Tenim dos models diferents de viure la Diada Nacional de Catalunya a casa nostras: model visc a Catalunya o el model Visca Catalunya. Analitzem el primer: Visc a Catalunya. Es el que, avui per avui, pràctica una gran majoria de la població. Per ells la Diada és un festiu més. Un dia per viure, conviure i riure. I per a descansar. Si hi pensen, potser, posaran la senyera al balcó, alguns –si fa bon sol- aniran a la platja i d’altres, es possible que facin una bona barbacoa seguida d’una reparadora migdiada. I així, anirant passant la jornada. Els actes que organitza l’oficialitat governant a la Generalitat també s’afegeix al model. S’organitzen una matinal vistosa, força buida de continguts, amb poques proclames patriòtiques, s’amaneix amb unes espurnes d’interculturalitat mediterrània, aixecada de bandera, cantada de l’himne i cap a casa. Perquè no diguin, hi ha una fòrmula políticament correcta,- que fan servir molts ajuntaments del país- que combina les ofrenes florals, les cantades d’havaneres i, fins i tot, alguna ballada de sardanes amb una bona paella d’arrós o una sardinada. En contraposició, una altra Diada és possible. Es el model Visca Catalunya. Més reivindicatiu, arrauxat, i nacionalment parlant, més combatiu. Combinem el record a Rafel de Casanova, el general Moragues o Antoni de Villaroel amb la defensa del dret a decidir. Reivindiquem el compliment total i integre de l’Estatut. I no acceptem un finançament que no resolt el nostre dèficit fiscal. Perquè volem les eines i els recursos necessaris per deixar de ser la part d’Europa amb l’atur més elevat i amb uns índex de pobresa cada vegada més alts. Els seguidors d’aquest model tenim un cor que batega per la plenitut nacional del país. Ens emocionem estimant la pols dels camins. Saben que hem de continuar portant una feixuga motxilla per fer el llarg camí fins arribar a ser una nació normal al món No ens aplanen davant un advocat de l’Estat que s’afanya a impugnar un referèndum o d’una vicepresidenta que ensenya la Constitució com si fos una destral. Per nosaltres, la Diada ha de servir per crear les condicions necessaries per donar una resposta de dignitat i sense por a una eventual sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre una llei que els catalans ja hem avalat. Sabem que hem d’anar creant de manera pacífica, sense estridències i comptant amb tothom, molta més consciència nacional, Volem una Catalunya sense límits. Per aixó, davant la Diada Nacional, no ens podem estar de dir, Visca Catalunya.
Posted on September 11th, 2009 by Quim
Filed under: Uncategorized
Leave a Reply