Entenem els valors com el conjunt de qualitats que fan que una persona o una cosa sigui preuada o bé com uns horitzonts de referència, tal com ho explica el doctor en filosofía Francesc Torralba, en molts dels seus llibres.
Penso que no ens podem adormir en la recuperació dels valors necessaris per avançar tant de forma individual com col·lectiva. A nivell personal ens convé retornar al rigor, la competència, i la humilitat i variar els hàbits de treball. Ser conscients de com som i intentar millorar a partir d’aquesta radiografía personal.
I a la vegada, hauríem de reforçar els veritables elements transmisors de valors com són la família, l’escola i els educadors informals. Tots ells ens poden ajudar a ser més competents.
Observo una realitat que no m’agrada. Al país o al poble, a les empreses o a les entitats. Sembla que ja ens estigui bé el viure en un món minimalista. O sigui, que ens conformem complint uns mínims. Fer el que toca i prou, tant en la feina, en les relació entre pares i fills o en el compromís social. Hem passat del nosaltres al jo. I tot esdevé relatiu.
Aquesta dolça decadència pot arribar a ser letal si no començem a tensar la corda i retornem a la consciència que fa uns anys imperava al país.
A la manca de valors hi hem d’afegir, com a perill, l’aiguabarreig multicultural que conviu pacíficament entre nosaltres i una determinada ideologia del “bonisme” que tot ho accepta.
Ens convé una reacció ràpida posant en valor el nostre espai nacional català- que vol dir prendre consciència de la nostra realitat i de la nostra memòria , de la nostra llengua o de la manera d’entendre les nostres tradicions- per no quedar diluïts enmig de la barreja.
Hi ha molta feina a fer, i no val a badar.
quim nin