VISIONS PERSONALS

A Tarragona lliguen els gossos amb llonganisses. Ho dic perquè fa uns dies s’ha conegut que portar a Jhon Malkovich per commemorar el centenari del Teatre Metropol costarà més de tres-cents mil euros de curs legal.

Em sembla una quantitat estratosfèrica per la situació del moment. Clar que el Sr. Malkovich actuarà dos dies. I aixó compensa una mica la morterada que s’emportarà de la capital Patrimoni de la Humanitat.

El promotor, obviàment l’ajuntament, s’ha afanyat  dir que hi ha sponsors privats que ajudaran a finançar la portada de l’ínclit espectacle. I què? Com sí no hi haguessin causes més nobles i més nostrades on invertir els diners públics i privats davant la situació de migradesa de recursos que hi ha a tots els calaixos. Ves per on l’ajuntament tarragoní busca col·laboradors per finançar unes representacions que només podràn veure poc més de mil persones. Aixó sí, els que hi aniran,  podran dir orgullosos i cofois, “jo hi era”.

L’Evo Morales no se quina bestiesa va dir sobre el menjar pollastre. Es veu que a alguns manaires de la capital veguerial, sense patir els efectes perniciosos per la ingesta d’aus que va dir el president bolivià, els agrada fer propostes de vol gallinaci.

Que consti, que a mi Malkovich m’agrada. I molt. Però no discutim sobre la qualitat de l’actor sino sobre la pasta que costa . Clar que ben mira’t potser l’han portat només per  una questió de publicitat i snobisme. I aquí, sí que crec que l’han encertat de ple. L’actor, productor i director americà portarà a escena una obra que es títula “The infernal comedy”. I té raó. La seva vinguda a Tarragona ha esdevingut, sense adjectius, una veritable comedia.

Posted on April 26th, 2010 by Quim
Filed under: Les meves dèries | 3 Comments »

L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, acompanyat pel president de la Cambra de Comerç reusenca, Isaac Sanromà i del president del Centre de Lectura,   Jordi Agràs, va dir divendres passat, en la seva comparaixença al Parlament de Catalunya, que les capitals eren una rèmora del passat. Que reivindicar el concepte tradicional de capitalitat es seguir un model caduc .  Que fins ara, les capitals són sinònims de privilegis i que sempre han caigut des de dalt.

Ho va dir, just deu minuts després que l’alcalde de Tarragona, acompanyat per dos regidors del seu grup municipal, s’esgargamelles en dir que el nom Camp de Tarragona no genera consens i que cal que la nova vegueria es digui amb el nom de la capital, com passarà amb Girona o  LLeida.

El capitost tarragoni demanava obertament que el text legislatiu, quan s’aprovi, deixi clar quina serà la capital de la vegueria. Al cap d’una estona, el reusenc felicitava al govern per haver fet una obra d’orfebreria legislativa en incloure el concepte de seu institucional en lloc de capital.

Escoltant les dues intervencions vaig tenir clar que algú va moure els fils per no fer comparèixer l’un al costat de l’altre. Els discursos són antagònics. I hem va quedar molt clar que un dels dos no quedarà satisfet del resultat final del text que aprovarà el tripartit. El millor seria fer cas de la posició del president de la Diputació, Josep Poblet, que amb una argumentació de gran solidesa va dir que el millor era aturar el procés veguerial  per manca de consens i de diàleg, per les les presses amb la que s’està portant a terme la tramitació del projecte de llei, per ser  inviable jurídicament i constitucionalment, ja que requereix la modificació de diferents lleis orgàniques, que ha d’aprovar el Congrés dels Diputats i per la inoportunitat per aprovar-la en un moment en que hi ha d’altres prioritats.

A la sortida del Parlament em va quedar clar que qui s’emportarà el gat a l’aigua serà el plantejament reusenc. Més ben articulat, parlant d’un territori multipolar, de les àrees funcionals i de legitimes aspiracions. Estic convençut  que el text final anirà contra la voluntat de Tarragona, perquè el representant d’IC, Jaume Bosch, va deixar clar que donarà el suport del seu grup al concepte de seu institucional i al nom de Camp de Tarragona. I ja sabem qui té la paella pel mànec al Parlament.

Al final, potser sí que les capital seràn una rèmora del passat. Bé, només a les nostres terres. Perquè Barcelona ha estat, és i serà la capital de Catalunya.

