Ahir diumenge al matí es van fer a l’Arboç els actes de commemoració del centenari del naixement de  l’abat Aureli M. Escarré.

Les activitats van consistir en una missa, amb el bisbe emèrit, Joan Martí Alanis, que va glossar a l’homilia la necessitat de no defallir en la lluita per la recerca de la llibertat, una ofrena floral al monument a l’abat per part d’institucions i entitats locals i una visita a la casa nadiua del fill il·lustre arbocenc.

Escarré va tenir la valentia d’oposar-se al règim franquista amb unes declaracions a Le Monde l’any 63. I ho va pagar car. Molt car. Amb l’exili i amb una malaltia que només cinc anys més tard li va causar la mort.

Ahir al migdia la seva neboda emocionada, ens explicava que familiarment va ser molt dur. Que l’Abat Escarré no va arribar a temps de poder disfrutar veíent que es podía comprar un diari escrit en català o amb la recuperació de les nostres institucions.

Escoltant-la em va fer l’efecte que massa sovint no ens aturem a valorar el que tenim. Ni ho considerem gaire: Per exemple, llegir en català o veure la televisió en la nostra llengua. O anar a veure cinema en el nostre idioma.

Per aquesta normalitat d’avui, ahir alguns ho van deixar tot. 

L’abat Escarré ens va deixar la seva empremta i el seu testimoniatge.

I és per aixó que, avui  encara, si hi ha algu de l’església catalana que aixeca la veu contra tanta infamia que sovint s’escampa des d’atalaies radiofòniques de la Conferència Episcopal, aquesta veu surt de Montserrat. 

Posted by Quim, filed under Una mica d'aquí, d'allà, de tot arreu. Date: April 21, 2008, 12:29 pm |

3 Responses

  1. Pere R. Says:

    Per cert,hi havia algun conseller de la Gene?

  2. P. Miquel X. Says:

    Un record molt evident d’aquella època ho portem molts a la cartera. Quanta gent coneixeu que es diuen Joan, Manel, Antoni i fins i tot Jordi?, però, pel motiu polític d’aquells temps al seu DNI en comptes d’això, fica Juan, Manuel, Antonio i Jorge.

  3. Miquel Says:

    És veritat que molts han lluitat perquè avui poguem celebrar Sant Jordi i ballar sardanes. Una cosa que sembla tan bàsica i que ha costat tant. Esperem continuar avançant endavant.

Leave a Comment

Your comment

You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

Please note: Comment moderation is enabled and may delay your comment. There is no need to resubmit your comment.