quimnin.info Tinc un blog on només parlo d’ Albinyana http://comhoveig.blogspot.com/

ELS SENSE CRISI

carnastoltes-en-crisi-19-01-09.jpg La crisi va per barris. N’estic segur. Aquestes darreres setmanes hem pogut veure als mitjans de comunicació decisions que  demostren que hi ha gent que es riu del mort i de qui el vetlla. Són els “sense crisi”. Remenen molts diners, però no els seus.

A Tarragona, ho hem pogut constatar en dues polèmiques decisions. La primera  la contractació per més de tres-cents mil euros de l’actor Jhon Malkovich per fer  un parell de representacions teatrals . I l’altra, l’intent de contractació a dit d’un gerent per l’àrea d’urbanisme municipal, amb un sou de més de cent-vint mil euros anuals.

Aquestes situacions es donen  en el mateix moment que la ciutat té més de deu mil persones sense ocupació. Moltes sense cap ingrés, subsistint gràcies a Càritas, menjadors col·lectius o xarxes familiars solidàries.

Aquesta manera d’actuar no és patrimoni únicament de Tarragona. Fixem-nos en Calafell.  Allí  hi conviuen assessors que cobren més que el president Zapatero i càrrecs de confiança a raó de cent mil euros l’any.   Fa pocs dies – potser per explicar aquesta situació- acaben de fitxar un cap de prema a raó de 76.000 euros l’any. Tot plegat, una mica immoral.

Aquestes aberracions fan que la distància entre la política i la ciutadania s’aixampli. La desafecció no la provoca només un tribunal a cinc-cents quilòmetres de distància o la gestió grisa d’un govern tripartit, sinó  aquestes decisions que només afavoreixen les menjadores i els estomàcs agraïts.

O es canvia aquesta dinàmica i es predica amb exemples més engrescadors i fiables o, al final, aixó te pinta d’acabar com la comèdia de Falset.

quim

LA COMEDIA DE MALKOVICH

john_malkovich_462658.jpgA Tarragona lliguen els gossos amb llonganisses. Ho dic perquè fa uns dies s’ha conegut que portar a Jhon Malkovich per commemorar el centenari del Teatre Metropol costarà més de tres-cents mil euros de curs legal.

Em sembla una quantitat estratosfèrica per la situació del moment. Clar que el Sr. Malkovich actuarà dos dies. I aixó compensa una mica la morterada que s’emportarà de la capital Patrimoni de la Humanitat.

El promotor, obviàment l’ajuntament, s’ha afanyat  dir que hi ha sponsors privats que ajudaran a finançar la portada de l’ínclit espectacle. I què? Com sí no hi haguessin causes més nobles i més nostrades on invertir els diners públics i privats davant la situació de migradesa de recursos que hi ha a tots els calaixos. Ves per on l’ajuntament tarragoní busca col·laboradors per finançar unes representacions que només podràn veure poc més de mil persones. Aixó sí, els que hi aniran,  podran dir orgullosos i cofois, “jo hi era”.

L’Evo Morales no se quina bestiesa va dir sobre el menjar pollastre. Es veu que a alguns manaires de la capital veguerial, sense patir els efectes perniciosos per la ingesta d’aus que va dir el president bolivià, els agrada fer propostes de vol gallinaci.

Que consti, que a mi Malkovich m’agrada. I molt. Però no discutim sobre la qualitat de l’actor sino sobre la pasta que costa . Clar que ben mira’t potser l’han portat només per  una questió de publicitat i snobisme. I aquí, sí que crec que l’han encertat de ple. L’actor, productor i director americà portarà a escena una obra que es títula “The infernal comedy”. I té raó. La seva vinguda a Tarragona ha esdevingut, sense adjectius, una veritable comedia.

