La societat està cabrejada. I té raó. Portem masses setmanes parlant d’una política impregnada de diversos casos de corrupció, de riure’s del mort i de qui el vetlla, d’untar-se els dits sense pencar, de fotre ma a la caixa, de cares dures.
Tot aixó genera desafecció, o més ben dit, fàstic. I per acabar-ho d’ arrodonint es comenta que no n’hi ha un pam de net i -la sentència definitiva- que tots son iguals.
Doncs no. Per aquí no hi passo. La política és un mirall de la societat a la que serveix. En ella hi ha gent bona, mediocre i gent dolenta. Com a tots els àmbits de la societat.
Ja sé que en la política ha de prevaldre allò de la dona del Cèsar i l’honestedat. A vegades pel riu de la política hi ha aigua tèrbola que pot esdevenir fètida. Doncs, el que hem de fer és aclarir-la i tornar-la a potabilitzar.
Com es fa aixó?. Senzillament fixant-nos en els comportaments individuals. Posant l’accent en la gran immensa majoria de gent que dedica els millors anys de la seva vida a fer d’alcalde o regidor o regidora a milers i milers de pobles, perdent hores del seu temps només per un lloable esperit de servei pel bé comú. I fixant-nos també en els comportaments dels líders polítics, destriant els que assumeixen responsablement un full de ruta per guiar la societat i els que no tenen ni full, ni ruta, ni escrúpols.
Els que ens dediquem a la política hem de ser els primers a demanar joc net. Reivindicar el paper noble de l’art de governar. I anar per feina. I mica en mica recuperar el crèdit perdut. I sobretot, demanar que no ens fiquin a tots en el mateix sac. Perquè el camí més curt, pels populismes i pels “venedors de mantes embaucadors” és dir que “tots som iguals”.
quim nin
Posted on November 1st, 2009 by Quim
Filed under: Les meves dèries
Si, per pocs exquitxa la resta.
Sempre m’ha sabut greu que dintre del sac es fiqui a tothom. És un lleig costum crec que de totes les societats, “tots els moros son…, tots els sudaques son…, tots els peperos son…, tots…”.
Potser la solució a tot plegat seria més senzilla del que creiem… coneixement i donar a conèixer tot allò que ens és desconegut.
Si a una cosa desconeguda, per norma, sempre reaccionem amb atacs “… per si de cas”, doncs donem-la a conèixer com cal!, o no?.
I ara sortiran els polítics de torn, i negaran les evidències, buscaran excuses, judes negant-ho tot però no 3 vegades sinó 300, xoriços als que li han donat la creu sant jordi, alcaldes xoriços que fins fa quatre dies eren amics íntims i rebien premis per la seva gran honestitat. Els polítics s’aïllen de la societat, perquè la majoria no els representa, veuen en la política la única forma de progrés, robar, perquè d’altre manera no triomfarien. Aquells que ens han servit bé els enxufarem a la diputació, als ajuntaments amb càrrecs a dit com assessors, aquells que s’ho mereixen els fotarem als consells de les caixes, les quals amb la seva gran obra social i solidària embargaran més de 1000 vivendes al penedès. Aquests són els polítics, vetllant pels interessos dels que paguem, amb uns salaris mileuristes vers uns xoriços polítics que ens volen robar amb impostos europeus amb salaris de portugal, però els seus sí que són europeus, com aquests europarlamentaris que arriben als 7000 euros + dietes, però aquests són el reflex d’una societat, afectada per l’atur amb cues a les 7 del matí a la OTG del Vendrell, però ells ens representen, ells no pateixen l’atur. Fariseus absoluts. Però no tots són iguals, només l’u per mil dels polítics no són uns xoriços
Llista de càrrecs que té l’esposa del President de la Generalitat: – Regidora d’Urbanisme de L’Ajuntament de Sant Just Desvern. – 1ª Tinent d’Alcalde de L’Ajuntament de Sant Just Desvern. – Presidenta de PROMUSA. – Presidenta de PROECSA. – Gerent del Consorci de la Colonia Güell. – Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona. – Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona. – Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A. – Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària. – Consellera del Barri de la Mina. – Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona. – Consellera de La Caixa. – Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat. – Vocal del Consorci Sanitari Integral. – Vocal de la Fundació Caviga. – Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona. Quants diners cobra per cada càrrec?. En una democràcia normal per un polític, això hauria de ser públic, però a més, en una democràcia de veritat, la parella del màxim representant polític com és el President de la Generalitat, no hauria de treballar en política. És inconcebible com no ha dimitit de tots els seus càrrecs.
Jan, pels càrrecs públics tant sol pot cobrar un sou, el que vulgui, ella i qualsevol polític, però, tant sol un i aquest surt publicat al BOP o al DOGC. Pels càrrecs privats pot cobrar per tots els que vulgui si els hi volen pagar.
[...] Llegir text complet [...]
A duck may catch over misery but moldiness gait upon dissatisfaction
A impecunious man may always learn from a discoverer but instead fully discernment money
I know my personal brother thus effectively, he loves the jacket I wanted him for getting on Exhibit, consequently he’s planning to get that (: My partner and i should end up being a manner consultant
“Hello,I enjoy studying via your weblog, I desired to depart a little remark to assistance you and wish you a excellent continuation. Wishing you the very best of luck for all of your blogging efforts.”
5 Minute Membership Sites Bonus
hey,the best rapidshare search engine online.try it out!