He vist la victòria de la selecció espanyola. “la roja”. Una selecció que es campiona d’Europa amb només dos jugadors del Reial Madrid. I gràcies a l’aportació de Xavi (no Javier), Cesc , Puyol, Capdevila o Iniesta.
Estic content per la feina feta pel LLuís Aragonés (que fa uns quants anys va ser entrenador del Barça). Va soportar les crítiques per no convocar a Raül. Allò era una vergonya nacional. Avui els comentaristes de la Quatro ni n’han parlat d’aquesta encertada decisió de l’entrenador.
A la Societat del meu poble he vist els joves vestits amb la samarreta vermella, alguns fins i tot amb una bandera espanyola, cridaven per la selecció. I després els cohets han acabat de dibuixar quina era la sensació general.
Descobrir el país que tenim és sa. Veure la realitat i adonar-te de com és et permet treure les pròpies conclussions.
Si parlem només de futbol, no hi ha cap dubte. El millor equip de l’Eurocopa ha estat el del Casillas, Villa, i companyia.
I si parlem dels sentiments envers la selecció aquí ja no hi ha la mateixa unanimitat. Tot depèn de la passió que hi possis i del grau de patriotisme que tinguis.
quim
June 30th, 2008 at 09:12
Sense els catalans no passen de la primera ronda.
June 30th, 2008 at 16:06
Vulguis o no s’ha de reconèixer que la selecció espanyola, la nostra o no? ha fet un gran paper i han jugat com un gran equip sense estrelles i amb equip com ha de ser. No ens calen estrelles si tenim propostes coherents i ganes de fer-les.
June 30th, 2008 at 19:36
Vaig veure un tros de la final de la selecció constitucional.
En sentir els himnes al prinicpi, vaig tenir una terrible sensació:sonaven els dos mateixos himnes que havien presidit els grans actes feixistes de Franco a la Plaza de Oriente i els del Reichsparteitag nazi al vell Luitpoldhain de Nuremberg. Un calfred em va recórrer l’espinada. On és la memòria històrica europea? On és la sensibilitat democràtica?
June 30th, 2008 at 23:40
vull fer 2 comentaris,com a futbol chapo per espanya,i per un altre por, per a casa meva,per el meu pais catalunya,jo era a la plaça d´espanya a barcelona el diumenge per la nit.feia POOOORRRR
July 1st, 2008 at 21:55
Aquest tal Xavi (no Javier), va ser el que va cridar un eufóric VIVA ESPANYA!
si, ara ho recordo ho va cridar el Javier, aquell que juga al barça.
per mi, l’únic culé que és mereix el meu respecte com a català ell i català jo: Oleguer (ell sembla tenir clara la seva selecció)
July 2nd, 2008 at 08:58
Anaven tots carregats de Cruzcampo. Papopos i amb els ulls vidriosos.. En aquestes condicions es criden bestieses