“HUGUETFEST”

huguet.jpgLes declaracions sobre el “Saloufest” del conseller de l’àrea de turisme de la Generalitat de Catalunya, el republicà Josep Huguet, no em van estranyar gens. Tot el sector sap, perquè ho va viure en directe a la darrera Nit del Turisme, que aquest conseller no sap ni un borrall sobre aquest motor econòmic. Per aixó, quan va dir que a causa del “Saloufest”, la festa de fi de curs de milers d’universitaris anglesos a Salou, es podria retirar la qualificació de turisme familiar a la capital turística de la Costa Daurada, vaig tornar a constatar que a aquest conseller el càrrec li ve gran.

Com s’entén que després de vuit anys de celebració d’aquesta activitat ara, precisament enguany, tot siguin alarmes i clams?Que no era conseller l’Huguet els anys anteriors? Per què aquest conseller no  va dir res dels milers de portuguesos que, també en viatge de final de curs, eren a la Costa Brava, la mateixa setmana? És casual que tota la campanya contra Salou s’engegui a la Cadena Ser o a TV3? Volien fer mal al sector o en un clar intent de manipulació política anaven contra  l’alcalde i equip de govern actual?

Penso que hi ha una intencionalitat política clara en aquest cas.  Que els  representants de la Generalitat, que haurien de ser els primers a vetllar per tal que les destinacions turístiques catalanes, com Salou,  siguin cada vegada més reconegudes, s’hagin dedicat a criticar sense gaire fonament només evidencia que el país esta regit per alguns que no saben el que tenen entre mans.

El mal ja està fet. La imatge de la localitat ha quedat tacada.  Tots estem en contra del turisme de “sexe i borratxera” que no podem confondre mai amb el turisme de “sol i platja”.  Buscant sol i platja hi ha molta gent d’aquí  que va al Carib. D’altres el busquen i el troben  a les nostres terres. Que no ho oblidi mai el conseller Huguet, que en aquest cas ha pixat fora del test.

quim nin

LES CAPITALS SÓN RÈMORES DEL PASSAT?

noticiesintra_home_69d26c72faef7ee28e7fd0efd226761d17663.jpg

L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, acompanyat pel president de la Cambra de Comerç reusenca, Isaac Sanromà i del president del Centre de Lectura,   Jordi Agràs, va dir divendres passat, en la seva comparaixença al Parlament de Catalunya, que les capitals eren una rèmora del passat. Que reivindicar el concepte tradicional de capitalitat es seguir un model caduc .  Que fins ara, les capitals són sinònims de privilegis i que sempre han caigut des de dalt.

Ho va dir, just deu minuts després que l’alcalde de Tarragona, acompanyat per dos regidors del seu grup municipal, s’esgargamelles en dir que el nom Camp de Tarragona no genera consens i que cal que la nova vegueria es digui amb el nom de la capital, com passarà amb Girona o  LLeida.

El capitost tarragoni demanava obertament que el text legislatiu, quan s’aprovi, deixi clar quina serà la capital de la vegueria. Al cap d’una estona, el reusenc felicitava al govern per haver fet una obra d’orfebreria legislativa en incloure el concepte de seu institucional en lloc de capital.

Escoltant les dues intervencions vaig tenir clar que algú va moure els fils per no fer comparèixer l’un al costat de l’altre. Els discursos són antagònics. I hem va quedar molt clar que un dels dos no quedarà satisfet del resultat final del text que aprovarà el tripartit. El millor seria fer cas de la posició del president de la Diputació, Josep Poblet, que amb una argumentació de gran solidesa va dir que el millor era aturar el procés veguerial  per manca de consens i de diàleg, per les les presses amb la que s’està portant a terme la tramitació del projecte de llei, per ser  inviable jurídicament i constitucionalment, ja que requereix la modificació de diferents lleis orgàniques, que ha d’aprovar el Congrés dels Diputats i per la inoportunitat per aprovar-la en un moment en que hi ha d’altres prioritats.

