Ja sabem que la crisi que tenim no és d’un sector concret. Que es global i generalitzada i que es nota en aspectes com la manca de liquiditat, la caiguda de la confiança, la caiguda de la producció industrial, l’augment de l’atur o la reducció del consum. A tot el món i també a les nostres comarques. Aixó ho tenim clar totes les persones que llegim aquesta publicació. I també tots i totes coneixem que aquesta crisi d’àmbit global te uns efectes socials i locals prou evidents. I, a la vegada, sabem que no tots els països, families i empreses ho pateixen ni ho patiran igual ni tothom s’en sortirà de la mateixa manera. Ni el govern Zapatero ni el segon tripartit català han estat capaços fins avui de posar cap mena de remei a una situació que ja fa temps que s’apuntava. Només cal recordar que durant les eleccions del mes de març de l’any passat tots els socialistes –els d’aquí i els d’allà- es van passar setmanes negant la crisi. Llavors en deien “desacceleració de l’economia”. Ara la cosa s’ha desaccelerat tant i tant que anem marxa enrera i ja no poden amagar el que és una evidència. Hi ha receptes màgiques per sortir de la situació actual?. No. Es cert. No hi ha miracles ni solucions tretes d’un barret. Peró si que hi ha actituds, iniciatives i capacitat de lideratge per part dels governs per guiar la societat cap a situacions més confortables. I aixó és, per no tenir-ne, del que patim a Catalunya. Davant la crisi alguns sembla que matin el temps caçant mosques. Passen les setmanes i els mesos mentre les situacions van empitjoran. I es posen tirites per tapar una hemorragia. Il·lustrem-ho amb uns quants preguntes sobre iniciatives possibles destinades als autònoms i petites empreses que pot pendre el govern català i que no s’han portat a terme: a) quans autònoms i empreses han tancat només en l’ambit territorial d’aquesta publicació i haurien pogut continuar si el govern català hagués finançat operacions de circulant, o hagués augmentat les línies d’aval a petites i mitjanes empreses o s’haguessin concedit crèdits públics mitjançant l’Institut Català de Finances a empreses amb una carència per retornar el capital de fins a 5 anys? b) o bé si s’incrementar dels 6.000 € als 30.000 € l’import màxim dels deutes tributaris que les empreses i persones poden ajornar sense haver de presentar garanties i avals? c) Per què no es fan ajornaments i moratòries en els pagaments del IVA, IRPF i SS.? d) O Per què no s’aplica a Catalunya un Iva reduït sobre gas, electricitat i aigua com ho esta fent França, Grècia, Portugal o el Regne Unit? El tripartit governamental català presidit per José Montilla no té clar quin model econòmic, d’ocupació, energètic, de mobilitat o de recerca li cal al país. I no ho té clar perquè hi ha tacticisme entre els seus membres i contradiccions flagrants entre ells i els seus plantejaments. És un govern que no està preparat per fer front a una situació de tempesta i mala mar. Bona part dels seus membres només saben navegar amb la mar en calma. Catalunya té un govern adormit. Qu no pren la iniciativa, que no té un full de ruta i que a més cada dia que passa queda demostrat que té una nul·la capacitat d’influència per demanar recursos al “govern amic” de Madrid. Us recorda alguna cosa que el passat 9 d’agost era la data fixada per tenir un nou finançament?. Fa més de sis mesos i el més calent és a l’aigüera. I davant d’aixó que i qui hi ha?. Doncs, la gent de Convergència i Unió, amb l’Artur Mas al capdavant. Com alternativa clara i única. Com a referent de bona feina en situacions passades de complicació i que es van resoldre aplicant les mesures que venen dels valors de sempre del catalanisme: responsabilitat, treball, cultura de l’esforç, capacitat de superació, bona feina i sacrifici. Tenim el coratge necessari per liderar aquest país. Volem esvair els dubtes actuals.I donar confiança a tothom. Perquè som dels que estem convençuts, que malgrat tot, ens en sortirem. El catalanisme polític que representa CiU està a punt i posa’t al dia per guiar aquest país. Justament per fer el contrari del que tenim ara: ocultació de la realitat, passivitat i maniobres demagògiques per desviar l’atenció dels problemes reals.
Quim Nin
(article publicat als setmanaris El Vallenc, Nova Conca i al gratuït l’Extra d’aquesta setmana)
Posted on February 14th, 2009 by Quim
Filed under: Política de casa nostra
Quins cullons, mentre les coses anaven bé, tots els vividors, paràsits. sangoneres, perdó polítics s’apuntàven al carro, l’economia sempre creixia, vosaltres els polítics sí que en sabeu, no he escoltat de gaires polítics argumentar les raons d’aquesta crisi, en canvi s’atreveixen a parlar de reduïr l’iva, bè ja veuriem que n’opina la UE, i com diu el Xavier Sala i Martin només seria la millor mesura de injectar liquiditat al sistema, res més no seria cap reforma estructural. Això és el que heu de plantejar reformes estructurals, i no les bestiesses, idiotades que faran els ajuntaments amb el fons estatal d’inversió, repasseu bé amb qué s’ho gastaran aquests polítics de Ciu o del Psc, són la mateixa merda de sempre, en bestiesses. Aquestes són les inversions que ens portaran a augmentar la productivitat, la riquessa, al creixement econòmic futur. Aquests que ara es diuen els preparats, estant fent del vendrell governat per ciu, un dels municipis més afectats per la crisi, de la que només n’hem vist l’espurna. I deixant la política que sempre és la mateixa merda, busquem les reformes estructurals necessàries, oblidem-nos del totxo, i enfoquem el creixem econòmic cap altres sectors. Mireu-vos la panxa, i deixeu-vos de crisis internacional, i a picar pedra on serieu més productius. Podriem augmentar en un 5-10 % el %PIB que genera la agricultura de la nostra comarca, reubicar-hi la classe política ineficient (CIU-PSC…) i almenys ens estalviarem sous i participarien d’una feina dura, honrada i desagraïda, que potser els acostaria a la classe treballadora, de la qual se n’han desentès i oblidar-se dels seus amics banquers
Quina pobresa argumental Jan. I a més amb insults. Fas pena…
Aqui tots tenen la seva culpa. S’ha de fer una cosa global on tothom hi té la seva part.
Unes paraules, ètica i treball
A miquel:
Correcte. Tots tenim la culpa.
A Ramon RH
Cap insult personal, traslladar la opinió de la gent de carrer, la mala imatge que en tenen dels polítics. Repassa els meus comentaris i veuràs que no he personalitzat mai cap comentari, sempre els generalitzo, no tots els polítics són uns inútils, només el 95%, potser en Quim Nin forma part d’aquest 5%. La pena la té ta mare de parir-te