Eleccions, per tant és un mal endèmic de l’actual democràcia local, i no pas fruit de les mocions de censura.
Al contrari, en casos de MOCIONS DE CENSURA és quan apareixen les nombroses irregularitats a les que ens tenen acostumats els actuals Ajuntaments, sobretot urbanístiques i d’interessos particulars (molts d’ells Convergents) com pot ser el cas de Roda de Barà.
Salut.
A Roda ha passat com a tot arreu. Moltes enveges per tant de temps de victories de CiU. Que quan només els hi falten una quinzena de vots falta temps per passar per damunt de la voluntat de la llista més votada.
parlant de pactes de despatx, sembla que va prenent forma la “successió” al primer lloc de les llistes de ciu al 2011 a Albinyana.