A la sortida del Parlament em va quedar clar que qui s’emportarà el gat a l’aigua serà el plantejament reusenc. Més ben articulat, parlant d’un territori multipolar, de les àrees funcionals i de legitimes aspiracions. Estic convençut  que el text final anirà contra la voluntat de Tarragona, perquè el representant d’IC, Jaume Bosch, va deixar clar que donarà el suport del seu grup al concepte de seu institucional i al nom de Camp de Tarragona. I ja sabem qui té la paella pel mànec al Parlament.

Al final, potser sí que les capital seràn una rèmora del passat. Bé, només a les nostres terres. Perquè Barcelona ha estat, és i serà la capital de Catalunya.

LA JOVENTUT APÀTICA

jovenes-paro.jpg

A Holanda la taxa d’atur juvenil ronda el 8%. A Catalunya estem en ràtis que osci·la entre el 28% i el 39% en funció de la franja d’edat. Al país dels tulipans i del molins de vent    ens miren  sorpresos de les escandalòses xifres que tenim i de la normalitat amb la qual hi convivim.

En el darrer any, a Espanya l’atur dels joves ha pujat més de  13 punts. I encara hi ha una dada més dramàtica. Espanya és el segon país amb major taxa de joves que ni estudien ni treballen. L’anomenada generació ni- ni (ni estudi ni treball) són ja un 14% dels joves entre 16 i 24 anys. Més de vuit-cents mil.  Només Itàlia, amb un 18%, supera aquesta dada.

Els tancaments d’empreses -grans, mitjanes o petites-, els expedients temporals de regulació i els acomiadaments parcials no paren de fer crèixer aquestes xifres. Els joves són els més barats alhora d’enviar algú a l’atur. Per tant, són els primers que se’ls factura cap als Serveis d’Ocupació.Com podem demanar a aquest col·lectiu un projecte vital ple d’il·lusió? Quin projecte poden sommiar?Quina  vitalitat han de tenir després de mastegar la crua realitat?

Els nostres avis preguntaven als nèts: tú que vols ser de gran?.  Avui aquesta pregunta és, sovint, improcedent. Els joves del segle XXI tenen davant seu un futur que no els engresca No poden tenir una visió a llarg termini. La rutina diària i una apatia que no desapareixerà fàcilment, fa que avui bona part d’aquesta generació vegui que hauràn de viure en els propers anys amb un nivell de vida per sota dels seus pares.

Les respostes a la crisi actual no pot contruir-se d’esquena a aquesta situació.  On fins i tot, han desaparegut, els mileuristes.

quim

LA DIPUTACIÓ I “LA CAIXA”: EL COMPROMÍS AMB ELS MÉS FEBLES

noticiesintra_home_93b438a03af335a8e7f2a40057239a5917387.jpgLa  recuperació de la vegetació dunar a la platja de Torredembarra i Creixell, un estudi per a la reducció de CO2 en el procés d’elaboració del vi, la millora i restauració de fonts i construccions singulars del Baix Penedès, o l’actuació al terme municipal de Salou de conservació i manteniment del bosc de la zona de la Penya Tallada i del camí del Terrer són algunes de les actuacions que es duran a terme al llarg de 2010 gràcies al conveni signat entre la Diputació de Tarragona i l’Obra Social de “La Caixa”.La inversió serà d’1,2 milions d’euros  i l’objectiu és promoure la inserció laboral de col·lectius en perill d’exclusió social i la gestió sostenible d’espais naturals a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.Vaig assistir a l’acte de presentació dels projectes acompanyant al president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet  i a la Delegada General de “la Caixa” a Tarragona, Empar Martínez i al també diputat i president de l’Organisme Autònom Desenvolupament Local, Joan Josep Malràs. Tots van manifestar la satisfacció per la il·lusió, a l’entusiasme i a la dedicació per part de totes les entitats que col·laboren en aquesta iniciativa. Es ben normal que la Diputació i “la Caixa” comparteixin objectius de servei al territori comú. Però la gran fortalesa de l’aliança que sorgeix d’aquest conveni de col·laboració que va arrencar el 2006 és a qui s’adreça i, a la vegada, a qui beneficia. Entitats que treballen amb persones que pateixen malalties mentals severes com l’Associació Aurora, la Fundació Privada Pere Mata  o amb gent amb discapacitats com  la Fundacio Onada, o el Centre Especial de Treball Ventall  inserit a la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell, o la Ginac de l’Alt Camp, o l’Associació de Pares de Minusvàlids del Baix Camp són benefeciaris directes d’aquesta voluntat real d’inserció laboral de col·lectius amb dificultats.  Aquest és el tresor i el mèrit d’aquesta col·laboració: el compromís amb la societat. I amb els més febles. Només l’any passat, gràcies a aquest conveni es va  facilitar la integració laboral de 94 persones amb dificultats especials per accedir al mercat laboral. Entre aquestes hi havia 29 persones que pateixen discapacitat psíquica, 17 persones amb malalties mentals severes, 15 dones en risc d’exclusió i 33 aturats de llarga durada.  Aquest és el camí. A vegades, com en aquest cas,  els fets no necessiten paraules.

