Aquests dies he viscut novament la Setmana Santa al poble. I és que té tot el que ha de tenir. Una acurada representació la vigilia i el dia de Rams, “Pàgines de Passió”, la conservació del “Sal pas”, la processó -enguany amb vent i fred- del divendres Sant, i per acabar d’arrodonir l’aplec a l’ermita de Sant Antoni cada dilluns de Pasqua. Ahir mateix el vent va fer que molts busquesin aixopluc en lloc de dinar a l’entorn de l’ermita.
Tot això acompanyat amb la sortida habitual del divendres sant al matí a buscar farigola, de la trobada familiar per lliurar la mona als més petits del dia de Pasqua, de comprar els números de la rifa de cada dilluns de Pasqua.
Aquesta és una manera tradicional de viure la Setmana Santa a un poble català. N’hi ha d’altres. Ni millors ni pitjors… Diferents. Sense sentit religiós i cercant només omplir els dies de festa laboral. Són opcions que respecto. Encara que, posats a ser crítics, caldria canviar-li el nom. En lloc de “Setmana Santa” que té aquest component cristià, caldria anomenar-la “Setmana Manta” , que dona un perfil més laic.
March 26th, 2008 at 00:13
quina sort de poder-ho gaudir.per molts anys.
March 26th, 2008 at 15:10
El manta es el que fa la majoria. Jaure i pasejar amb chandal.
March 28th, 2008 at 13:35
No hi ha res millor que passar la setmana santa a Albinyana. Participar a la passió, anar a missa de rams, sortir a passejar, anar a la professó, inaugurar per primer any el sopar de la mare de Déu dels Dolors, fer la mona el dissabte per poder-nos-la menjar en família el diumenge i dilluns de Pasqua anar a Sant Antoni. Què seria la setmana santa sense tot això? per a mi seria una festa qualsevol. NO! prefereixo que sigui així i continuaré passant la setmana santa a Albinyana durant molts anys, espero.