Posted on March 27th, 2010 by Quim
Filed under: Política de casa nostra | No Comments »

La  recuperació de la vegetació dunar a la platja de Torredembarra i Creixell, un estudi per a la reducció de CO2 en el procés d’elaboració del vi, la millora i restauració de fonts i construccions singulars del Baix Penedès, o l’actuació al terme municipal de Salou de conservació i manteniment del bosc de la zona de la Penya Tallada i del camí del Terrer són algunes de les actuacions que es duran a terme al llarg de 2010 gràcies al conveni signat entre la Diputació de Tarragona i l’Obra Social de “La Caixa”.La inversió serà d’1,2 milions d’euros  i l’objectiu és promoure la inserció laboral de col·lectius en perill d’exclusió social i la gestió sostenible d’espais naturals a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.Vaig assistir a l’acte de presentació dels projectes acompanyant al president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet  i a la Delegada General de “la Caixa” a Tarragona, Empar Martínez i al també diputat i president de l’Organisme Autònom Desenvolupament Local, Joan Josep Malràs. Tots van manifestar la satisfacció per la il·lusió, a l’entusiasme i a la dedicació per part de totes les entitats que col·laboren en aquesta iniciativa. Es ben normal que la Diputació i “la Caixa” comparteixin objectius de servei al territori comú. Però la gran fortalesa de l’aliança que sorgeix d’aquest conveni de col·laboració que va arrencar el 2006 és a qui s’adreça i, a la vegada, a qui beneficia. Entitats que treballen amb persones que pateixen malalties mentals severes com l’Associació Aurora, la Fundació Privada Pere Mata  o amb gent amb discapacitats com  la Fundacio Onada, o el Centre Especial de Treball Ventall  inserit a la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell, o la Ginac de l’Alt Camp, o l’Associació de Pares de Minusvàlids del Baix Camp són benefeciaris directes d’aquesta voluntat real d’inserció laboral de col·lectius amb dificultats.  Aquest és el tresor i el mèrit d’aquesta col·laboració: el compromís amb la societat. I amb els més febles. Només l’any passat, gràcies a aquest conveni es va  facilitar la integració laboral de 94 persones amb dificultats especials per accedir al mercat laboral. Entre aquestes hi havia 29 persones que pateixen discapacitat psíquica, 17 persones amb malalties mentals severes, 15 dones en risc d’exclusió i 33 aturats de llarga durada.  Aquest és el camí. A vegades, com en aquest cas,  els fets no necessiten paraules.

Posted on March 8th, 2010 by Quim
Filed under: Una mica d'aquí, d'allà, de tot arreu | 1 Comment »

La Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals de la Generalitat ha acordat promoure durant l’any 2010 les següents commemoracions: · Any Maragall, 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort. · Any Jaume Vicens Vives, centenari del seu naixement i cinquantenari de la seva mort. · 600 anys de la mort de Martí l’Humà. · 850 anys de la Fundació de Santes Creus. · 500 anys del naixement de Sant Francesc de Borja. · Centenari del naixement de l’escriptor Màrius Torres. · Cinquantenari del “retrobament” entre Catalunya i l’Alguer.  A més continuen vigents les commemoracions aprovades en anys anteriors: o 200 anys de la Guerra del Francès o Any Albèniz (2009-2010)

Cap rastre del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. Aquest escripor considerat com el gran defensor de la llengua, apassionat pel país i per l’agermanment dels pobles, resta oblidat. L’oficialitat governant l’amaga.  Ara, un quart de segle després del seu traspàs encara podem dir que la pàtria roman pobra, bruta, trista i dissortada.  I malahuradament hem avançat poc, -molt poc- en l’objectiu que la gent sigui neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Posted on March 2nd, 2010 by Quim
Filed under: Les meves dèries | No Comments »

Acompanyant al delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté,  la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, i l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, vaig participar dimecres en la presentació de la guia “Recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit dels cementiris”.

Aquesta  guia recull recomanacions per als ajuntaments en la seva condició de gestors dels cementiris davant la pluralitat de religions que conviuen a Catalunya. Hi ha en el document  la normativa vigent relativa als drets de llibertat religiosa, de pensament i de consciència, en els aspectes relacionats amb el respecte a les creences religioses i a les conviccions en l’àmbit funerari. També una sèrie de fitxes que presenten de manera sintètica les característiques i les peticions principals de les diverses opcions religioses que poden afectar la gestió dels cementiris,  el marc jurídic al qual s’han d’ajustar les pràctiques funeràries i que marca els límits dels drets de llibertat religiosa en aquest aspecte. I una sèrie de propostes d’actuació a partir de la constatació de les bones pràctiques existents.  

En la meva intervenció vaig parlar de la necessitat de defensar els drets de tothom però també els deures. Sense imposicions de cap mena però reconeixent quines són les lleis, les normes, costums i tradicions del lloc d’acollida. “La laïcitat no vol dir combatre el fet religiós, Ans al contrari. La laïcitat implica reconèixer el dret de llibertat religiosa des de l’aconfessionalitat pública.”  I així, crec que cal actuar. Sense imposar però sense amagar. Ni oblidant de manera volguda que la nostra és una societat amb profundes arrels cristianes -agradi més o menys.

Posted on February 11th, 2010 by Quim
Filed under: Uncategorized | 1 Comment »