ESCOLTAR A LA GENT PER CONSTRUIR LA MILLOR ALTERNATIVA

25711_103430703021145_100000626465605_98900_7388743_n1.jpg

Dissabte al matí he estat a la Rambla Nova de Tarragona. He fet companyia al nostre cap de llista al Parlament, Josep Poblet, al vicepresident al Congrés dels Diputats, Jordi Jané i a bona part de la militància de Tarragona encapçalada pel Joan Aregio en una de les carpes que hem instal·lat a diferents indrets de la demarcació per recollir les propostes i les idees pel canvi polític que necessita Catalunya.

La experiència, que repetirem al llarg dels propers mesos, ha estat molt enriquidora.  La gent s’ apropa i ens explica que tenen  moltes ganes de girar full a l’etapa actual. Les experiències personals de com viuen la crisi, l’allargament de l’edat de jubilació o la futura pujada de l’IVA  són impactants i a la vegada  molt aclaridores de l’estat d’ànim general. Hi ha desconfiança cap a l’actual govern que consideren no aplica les eines adequades per a sortir de la dramàtica situació actual.

Els problemes reals de la gent contraposats als temes que actualment discuteix el Parlament de Catalunya, com  els toros o les vegueries, et fan adonar de la distància que hi ha entre la política i els administrats és abismal.

Per aixó som a peu de carrer. Per canviar l’estat de les coses. Encara què el canvi no serà ni vindrà només d’una determinada formació política. El canvi vindrà si  la gent sap que pot torna en confiar en polítics  com Artur Mas o Josep Poblet, que son seriosos, humils i eficients. Característiques que avui no tenen els responsables públics que hi ha a la Plaça de San Jaume. 

AMAGANT A ESPRIU.

espriu.jpgLa Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals de la Generalitat ha acordat promoure durant l’any 2010 les següents commemoracions: · Any Maragall, 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort. · Any Jaume Vicens Vives, centenari del seu naixement i cinquantenari de la seva mort. · 600 anys de la mort de Martí l’Humà. · 850 anys de la Fundació de Santes Creus. · 500 anys del naixement de Sant Francesc de Borja. · Centenari del naixement de l’escriptor Màrius Torres. · Cinquantenari del “retrobament” entre Catalunya i l’Alguer.  A més continuen vigents les commemoracions aprovades en anys anteriors: o 200 anys de la Guerra del Francès o Any Albèniz (2009-2010)

Cap rastre del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. Aquest escripor considerat com el gran defensor de la llengua, apassionat pel país i per l’agermanment dels pobles, resta oblidat. L’oficialitat governant l’amaga.  Ara, un quart de segle després del seu traspàs encara podem dir que la pàtria roman pobra, bruta, trista i dissortada.  I malahuradament hem avançat poc, -molt poc- en l’objectiu que la gent sigui neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA NO POT PERDRE PES

calcotada-valls-2010.jpg

El projecte de nova llei electoral se n’ha anat  a Can Pistraus. Ara ningú vol passar com a culpable d’aquest avortament. Però el que queda clar és que calia enviar aquest projecte a pastar fang si el resultat final era que les comarques de Tarragona i l’Ebre havien de tenir una menor representació al Parlament de Catalunya.

Aquesta és la mare dels ous. Qui hagués guanyat amb la nova normativa i qui hagués perdut?. Mentre el tripartit sencer apostava per augmentar encara més la proporcionalitat dels vots, des de CiU ens quedavem sols defensant la territorialitat dels vots. Per entendre-ho de manera senzilla, vol dir que LLeida no pot perdre 4 diputats dels que ara té, ni Girona dos ni Tarragona un, que era la proposta que socialistes, republicans i ecologistes plantejven com a encertada.

L’Estatut parla de combinar proporcionalitat i territorialitat. Però en cap lloc diu que una hagi de prevaldre sobre l’altra.  Per això, convé pensar en una clau territorial i evitar que qualsevol demarcació perdi pes en favor de Barcelona i les seves comarques. La nova llei requeria consens. I no deixar desamparades a les comarques de fora de la conurbació de Barcelona.

Els que volien augmentar el pes de Barcelona no diuen que la normativa electoral vigent té ja ara una proporcionalitat del 96%, una de les més altres de les que hi ha al conjunt de l’Estat espanyol. I el projece del tripartit encara la volia augmentar carregant la pèrdua a les tres demarcacions no barcelonines.
 

I és que els números no enganyen. A les comarques de Barcelona ara trien 85 dels 135 diputats que hi ha al Parlament de Catalunya,  17 a Girona, 15 a Lleida i 18 a la demarcació de Tarragona. Si no s’hagués defensat aquesta veu del territori, i el tripartit hagués fet arribar a bon port la seva idea trobariem que a Barcelona n’escollirien 93 repartits entre 83 de l’àmbit metropolità i 10 de les comarques centrals, a Girona en triarien 14, a LLeida 11 on hi ha inclosos els 3 del Pirineu i l’Aran i per Tarragona hi hauria 17 representants entre els 5 de les Terres de l’Ebre i els 12 de la vegueria del Camp de Tarragona. 

La tàctica de voler carregar el mort de la no aprovació de la llei a qui defensa el territori no colarà. Perquè des d’ara, aquí sabem qui posa a la balança la defensa d’aquestes terres i qui acluca els ulls i abaixa el cap per donar-ho tot a destins foranis.

quim nin

Diferents visions davant la mort

f8cb929b-ff01-4dba-8ccd-9be05de79588.jpg

Acompanyant al delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté,  la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, i l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, vaig participar dimecres en la presentació de la guia “Recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit dels cementiris”.

Aquesta  guia recull recomanacions per als ajuntaments en la seva condició de gestors dels cementiris davant la pluralitat de religions que conviuen a Catalunya. Hi ha en el document  la normativa vigent relativa als drets de llibertat religiosa, de pensament i de consciència, en els aspectes relacionats amb el respecte a les creences religioses i a les conviccions en l’àmbit funerari. També una sèrie de fitxes que presenten de manera sintètica les característiques i les peticions principals de les diverses opcions religioses que poden afectar la gestió dels cementiris,  el marc jurídic al qual s’han d’ajustar les pràctiques funeràries i que marca els límits dels drets de llibertat religiosa en aquest aspecte. I una sèrie de propostes d’actuació a partir de la constatació de les bones pràctiques existents.  

En la meva intervenció vaig parlar de la necessitat de defensar els drets de tothom però també els deures. Sense imposicions de cap mena però reconeixent quines són les lleis, les normes, costums i tradicions del lloc d’acollida. “La laïcitat no vol dir combatre el fet religiós, Ans al contrari. La laïcitat implica reconèixer el dret de llibertat religiosa des de l’aconfessionalitat pública.”  I així, crec que cal actuar. Sense imposar però sense amagar. Ni oblidant de manera volguda que la nostra és una societat amb profundes arrels cristianes -agradi més o menys.